El detall del moviment del saldo d'aquest epígraf és el següent:
PENSIONS I ALTRES OBLIGACIONS DE PRESTACIONS DEFINIDES POSTOCUPACIÓ | ALTRES RETRIBUCIONS ALS EMPLEATS A LLARG TERMINI | QÜESTIONS PROCESSALS I LITIGIS PER IMPOSTOS PENDENTS | COMPROMISOS I GARANTIES CONCEDITS | RESTA DE PROVISIONS | |||||||
CONTINGÈNCIES LEGALS | PROVISIONS PER A IMPOSTOS | RISCOS CONTINGENTS | COMPROMISOS CONTINGENTS | ||||||||
SALDO A 31-12-2017 | 598 | 1.223 | 504 | 299 | 307 | 50 | 510 | ||||
1a aplicació NIIF 9 (Nota 1.4) | 6 | 4 | (2) | ||||||||
Amb càrrec al compte de pèrdues i guanys | 4 | 80 | 54 | 29 | (2) | (10) | 292 | ||||
Dotació | 89 | 174 | 30 | 70 | 93 | 325 | |||||
Reversió | (11) | (120) | (1) | (72) | (103) | (33) | |||||
Despeses de personal | 4 | 2 | |||||||||
(Guanys) / Pèrdues actuarials | (108) | ||||||||||
Utilització de fons | (23) | (231) | (128) | (42) | (310) | ||||||
Traspassos i altres | (13) | (1) | (1) | (10) | |||||||
SALDO A 31-12-2018 | 458 | 1.072 | 429 | 285 | 311 | 44 | 480 | ||||
Amb càrrec al compte de pèrdues i guanys | 2 | 979 | 115 | 20 | (69) | 18 | 102 | ||||
Dotació | 148 | 25 | 76 | 81 | 207 | ||||||
Reversió | (33) | (5) | (145) | (63) | (105) | ||||||
Despeses de personal | 2 | 979 | |||||||||
(Guanys) / Pèrdues actuarials | 109 | ||||||||||
Utilització de fons | (27) | (324) | (165) | (43) | (132) | ||||||
Traspassos i altres | (21) | (17) | 15 | 20 | (84) | 47 | |||||
SALDO A 31-12-2019 | 521 | 1.710 | 394 | 282 | 158 | 62 | 497 | ||||
Amb càrrec al compte de pèrdues i guanys | 138 | 81 | (19) | (30) | (2) | 55 | |||||
Dotació | 146 | 117 | 20 | 2 | 67 | 115 | |||||
Reversió | (10) | (36) | (39) | (32) | (69) | (60) | |||||
Cost/Ingrés per interessos | 2 | ||||||||||
Despeses de personal | |||||||||||
(Guanys) / Pèrdues actuarials | 133 | ||||||||||
Utilització de fons | (24) | (423) | (145) | (46) | (113) | ||||||
Traspassos i altres | (50) | (27) | 2 | 7 | 6 | (1) | 29 | ||||
SALDO A 31-12-2020 | 580 | 1.398 | 332 | 224 | 134 | 59 | 468 |
23.1
Fons per a pensions i obligacions similars – Plans postocupació de prestació definida
Els compromisos per retribucions postocupació de prestació definida del Grup tenen la naturalesa següent:
Part dels compromisos amb empleats i exempleats de CaixaBank estan coberts mitjançant contractes d'assegurances amb entitats asseguradores pertanyents o no al Grup, la majoria procedents de processos de fusió. En aquests casos, el prenedor de les pòlisses d'assegurances és CaixaBank i la seva gestió i l'assumpció dels seus riscos es duen a terme a través de cadascuna de les entitats asseguradores.
La resta dels compromisos atribuïts als negocis a Espanya estan instrumentats a través del Pla de Pensions d'Ocupació de CaixaBank, que preveu diferents subplans. Aquests subplans queden integrats en dos Fons de Pensions; el fons Pensiones Caixa 30, Fondo de Pensiones és el que té més partícips i beneficiaris. Els Fons de Pensions mantenen assegurats els seus compromisos de prestació definida mitjançant diferents contractes d'assegurança, el prenedor dels quals és la mateixa Comissió de Control del Pla de Pensions, la major part amb VidaCaixa. CaixaBank no controla els Fons de Pensions en els quals queden integrats aquests subplans, per bé que té representació minoritària en les Comissions de Control establertes en cadascun d'ells.
En trobar-se la majoria dels compromisos de prestació definida coberts a través dels Fons de Pensions o mitjançant pòlisses d'assegurança contractades directament per CaixaBank, amb l'objectiu que les prestacions a pagar als beneficiaris siguin equivalents a les prestacions assegurades en les pòlisses contractades, el Grup no s'exposa a volatilitats i moviments inusuals de mercat. En els diferents tancaments, el valor raonable de les pòlisses contractades directament amb VidaCaixa o altres entitats, i el dels actius dels Fons de Pensions (principalment cobert mitjançant pòlisses d'assegurança), es calcula amb una metodologia de valoració homogènia, tal com estableix la norma comptable.
Si una pòlissa d'assegurances és un actiu afecte al Pla de Pensions d'Ocupació de CaixaBank, i els seus fluxos es corresponen exactament tant en l'import com en el calendari de pagaments amb les prestacions pagadores dins el pla, llavors es considera que el valor raonable d'aquestes pòlisses d'assegurança és igual al valor actual de les obligacions de pagament connexes. Només hi haurà un passiu net per prestació definida quan CaixaBank o el Fons de Pensions mantinguin no assegurats determinats compromisos, per exemple, cues de longevitat per a les quals les asseguradores no hagin pogut trobar instruments financers amb una durada suficientment llarga que repliquin els pagaments garantits. En cas contrari es produiria un actiu com a posició neta.
Mentre les pòlisses d'assegurança contractades amb asseguradores fora del Grup i el valor dels actius mantinguts a través dels Fons de Pensions es presenten de forma neta en el balanç de situació en tractar-se d'actius elegibles afectes al pla i els quals serviran per liquidar les obligacions assumides, el valor raonable de la resta de pòlisses contractades directament per CaixaBank amb VidaCaixa s'elimina en el procés de consolidació, i queden integrades les inversions financeres de VidaCaixa afectes a les pòlisses en els diferents epígrafs del balanç consolidat.
Al seu torn, BPI té la totalitat dels compromisos externalitzats en el «Fundo de Pensoes Banco BPI» i presenta el valor actual de les obligacions netes del valor raonable dels actius del pla.
El detall del moviment del saldo d'aquest epígraf és el següent:
OBLIGACIONS PER PRESTACIÓ DEFINIDA (A) | VALOR RAONABLE DELS ACTIUS AFECTES (B) | ALTRES ACTIUS (C) | ACTIU/(PASSIU) NET PER COMPROMISOS A LLARG TERMINI (A+B+C) | ||||||||||||
2020 | 2019 | 2018 | 2020 | 2019 | 2018 | 2020 | 2019 | 2018 | 2020 | 2019 | 2018 | ||||
BALANÇ A L'INICI | (3.990) | (3.673) | (3.759) | 3.479 | 3.230 | 3.168 | (10) | (15) | (7) | (521) | (458) | (598) | |||
(Cost) ingrés dels interessos | (40) | (53) | (63) | 40 | 51 | 59 | (2) | (4) | |||||||
COMPONENTS DEL COST EN LA PRESTACIÓ DEFINIDA RECONEGUT EN PÈRDUES I GUANYS | (40) | (53) | (63) | 40 | 51 | 59 | (2) | (4) | |||||||
Guanys/(Pèrdues) actuarials per hipòtesis demogràfiques | (122) | (24) | 51 | 23 | 179 | 48 | (99) | 155 | 99 | ||||||
Guanys/(Pèrdues) actuarials per hipòtesis financeres | (114) | (356) | (7) | 80 | 92 | 16 | (34) | (264) | 9 | ||||||
COMPONENTS DEL COST EN LA PRESTACIÓ DEFINIDA RECONEGUT EN EL PATRIMONI NET | (236) | (380) | 44 | 103 | 271 | 64 | (133) | (109) | 108 | ||||||
Aportacions al Pla | 20 | 21 | 14 | 20 | 21 | 14 | |||||||||
Pagaments del Pla | 181 | 189 | 169 | (157) | (162) | (146) | 24 | 27 | 23 | ||||||
Liquidacions | 37 | 2 | 2 | (19) | (2) | (2) | 18 | ||||||||
Transaccions | (64) | (75) | (66) | 62 | 70 | 73 | 14 | 5 | (8) | 12 | (1) | ||||
ALTRES | 154 | 116 | 105 | (94) | (73) | (61) | 14 | 5 | (8) | 74 | 48 | 36 | |||
BALANÇ AL TANCAMENT | (4.112) | (3.990) | (3.673) | 3.528 | 3.479 | 3.230 | 4 | (10) | (15) | (580) | (521) | (458) | |||
Dels quals: Compromisos causats | (3.387) | (3.286) | (3.068) | ||||||||||||
Dels quals: Compromisos no causats | (725) | (704) | (605) | ||||||||||||
Dels quals: inversions en actius immobiliaris | 392 | 390 | 319 | ||||||||||||
Dels quals: inversions en instruments de patrimoni | 235 | 215 | 187 | ||||||||||||
Dels quals: inversions en instruments de deute | 1.134 | 1.139 | 1.017 | ||||||||||||
Dels quals: instrumentalitzats mitjançant pòlisses d'assegurança | 1.695 | 1.659 | 1.568 | ||||||||||||
Dels quals: inversions en resta d'actius | 73 | 76 | 139 |
El valor actual de les obligacions de prestació definida s'ha determinat aplicant els criteris següents:
Les hipòtesis utilitzades en els càlculs referents als negocis a Espanya són les següents:
31/12/2020 | 31/12/2019 | 31/12/2018 | |
Tipus de descompte prestacions postocupació (1) | 0,39% | 0,98% | 1,64% |
Tipus de descompte prestacions a llarg termini (1) | -0,26% | -0,02% | 0,05% |
Taules de mortalitat | PERM-F/2000 - P | PERM-F/2000 - P | PERM-F/2000 - P |
Taxa anual de revisió de pensions (2) | 0 % - 2 % | 0 % - 2 % | 0 % - 2 % |
IPC anual acumulatiu (3) | 1,81% | 1,90% | 1,2 % 2018; |
1,8 % 2019 i següents | |||
Taxa de creixement dels salaris (4) | 0 % 2021; 0,75 % 2022; 1 % 2023; IPC+0,5 % 2024 i següents | IPC + 0,5 % | 1,25 % 2018 IPC + 0,5 % 2019 i següents |
(1) Utilització d'una corba de tipus construïda a partir de bons corporatius d'alta qualitat creditícia, de la mateixa moneda i termini que els compromisos assumits. Tipus informat partint de termini mitjà ponderat d'aquests compromisos.
(2) Depenent de cada compromís.
(3) Utilització de la corba d'inflació cupó zero espanyola. Tipus informat partint de termini mitjà ponderat dels compromisos.
(4) A 31 de desembre de 2020, es recullen taxes pactades per al període 2020 a 2023 en el nou Conveni Col·lectiu de Caixes i Entitats d'Estalvi.
Les hipòtesis utilitzades en els càlculs referents als negocis de BPI a Portugal són les següents:
31/12/2020 | 31/12/2019 | 31/12/2018 | |
Tipus de descompte (1) | 1,01% | 1,34% | 1,97% |
Taules de mortalitat homes | TV 88/90 | TV 88/90 | TV 88/90 |
Taules de mortalitat dones | TV 88/90 – 3 anys | TV 88/90 – 3 anys | TV 88/90 – 3 anys |
Taxa anual de revisió de pensions | 0,40% | 0,40% | 0,50% |
Taxa de creixement dels salaris | [0,9 - 1,9] % | [0,9 - 1,9] % | [1 - 2] % |
(1) Tipus resultant de la utilització d'una corba de tipus construïda a partir de bons corporatius d'alta qualitat creditícia, de la mateixa moneda i termini que els compromisos assumits.
Les valoracions actuarials dels compromisos per pensions atribuïts als negocis d'Espanya i Portugal les fan actuaris qualificats i independents del Grup.
A més, de cara a preservar la governança de la valoració i de la gestió dels riscos inherents a l'assumpció en aquests compromisos, CaixaBank té establert un marc d'actuació en què el Comitè ALCO gestiona les propostes de cobertures d'aquests riscos i el Comitè Global del Risc aprova qualsevol canvi en els criteris de valoració dels passius que reflecteixen aquests compromisos per als negocis d'Espanya.
A continuació, es presenta una anàlisi de sensibilitat del valor de les obligacions sobre les principals hipòtesis utilitzades en la valoració actuarial. Per determinar aquesta sensibilitat s'ha procedit a replicar el càlcul del valor de les obligacions modificant la variable en qüestió i s'han mantingut constants la resta de les hipòtesis actuarials i financeres. Una limitació d'aquest mètode és que és improbable que el canvi d'una variable es produeixi de manera aïllada, atès que algunes de les variables podrien estar correlacionades:
ESPANYA | PORTUGAL | ||||
+50 pb | -50 pb | +50 pb | -50 pb | ||
Taxa de descompte | (30) | 33 | (158) | 180 | |
Taxa anual de revisió de pensions | 8 | (7) | 238 | (209) |
L'estimació del valor raonable dels contractes d'assegurances vinculats a pensions contractades directament per CaixaBank amb VidaCaixa o altres entitats i del valor dels actius dels Fons de Pensions (principalment també pòlisses d'assegurança) considera el valor dels pagaments futurs assegurats descomptats a la mateixa corba de tipus utilitzada per a les obligacions, per la qual cosa, en estar casats els fluxos previstos de pagaments amb els que es derivaran de les pòlisses, els possibles canvis raonables al tancament de l'exercici en la taxa de descompte tindrien un efecte similar en el valor de les obligacions brutes del Grup i en el valor raonable dels contractes d'assegurances vinculats a pensions i el valor raonable dels actius mantinguts a través de Fons de Pensions.
De forma consistent amb el que s'ha esmentat a la nota 2.12, el càlcul de la sensibilitat de les obligacions s'ha fet únicament quan CaixaBank o el fons de pensions no mantenen assegurats determinats compromisos, com ara certes cues de longevitat esmentades anteriorment per al negoci d'Espanya.
Seguidament, s'indica l'estimació del pagament de les prestacions previst per als pròxims 10 anys:
2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 2026-2030 | |
Espanya * | 27 | 26 | 26 | 26 | 26 | 124 |
Portugal | 59 | 61 | 63 | 64 | 64 | 325 |
(*) Excloses les prestacions assegurades que VidaCaixa ha de pagar directament als fons de pensions.
23.2
El Grup manté fons per a la cobertura dels compromisos dels seus programes de desvinculació, tant en matèria de salaris com d'altres càrregues socials, des del moment de la seva desvinculació fins a assolir l'edat establerta en els acords. També hi ha constituïts fons per cobrir premis d'antiguitat i altres compromisos amb el personal actiu. Seguidament, es detallen els principals programes sobre els quals es mantenen fons:
EXERCICI DE REGISTRE | NOMBRE DE PERSONES ADHERIDES | DOTACIÓ INICIAL | |
Acord laboral 17-07-2014 | 2014 | 434 | 182 |
Acord laboral de reestructuració personal Barclays Bank 2015 | 2015 | 968 | 187 |
Acord laboral 29-06-2015 (reorganització territorial de la plantilla) | 2015 | 700 | 284 |
Pla de desvinculacions voluntàries incentivades 16-04-2016 | 2016 | 371 | 160 |
Acord laboral 29-07-2016 | 2016 | 401 | 121 |
Pla de desvinculacions voluntàries incentivades 10-01-2017 | 2017 | 350 | 152 |
Acord laboral 27-04-2017 – BPI | 2017 | 613 | 107 |
Acord laboral 28-04-2017 – Desvinculacions 2017 | 2017 | 630 | 311 |
Acord laboral 28-04-2017 – Desvinculacions 2018 | 2018 | 151 | 67 |
Acord laboral 08-05-2019 | 2019 | 2.023 | 978 |
Acord laboral 31-01-2020 - Desvinculacions 2020 | 2020 | 226 | 109 |
El detall del moviment del saldo d'aquest epígraf és el següent:
(ACTIU)/PASSIU NET PER PRESTACIÓ DEFINIDA | |||
2020 | 2019 | 2018 | |
BALANÇ A L'INICI | 1.710 | 1.072 | 1.223 |
Inclòs en pèrdues i guanys | |||
Cost dels serveis de l'exercici corrent | 4 | 2 | 5 |
Cost per serveis passats | 98 | 978 | 78 |
Cost (ingrés) net dels interessos | 2 | 1 | 2 |
Revaloracions (Guanys)/Pèrdues | 34 | (2) | (5) |
COMPONENTS DEL COST DE LA PRESTACIÓ DEFINIDA RECONEGUT EN PÈRDUES I GUANYS | 138 | 979 | 80 |
Altres | |||
Pagaments del Pla | (423) | (324) | (231) |
Transaccions | (27) | (17) | |
TOTAL ALTRES | (450) | (341) | (231) |
BALANÇ AL TANCAMENT | 1.398 | 1.710 | 1.072 |
Dels quals: Amb el personal prejubilat | 299 | 449 | 633 |
Dels quals: Indemnitzacions per cessament | 753 | 962 | 229 |
Dels quals: Garanties complementàries i convenis especials | 238 | 181 | 91 |
Dels quals: Premis d'antiguitat i altres compromisos | 61 | 60 | 59 |
Dels quals: Altres compromisos procedents de Barclays Bank | 47 | 58 | 60 |
23.3
La litigiositat en matèria de productes bancaris i financers és objecte de seguiment i control exhaustiu per identificar els riscos que puguin comportar una sortida de recursos de l'entitat, fer les dotacions oportunes i adoptar les mesures corresponents en termes d'adaptació i millora dels procediments, productes i serveis. El 2020 ha estat marcat per uns fluxos molt irregulars, condicionats per l'efecte que la crisi sanitària i l'estat d'alarma van ocasionar també en el funcionament normal de l'Administració de Justícia.
El caràcter dinàmic de la litigiositat i l'elevada disparitat de criteris judicials promou sovint canvis d'escenaris, però el Grup té establerts mecanismes de seguiment per controlar l'evolució de les reclamacions, demandes i diferents sensibilitats judicials sobre les matèries litigioses que permeten identificar, definir i estimar els riscos de conformitat amb la millor informació disponible en cada moment.
En matèria de litigis per condicions generals, generalment vinculades a la concessió de préstecs hipotecaris a consumidors (p. ex., clàusules terra, despeses hipotecàries, venciment anticipat, etc.), es mantenen les provisions necessàries i el Grup manté un diàleg constant amb clients per explorar acords cas per cas. Així mateix, CaixaBank lidera l'adhesió a sistemes de resolució extrajudicial de controvèrsies promoguts per determinats òrgans judicials que resolen aquestes matèries –a Barcelona, Palència, Valladolid o Pamplona– per tal de potenciar solucions amistoses que evitin mantenir litigis amb clients i ajudin a alleujar la càrrega judicial. S'inclou a continuació un apartat específic sobre l'IRPH.
De la mateixa manera, CaixaBank té adaptades les seves provisions al risc de demandes en curs derivades de reclamacions de quantitat per pagaments a compte en la compra d'habitatge sobre plànol, productes bancaris, financers i d'inversió, preu excessiu i anormal dels tipus d'interès (vegeu l'apartat específic, a continuació), dret a l'honor o declaracions de responsabilitat civil subsidiària originada per eventuals conductes de persones amb vinculació laboral.
Finalment, s'adopta un criteri de prudència en la constitució de provisions per eventuals procediments administratius sancionadors, als quals es dona cobertura de conformitat amb els criteris econòmics que plantegi l'administració concreta del procediment, sens perjudici d'exercir plenament el dret de defensa a les instàncies pertinents per tal de disminuir o anul·lar la potencial sanció.
A continuació, es detalla el contingut dels apartats principals d'aquest epígraf, el calendari esperat de sortides de recursos econòmics del qual, en cas que es produeixi, és incert.
En relació amb el tipus de referència oficial per a les hipoteques a Espanya denominat IRPH, la sentència feta pública pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 3 de març de 2020 i el conjunt de sentències emeses per la Sala Primera del Tribunal Suprem (TS) el 6 i 12 novembre de 2020 aporten claredat a l'enjudiciament de les demandes que qüestionin la manca de transparència en la comercialització de préstecs hipotecaris que incloguin aquest índex.
La conclusió jurídica principal del marc judicial actual, i sens perjudici de la seva eventual evolució, és la validesa dels préstecs hipotecaris que incloguin aquest índex.
Per una banda, en aquells préstecs hipotecaris en què l'IRPH s'hi hagi inclòs en el context de convenis públics per facilitar l'accés a habitatges de protecció oficial (VPO), el TS entén que va haver-hi transparència en la contractació; els elements principals relatius al càlcul de l'interès variable fixat en el contracte resultaven fàcilment assequibles, el consumidor es va adherir a un règim de finançament establert i regulat en una norma reglamentària, revisada periòdicament per successius consells de ministres, la clàusula feia referència expressa a aquesta normativa i a aquests acords i tant aquella com aquests gaudeixen de la publicitat derivada de la seva publicació al BOE.
En aquells casos no inclosos en el supòsit anterior, s'haurà d'examinar cas per cas la informació precontractual i contractual que es va subministrar als consumidors dels préstecs hipotecaris que incloguin aquest índex per determinar si estan afligits o no de manca de transparència, atès que no existeixen mitjans taxats per provar la transparència material. En qualsevol cas, el rellevant és que l'eventual declaració de manca de transparència requereix, per al TS, conforme a doctrina reiterada del TJUE, fer consecutivament un judici d'abusivitat i aquesta abusivitat -per existència de mala fe i desequilibri important- no té lloc en aquests casos. Segons el parer del TS, per un banda la bona fe no es vulnera quan s'ofereix un índex oficial, recomanat pel Banc d'Espanya des de finals de 1993 com un dels tipus que es podien utilitzar per a les operacions de crèdit hipotecari i que el Govern central i diversos governs autonòmics, a través de diverses disposicions reglamentàries, tenien establert l'índex IRPH com a referència per al finançament (obtenció de préstecs) de l'adquisició d'habitatges de protecció oficial –VPO–. D'altra banda, tampoc no existeix desequilibri important en el moment de contractar, ja que resulta irrellevant l'evolució posterior i no es pot obviar que, hipotèticament, si se substitueix l'IRPH Caixes o Bancs per l'índex que el TJUE proposa com a substitutiu en cas d'abusivitat i manca de pacte, s'aplicaria com a índex supletori legal l'IRPH Entitats, que no mostra pràcticament diferències amb l'IRPH Caixes o IRPH Bancs.
En conclusió, queda clara de conformitat amb l'estat de la jurisprudència actual la plena validesa de la contractació i l'absència de risc sobre l'eventual sortida de recursos amb motiu d'una eventual declaració de manca de transparència.
Sens perjudici de l'anterior, el Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona ha fet una nova petició de decisions prejudicials davant el TJUE com a conseqüència de la seva sentència de 3 de març de 2020, en l'assumpte C-125/18, cosa que cal emmarcar en el caràcter dinàmic de la litigiositat al·ludit en la introducció, que serà objecte de particular seguiment.
A 31 de desembre de 2020, l'import total de préstecs hipotecaris al corrent de pagament indexats a IRPH amb persones físiques és d'aproximadament 5.328 milions d'euros (la majoria dels quals, però no tots, amb consumidors). El Grup, en concordança amb l'actualitat i la raonabilitat jurídica del que s'ha expressat, així com amb la millor informació disponible fins al moment, no manté provisions per aquest concepte.
El TS va dictar una sentència amb rellevància sectorial en els contractes de targetes revolving i/o amb pagament ajornat. La resolució determina i) que les targetes revolving són un mercat específic dins les facilitats de crèdit, ii) que el Banc d'Espanya publica un tipus d'interès de referència específic d'aquest producte en el seu Butlletí Estadístic, que és el que ha de servir de referència per determinar quin és l'«interès normal dels diners», iii) que «el tipus mitjà d'interès de les operacions de crèdit a través de targetes de crèdit i revolving de les estadístiques del Banc d'Espanya (...) era una mica superior al 20 %» i iv) que una TAE com l'analitzada en el cas concret, entre el 26,82 %/27,24 %, és un tipus «manifestament desproporcionat», la qual cosa comporta la nul·litat del contracte i la devolució dels interessos pagats. Aquesta sentència, a diferència de l'anterior sobre aquesta matèria on s'emprava la regla supra duplum per delimitar el preu desproporcionat —és a dir, superar en el doble de l'interès mitjà ordinari — no proporciona en aquesta ocasió criteris específics o la precisió que permetin determinar amb seguretat jurídica quina superació o distància de l'«interès normal dels diners» pot arribar a comportar la nul·litat del contracte. És probable que aquesta circumstància segueixi propiciant una litigiositat significativa i un conjunt de criteris judicials molt diferents amb una afectació concreta que no és determinable avui dia i que serà objecte de seguiment i gestió específica.
A més, CaixaBank i la seva filial emissora de targetes, CaixaBank Payments and Consumer, van rebre una acció col·lectiva formulada per una associació de consumidors i usuaris (ASUFIN), que ha estat desestimada parcialment pel jutjat mercantil núm. 4 de València el 30 de desembre de 2020. En primer lloc, el procés va quedar reduït a una acció d'eventual cessació de condicions generals; es va desestimar, en contra de l'associació de consumidors i a favor de CaixaBank, la possibilitat de reclamar devolució de quantitats. Més endavant, la sentència reafirma aquesta situació, desestima íntegrament la demanda contra CaixaBank i únicament sol·licita a CaixaBank Payments and Consumer la cessació de la clàusula de venciment anticipat, però desestima tota la resta de peticions sobre manca de transparència en el funcionament de les targetes, els mètodes de càlcul dels interessos, el dret de compensació de deutes o el canvi de condicions en contractes de durada indefinida. La sentència encara no ha adquirit fermesa.
D'acord amb la millor informació de la qual disposem fins al moment, l'epígraf de «Restants Provisions» inclou l'estimació de les obligacions presents que puguin derivar de procediments judicials, inclosos els relatius a targetes revolving i/o amb pagaments ajornats, l'ocurrència dels quals s'ha considerat com a probable.
En qualsevol cas, els desembossaments que finalment puguin ser necessaris dependran dels termes concrets de les sentències a les quals hagi de fer front el Grup, i/o el nombre de demandes que siguin ateses, entre d'altres. Atesa la naturalesa d'aquestes obligacions, el calendari esperat de sortides de recursos econòmics, si es produeix, és incert i, de conformitat amb la millor informació disponible actualment, s'estima que les responsabilitats que es podrien derivar d'aquests procediments no tindran, en conjunt, un efecte significatiu advers en els negocis, en la situació financera ni en els resultats de les seves operacions.
L'abril de 2018, la Fiscalia Anticorrupció va iniciar accions davant CaixaBank, l'exresponsable de Compliment Normatiu de l'Entitat i onze empleats per uns fets que, eventualment, poden ser considerats constitutius d'un delicte de blanqueig de capitals, principalment per l'activitat duta a terme a deu oficines de CaixaBank per presumptes membres de determinades organitzacions formades per persones de nacionalitat xinesa que, presumptament, haurien defraudat quantitats a la Hisenda Pública durant els anys 2011 a 2015. El procediment està en fase d'instrucció, i tant CaixaBank com els seus assessors legals no consideren probable la materialització del risc vinculat a aquest procediment penal. El potencial impacte que pogués sorgir, si escau, derivat dels fets descrits no té avui la consideració de material, encara que CaixaBank està exposada a risc reputacional per la tramitació d'aquest procediment.
Un conjunt d'operacions corporatives en 2015 i 2016, juntament amb una operació d'actiu inexistent manifestada per l'acusació (mai concedida), estan sent investigades com a conseqüència d'una acusació particular. Sens perjudici dels danys reputacionals resultants d'una investigació judicial, no es considera probable l'afectació o materialització d'un risc patrimonial vinculat a aquest procediment penal.
En data 3 d'agost de 2014, el Banc de Portugal va aplicar un procediment de resolució a Banco Espírito Santo, SA (BES) mitjançant transferència dels seus actius nets i sota gestió a Novo Banco, SA (Novo Banco). En el marc d'aquest procediment, el FRP va fer una ampliació de capital en Novo Banco per un import de 4.900 milions d'euros, i va passar a ser l'únic accionista. L'ampliació es va finançar mitjançant préstecs al FRP per un import de 4.600 milions d'euros, dels quals 3.900 milions d'euros concedits per l'Estat Portuguès i 700 milions d'euros concedits de manera sindicada per les entitats financeres portugueses, entre les quals BPI, amb 116 milions d'euros.
Amb data 19 de desembre de 2015, el Banc de Portugal va iniciar un procediment de resolució de Banco Internacional do Funchal (Banif), que va culminar amb i) la venda parcial dels seus actius per 150 milions d'euros a Banco Santander Totta, SA; i ii) l'aportació de la resta dels seus actius nets no venuts a Oitante, SA. La resolució es va finançar mitjançant una emissió de deute de 746 milions d'euros amb la garantia del FRP i de l'Estat Portuguès en darrera instància. L'operació va tenir també la garantia última de l'Estat Portuguès de 2.255 milions d'euros per cobrir contingències futures.
Per al reemborsament de les obligacions amb l'Estat Portuguès (en forma de préstecs i garanties) del FRP en relació amb les mesures de resolució adoptades, el FRP disposa dels instruments ordinaris aportats mitjançant les diferents contribucions del sector bancari. En aquesta línia, s'han modificat les condicions dels préstecs al FRP per alinear-les al cobrament de les contribucions esmentades, sense que es prevegi la necessitat de recórrer a contribucions addicionals del sector bancari.
El 2017, el Banc de Portugal va seleccionar Lone Star per concloure l'operació de venda de Novo Banco, després de la qual el FRP mantindria el 25 % del capital social i s'establirien determinats mecanismes de capitalització contingent per part dels accionistes. Per cobrir el risc contingent, el FRP compta amb els mitjans financers que disposi l'Estat Portuguès el reemborsament del quals, si escau, repercutiria en l'esforç contributiu del sector bancari.
En la data actual, no és possible estimar els possibles efectes per al Fons de Resolució derivats de: i) la venda de participació en Novo Banco; ii) l'aplicació del principi que cap creditor d'entitat de crèdit sota resolució pot assumir una pèrdua superior que la que hauria suposat si aquesta entitat hagués entrat en liquidació; iii) la garantia atorgada als bons emesos per l'Oitante i iv) altres passius que es conclou que han de ser assumits pel FRP.
No obstant això, la possibilitat que preveu la legislació aplicable per a la recaptació de contribucions especials, atesa la renegociació dels termes dels préstecs atorgats a l'FRP, entre els quals s'inclou el BPI, i als anuncis públics fets per l'FRP i per l'Oficina del Ministre de Finances de Portugal, que declara que aquesta possibilitat no s'utilitzarà, els comptes anuals consolidats de l'exercici 2020 reflecteixen l'expectativa dels Administradors que el Banc no haurà de fer contribucions especials ni cap altra mena de contribucions extraordinàries per finançar les mesures de resolució aplicades a BES i Banif o qualsevol altre passiu contingent o passiu assumit per l'FRP.
Qualsevol canvi pel que fa al cas pot tenir implicacions rellevants per als estats financers del Grup.
La composició del saldo d'aquest epígraf dels balanços és la següent:
31/12/2020 | 31/12/2019 | 31/12/2018 | |
Actes de la Inspecció de Tributs dels exercicis 2004 a 2006 | 0 | 33 | 33 |
Actes de la Inspecció de Tributs dels exercicis 2007 a 2009 | 11 | 12 | 12 |
Actes de la Inspecció de Tributs dels exercicis 2010 a 2012 | 13 | 13 | 13 |
Actes de la Inspecció de Tributs dels exercicis 2013 a 2015 | 7 | 0 | 0 |
Impost sobre dipòsits | 18 | 18 | 18 |
Altres | 175 | 206 | 209 |
TOTAL | 224 | 282 | 285 |
Els principals procediments tributaris que, al tancament de l'exercici 2020, es troben en curs són els següents:
El Grup té constituïdes provisions per a la cobertura dels riscos màxims que puguin derivar-se de les actes signades en disconformitat relatives a l'Impost sobre Societats i a l'Impost sobre el Valor Afegit.
23.4
En aquest capítol es registren les provisions per risc de crèdit de les garanties i compromisos contingents concedits (Nota 26).
23.5
A continuació, es detalla el contingut dels apartats principals d'aquest epígraf, el calendari esperat de sortides de recursos econòmics del qual, en cas que es produeixi, és incert.
El procediment judicial en què l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) va exercir una acció col·lectiva de cessació en l'aplicació de les clàusules terra que hi ha en determinades hipoteques de l'entitat està actualment en fase de cassació i infracció processal davant el Tribunal Suprem.
Segons que consta en els comptes anuals precedents, el risc associat a aquesta matèria es va gestionar amb una cobertura específica de 625 milions d'euros, i també es van crear un equip i procediments específics per complir les sol·licituds presentades a l'empara del Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció dels consumidors en matèria de clàusules terra.
Durant el 2020 no hi ha hagut desembossaments significatius vinculats a aquest procediment.
Amb la informació disponible, el risc derivat pels desembossaments que es puguin produir per aquesta litigació està raonablement cobert mitjançant les provisions corresponents.