3.1
Des de la perspectiva del Grup, de l'exercici 2019 poden destacar-se els següents factors que han repercutit significativament en la gestió del risc, tant per la seva incidència en l'any com per les implicacions a llarg termini:
L'economia global el 2019 ha fet front a un augment considerable de la incertesa a causa de factors econòmics i geopolítics que, en gran mesura, ja operaven el 2018. En el pla econòmic destaquen, en primer lloc, els dubtes que planen respecte a la velocitat i els riscos que comporta la desacceleració de l'economia xinesa. Fins ara, aquesta desacceleració s'ha produït de manera gradual i les autoritats encara disposen de mecanismes per modular-ne la intensitat. Tanmateix, persisteix la preocupació sobre alguns dels desequilibris que afligeixen el país. Així mateix, l'alentiment econòmic que estan experimentant les principals economies desenvolupades suposa un segon factor que ha llastat el creixement. Aquesta dinàmica és resultat, d'una banda, de la maduresa del cicle econòmic i, de l'altra, de factors idiosincràtics de cada país. Així, als EUA, l'economia acusa la progressiva atenuació de l'impuls de les mesures fiscals implementades a finals de 2017 i principis de 2018. D'altra banda, a l'eurozona, el sector manufacturer, i en particular el de l'automòbil, segueix tenint una conjuntura complicada.
Pel que fa al pla geopolític, destaca el denominat gir proteccionista dels EUA, que durant el 2019 s'ha mantingut actiu. Així mateix, s'ha produït cert augment de les tensions entre els EUA i la Unió Europea (UE) després de la decisió de l'Organització Mundial del Comerç a favor dels EUA en relació amb un cas d'ajudes públiques a Airbus per part de la UE que ha permès als EUA imposar aranzels sobre un conjunt de productes europeus. Amb tot, cal assenyalar que en el tram final de l'any ha augmentat l'expectativa d'un acord comercial entre els EUA i la Xina, encara que l'acord difícilment s'assolirà sense haver-hi una etapa de negociacions complexes que generaran incertesa mentre es desenvolupin.
Aquestes fonts de risc han tingut ressò en el comportament dels mercats financers que, després del fort episodi de volatilitat que van experimentar a finals de 2018, van viure nous episodis d'aversió al risc a l'estiu, quan les borses de les principals economies desenvolupades van caure a causa de les males dades econòmiques i la recrudescència del pols comercial entre els EUA i la Xina. En aquest context, i davant les perspectives d'una política monetària més acomodatícia i sensible a l'empitjorament del balanç de riscos, els tipus d'interès dels bons sobirans van caure significativament (fins a mínims històrics en el cas europeu).
El context de riscos de l'eurozona ha estat marcat per factors geopolítics vinculats principalment a les dificultats per assolir un acord de sortida per al Regne Unit. A aquestes incerteses polítiques s'hi ha sumat l'alentiment econòmic que va començar el 2018 i que s'ha intensificat el 2019 fruit, en part, de les dificultats esmentades abans que viu el sector manufacturer i, en especial, l'automòbil. Així, després de créixer un 1,9% el 2018, s'estima que l'àrea haurà crescut només un 1,1% el 2019 i que mantindrà un ritme d'avenç similar el 2020.
Davant d'aquest context de deteriorament de les condicions macroeconòmiques, els principals bancs centrals han recalibrat la seva política monetària. Així, atès que les pressions inflacionistes estan relativament contingudes als EUA, i davant la perspectiva que l'economia es desacceleri, la Reserva Federal va baixar tipus en tres ocasions durant el 2019 i, a més, per tal de tallar d'arrel possibles problemes de liquiditat en el mercat, va iniciar noves compres d'actius. D'altra banda, el BCE va oficialitzar un nou paquet d'estímul el setembre de 2019, amb una retallada de 10 pb del tipus depo (complementat per un esquema de tiering), noves compres d'actius (20.000 milions d'euros mensuals) i tipus d'interès més baixos per a les TLTRO (operacions amb què s'ofereix finançament a llarg termini al sector financer) i es va indicar que l'estímul continuarà fins que la inflació s'acosti a l'objectiu. Encara que les mesures són de magnitud inferior a les del passat, remarquen que l'entorn de tipus baixos es prolongarà durant un període de temps llarg.
El ritme de creixement de l'economia espanyola el 2019 ha mantingut la tendència que va iniciar el 2018 i segueix moderant-se lleugerament (tot i que es manté per damunt de la mitjana de creixement de l'eurozona). Així, el creixement espanyol ha estat del 2% el 2019 i s'espera un avenç del PIB de l'1,5% el 2020. Aquesta desacceleració és resultat, d'una banda, del deteriorament de l'entorn internacional esmentat anteriorment, que ha pesat sobre l'evolució de la demanda externa, i, de l'altra, del creixement inferior de la demanda interna, fruit del comportament dels consumidors, que es mostren més cauts sobre les perspectives macroeconòmiques. Així mateix, ha continuat la millora de les finances públiques: el dèficit públic es va situar en el 2,5% del PIB el 2018, una reducció de mig punt en un any, amb la qual cosa Espanya va abandonar la situació de dèficit excessiu amb la previsió que aquest any es redueixi unes 2 dècimes més per efectes cíclics. Malgrat això, el deute públic es manté en nivells elevats, pròxims al 100% del PIB. Amb aquesta visió general, cal esmentar que els riscos a la baixa que envolten l'escenari macroeconòmic no són menyspreables. Destaquen, sobretot, els presents en l'àmbit internacional, com les disputes comercials entre els EUA i la Xina o el procés de sortida del Regne Unit de la UE. En l'àmbit domèstic, la formació del nou govern de coalició després d'un any dominat per les cites electorals suposa un factor d'estabilitat.
L'economia lusitana ha frenat en certa mesura el seu ritme d'avenç a causa de la moderació de la demanda interna, de manera que s'estima que el ritme de creixement en el conjunt de 2019 serà de l'1,9%, una mica inferior que el 2018 (2,4%). Amb tot, la valoració global de la situació econòmica de Portugal encara és positiva: els comptes públics segueixen millorant, el mercat laboral es troba en una etapa de bonança i la confiança del consumidor es manté en cotes elevades. El bon comportament de l'economia s'ha vist reflectit en la prima de risc del país que el 2019 ha baixat de manera significativa. Pel que fa a l'àmbit polític, el Partit Socialista va guanyar les eleccions del 6 d'octubre de 2019 sense assolir una majoria absoluta. Es preveu que la política econòmica sigui continuista respecte a l'anterior executiu, de manera que s'espera que els comptes públics segueixin millorant. Amb aquest rerefons, el fort ritme de creixement que mostra el mercat immobiliari suposa un focus de preocupació. Encara que la majoria d'indicadors apunten a una moderació gradual, atesa la importància dels no-residents per al sector, no s'ha de descartar la possibilitat d'una correcció més abrupta en cas que el deteriorament de l'entorn internacional generi un episodi d'aversió al risc que comporti una sortida de la inversió estrangera.
1Reial Decret 309/2019, de 26 d'abril, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari i s'adopten altres mesures en matèria financera i l'Ordre ECE/482/2019, de 26 d'abril, per la qual es modifiquen l'Ordre EHA/1718/2010, d'11 de juny, de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes bancaris, i l'Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris.
2Les sigles responen a la Capital Requirements Regulation and Directive (CRR/CRD), la Bank Recovery and Resolution Directive (BRRD) i la Single Resolution Mechanism Regulation (SRMR).
L'esquema normatiu sobre el qual se sustenta el model de negoci del Grup és determinant en el seu desenvolupament tant en relació amb processos de gestió com metodològics. D'aquesta manera, l'anàlisi normativa representa un punt rellevant en l'agenda del Grup.
A continuació, es destaquen els principals desenvolupaments i consultes obertes en l'àmbit de riscos durant l'exercici 2019:
El 21 de febrer de 2019 el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (Llei 5/2019 o LCI), per la qual es redueixen les despeses associades a canvis en els contractes hipotecaris i s'estableixen mesures per millorar la transparència en les condicions. Així es culmina el procés de transposició de la Directiva 2014/17/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de febrer de 2014. Així mateix, el 26 d'abril el Ministeri d'Economia i Empresa va completar l'LCI amb l'aprovació d'un Reial decret i una Ordre Ministerial1 desenvolupant aspectes com la transparència de la informació; el càlcul de la pèrdua financera i els índexs i tipus de referència a aplicar; els requisits de formació i competències del personal comercialitzador; i els criteris aplicables a la comercialització vinculada.
CaixaBank, dins el termini establert i en la forma pertinent, ha acomplert les disposicions pertinents, fent les adaptacions necessàries de normes i procediments interns, així com l'adequada formació del personal per tal d'assegurar la correcta comercialització dels productes afectats per la norma (vegeu l'apartat 3.2.3. «Cultura de Riscos»).
Aprovació i publicació al Diari Oficial de la Unió Europea, DOUE, del «Proposal of CRDV Package»: una vegada finalitzat el diàleg a tres durant els primers mesos de l'any, el 16 d'abril es va aprovar al ple del Parlament Europeu la revisió, iniciada el novembre de 2016 per la Comissió Europea, del denominat «paquet bancari», que comprèn els textos CRD V CRR II, BRRD II i SRMR II2. La revisió fonamentalment transposa els estàndards acordats pel Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (previs a l'acord sobre la finalització de Basilea III de 2017, l'adaptació dels quals s'ha començat a abordar a partir del segon semestre de 2019). El 27 de juny de 2019 ha entrat en vigor aquest paquet legislatiu, sent desembre de 2020 la data límit per a la transposició nacional de les directives, mentre que una gran part dels canvis inclosos en el reglament CRR II són aplicables a partir de juny de 2021 (desembre 2020 en el cas de l'SRMR II).
Brexit, Pla d'Acció de Contingència: l'1 de febrer de 2020 va entrar en vigor l'Acord sobre la retirada del Regne Unit de la Unió Europea, de 24 de gener de 2020, pel qual s'ha establert un període transitori fins al 31 de desembre de 2020, en què continuarà sent aplicable la legislació de la Unió Europea al Regne Unit i permetent seguir l'activitat respecte a aquell país com fins ara. Addicionalment, l'European Banking Association (EBA), la Prudential Regulation Authority (PRA) y la Financial Conduct Authority (FCA) han consensuat un model d'acord de memoràndum d'entesa, o MoU per les sigles en anglès, en què s'estableixen les bases en termes de cooperació i intercanvi d'informació entre les autoritats de la UE i el Regne Unit.
En el context del Pla d'Acció per reduir préstecs dubtosos del Consell Europeu, el 19 de juny l'EBA va iniciar el procés de consulta de l'esborrany de la Guia d'originació i seguiment de crèdit sobre la concessió, seguiment i govern intern dels préstecs, centrant-se en aspectes com ara la transparència i l'avaluació de la capacitat creditícia del prestatari. L'objectiu fonamental de la norma, que a priori es preveu que entri en vigor el juny de 2020, és assegurar que les institucions disposin d'estàndards robustos i prudents per a la presa de risc, la seva gestió i seguiment, de manera que l'originació de nous préstecs sigui de la màxima qualitat creditícia, procurant minimitzar la generació futura de préstecs dubtosos, a la vegada que es respectin els drets dels consumidors.
CaixaBank, amb la intenció de mantenir els millors estàndards del mercat i protecció al consumidor, s'ha implicat especialment en l'anàlisi de les implicacions de la guia sotmesa a consulta i anticipació a la disposició final de la norma.
El 22 d'agost passat l'ECB va publicar un comunicat en què va actualitzar les seves expectatives supervisores relatives a les provisions prudencials per les noves exposicions de préstecs dubtosos (NPE). El supervisor ha adaptat la seva expectativa de Pilar 2 per a determinades exposicions convertides en NPE a partir de l'1 d'abril de 2018, alineant-la en termes de calendari amb el requeriment de Pilar 1 incorporat recentment en la CRR pel que fa a la cobertura mínima d'aquests NPE (conegut com a prudential backstop).
El Grup, alineat amb l'objectiu de reduir l'acumulació present i futura de posicions dubtoses, ha dut a terme diverses iniciatives com la venda d'actius improductius, així com actuacions amb la finalitat de millorar els processos d'admissió i gestió de la mora primerenca per reduir les entrades i adaptar les mètriques del RAF assegurant un folgat compliment dels requeriments regulatoris.
Resposta, el 5 d'agost i 4 de desembre, de l'EBA al Call of advice de la Comissió Europea sobre l'avaluació de la implementació de la finalització de les reformes de Basilea III del Comitè de Supervisió Bancària de Basilea. Sengles informes estableixen recomanacions de política: en els àmbits de risc de crèdit, operacional i output floor en el primer, i la Revisió Fonamental de la Cartera de Negociació (FRTB o Fundamental Review of the Trading Book), el marc d'ajust de valoració per risc de crèdit (CVA o credit valuation adjustment) i una avaluació de l'impacte macroeconòmic, en el segon. Destaca, per exemple, la postura negativa de l'EBA davant el manteniment d'especificitats europees com el factor de suport a pimes en risc de crèdit o exclusions del perímetre CVA en l'àmbit de risc de contrapart; mostrant-se favorable a la implementació sense alteracions de la proposta del Comitè de Basilea.
El 10 d'octubre passat la Comissió Europea va iniciar el període de consulta el resultat de la qual, juntament amb la resposta al Call of advice de l'EBA, serà tingut en compte en el procés de transposició a la norma europea.
CaixaBank manté un paper actiu tant internament com externament en el debat de la norma i duu a terme successius exercicis de valoració d'impactes i contrast de raonabilitat en congruència amb les implicacions i exigències d'altres desplegaments regulatoris.
Els Esdeveniments Estratègics són els esdeveniments adversos més rellevants que poden resultar una amenaça per al Grup CaixaBank a mitjà termini. Es consideren únicament aquells successos als quals l'entitat està exposada per causes externes a la seva estratègia, per bé que la severitat de l'impacte d'aquests esdeveniments es pugui mitigar amb la gestió.
Amb l'objectiu de poder anticipar i gestionar els seus efectes, pel que fa al cas, es relacionen els següents esdeveniments estratègics més rellevants identificats en aquest exercici:
Les perspectives econòmiques dibuixen una desacceleració suau del creixement econòmic en els propers anys a Espanya, però la pèrdua de confiança o el sorgiment o agreujament d'esdeveniments geopolítics podrien provocar un alentiment més fort del que es preveu. Aquest escenari provocaria, entre altres efectes, una disminució de la demanda de crèdit i un deteriorament de la qualitat creditícia.
Mitigants: un esdeveniment d'aquesta naturalesa podria tenir un impacte financer rellevant. En aquest sentit, el Grup entén que aquests riscos queden prou gestionats pels nivells de capital i liquiditat del Grup, validats pel compliment dels exercicis d'estrès tant externs com interns, i informats tant en el procés anual d'autoavaluació i adequació de capital com de liquiditat (ICAAP i ILAAP, respectivament)
Encara que les expectatives del mercat apunten a una recuperació molt gradual dels tipus d'interès en els propers anys, no es pot descartar la possibilitat que l'entorn de tipus ultrabaixos actuals es prolongui més del que es preveu o que fins i tot els tipus baixin més.
Mitigants: els efectes d'un entorn de tipus d'interès en nivells persistentment baixos podrien derivar en la materialització tant del risc de Tipus d'Interès estructural del balanç com del de Rendibilitat del Negoci. El Grup gestiona i controla ambdós riscos a través del monitoratge continu del compliment del pressupost, els mesuraments de l'impacte en el valor econòmic del balanç i en el marge financer segons les metodologies comunament acceptades en la indústria, així com mitjançant l'anàlisi permanent de l'oferta de nous productes i serveis més adequats en aquest entorn sota una perspectiva d'equilibri del binomi rendibilitat-risc.
Es preveu un increment de la competència de nous entrants, com ara Fintechs i Agile Banks, així com de Global Asset Managers i Bigtechs amb potencial disruptiu en termes de competència o serveis. Aquest esdeveniment podria comportar la desagregació i desintermediació de la cadena de valor, cosa que comportaria un impacte en marges i vendes creuades, en competir amb entitats més àgils, flexibles i amb una estructura de costos molt lleugera. Tot això podria quedar agreujat si les exigències regulatòries aplicables a aquests nous competidors no s'equiparen a les de les entitats de crèdit actuals.
Mitigants: el Grup considera els nous entrants una amenaça i, a la vegada, una oportunitat com a font de col·laboració, aprenentatge i estímul per al compliment dels objectius de digitalització i transformació del negoci establerts al Pla Estratègic. El Grup fa un seguiment periòdic dels principals nous entrants i els moviments de les BigTech en la indústria. A més, el Grup disposa d'Imagin com una proposta de valor de primer nivell que seguirà potenciant. Respecte a la competència des de Bigtechs, eel Grup aposta per una millora de l'experiència del client amb el valor afegit que suposa la sensibilitat social del Grup (bits and trust), a més de plantejar possibles enfocaments de col·laboració (open banking).
En l'exercici 2019 s'ha incrementat la volumetria i severitat dels esdeveniments de ciberseguretat. En paral·lel, reguladors i supervisors han escalat la prioritat d'aquest àmbit a les seves agendes.
Mitigants: el Grup també és molt conscient de la importància i el nivell d'amenaça existent, per la qual cosa manté una constant revisió de l'entorn tecnològic i les aplicacions: en els seus vessants d'integritat i confidencialitat de la informació, així com la disponibilitat dels sistemes i la continuïtat del negoci, tant amb revisions planificades com a través de l'auditoria contínua mitjançant el seguiment dels indicadors de risc definits. Addicionalment, el Grup està fent les anàlisis pertinents per adequar els protocols de seguretat a nous reptes i s'ha definit un nou pla estratègic de seguretat de la informació per continuar mantenint-se a l'avantguarda de la protecció de la informació i d'acord amb els millors estàndards de mercat.
Conceptualment, els riscos associats al canvi climàtic es classifiquen en riscos físics i en riscos de transició. Els primers sorgeixen a conseqüència d'esdeveniments climàtics, geològics i de canvis en l'equilibri dels ecosistemes i poden ser graduals o abruptes. Poden comportar danys físics als actius (infraestructures, immobles), disrupcions en les cadenes de producció o de subministraments i/o canvis en la productivitat d'activitats econòmiques (agricultura, producció d'energia). D'altra banda, els riscos de transició s'associen a la lluita contra el canvi climàtic i a la transició cap a una economia baixa en carboni. Inclouen factors com ara els canvis en regulacions i normatives, el desenvolupament de tecnologies alternatives energèticament eficients, canvis en les preferències del mercat o factors reputacionals associats a les activitats amb més impacte.
Mitigants: CaixaBank gestiona activament els riscos mediambientals i els associats al canvi climàtic a través de les diferents línies d'actuació del seu Full de Ruta, incloent-hi:
Específicament, en relació amb la modelització dels riscos físics i de transició, des de mitjan 2019, CaixaBank participa en el segon projecte pilot d'UNEP FI per implementar les recomanacions del TCFD (Taskforce on Climate related Financial Disclosures) en el sector bancari (TCFD Banking Pilot Phase II) amb un focus en el desenvolupament de metodologies i eines per a l'anàlisi d'escenaris de riscos climàtics físics i de transició.
El risc d'increment de la pressió de l'entorn legal, regulatori o supervisor són uns dels riscos identificats en l'exercici d'autoavaluació de riscos que poden suposar més impacte a curt-mitjà termini. En concret, s'observa la necessitat de mantenir un monitoratge continu de les noves propostes legislatives i la modificació de la regulació en vigor, donada l'elevada activitat de legisladors i reguladors del sector financer; es constata una preocupació més gran a minimitzar els errors en l'assessorament en les diferents matèries jurídiques o d'interpretació normativa; reduir les deficiències en la gestió de demandes i millorar la gestió dels requeriments de reguladors/supervisors i dels expedients sancionadors que puguin incoar-se.
Es constata, també, més preocupació pel que fa a matèria de privacitat i protecció de dades personals i en el compliment de regulacions i normativa relacionada amb activitats dutes a terme per empleats o agents que puguin perjudicar els interessos i drets dels nostres clients.
Mitigants: com a part dels riscos del Catàleg del Grup, es fa un seguiment periòdic de la seva gestió i control. En aquest sentit, complementàriament a l'anterior, els òrgans de gestió i de govern han millorat els seus indicadors de seguiment del seu apetit al risc.
3.2
A continuació, i per facilitar una visió completa de la Gestió i el Control de Riscos, es descriuen els següents elements centrals del marc de gestió del risc del Grup:
Tot seguit, es presenta l'esquema organitzatiu en relació amb la governança en la gestió del risc en el Grup:
Máxim òrgan de decisió, llevat en les matèries reservades a la Junta General. Determina i monitora el model de negoci i l'estratègia, monitora el resultat del procés d'avaluació de riscos (Risk Assessment), estableix el Catàleg de Riscos Corporatiu, el Marc d'Apetit al Risc i és responsable de les polítiques de govern intern, la gestió i el control de riscos, supervisant l'organizació per a la seva en pràctica i la seva vigilància.
Òrgan delegat del CdA que es reuneix amb major periodicitat que aquest. Té delegades totes les competències del CdA que són delegables.
Assessora al CdA sobre l'estratègia i propensió global al risc, informa sobre la RAF i proposa al Consell les polítiques de riscos.
Supervisa el control intern, l'auditoría interna i els sistemes de gestió de riscos. Supervisa el procés d'elaboració i presentació de la informació financera.
Informa al CdA de la selecció, avaluació de competències, coneixements i experiència dels membres del CdA i del personal clau. Supervisa l'actuació del Grup en matèria de RSC.
Estableix els principis generals i el marc de govern de la política retributiva del Consell i la remuneració dels alts executius, i informa de la política general de remuneracions.
Assisteix al CdA en tots els assumptes relacionats amb la innovació tecnològica i la transformació digital, i en el seguiment i anàlisi de les tendències i innovacions quan puguin afectar a l'estratègia i al model de negoci.
Dins el Comitè de Direcció, el Director General de Riscos és el màxim responsable dels riscos del Grup, amb ple accés als òrgans de govern.
Sanciona de forma col·legiada operacions d'actiu, d'acord amb les facultats conferides pel CdA.
Sota la presidència del Corporate Risk Management Function (CRMF), el Comitè Global del Risc gestiona, controla i monitora de forma global els riscos inclosos en el Catàleg de Riscos Corporatiu del Grup, així com les implicacions en la gestió de la solvència i el consum de capital.
* En el marc de les atribucions delegades conforma diferents comitès per al govern, la gestió i el control del risc.
Nota: No se mostren tots els comitès.
El Director General de Riscos és membre del Comitè de Direcció i el màxim responsable de la coordinació de la gestió, el seguiment i el control dels riscos del Grup. Actua de manera independent de les àrees de negoci i amb ple accés als Òrgans de Govern del Grup.
Com a missió rellevant de la Direcció General destaca el lideratge en la implantació a tota la Xarxa Territorial, en col·laboració amb altres àrees del Grup, dels instruments que permetin la gestió integral dels riscos, per tal d'assegurar l'equilibri entre els riscos assumits i la rendibilitat esperada.
La Corporate Risk Management Function, com a responsable del desenvolupament i la implementació del marc de gestió i control de riscos i de la segona línia de defensa (vegeu Nota 3.2.4.) actua de forma independent de les àrees prenedores de risc, i té accés directe als Òrgans de Govern del Grup, especialment a la Comissió de Riscos, als Consellers de la qual reporta regularment sobre la situació i evolució esperada del perfil de riscos del Grup.
El Grup disposa dels següents processos estratègics de gestió del risc per a la identificació, mesurament, seguiment, control i reporting dels riscos:
Avaluació de riscos (Risk Assessment)
El Grup duu a terme, amb una periodicitat semestral, un procés d'autoavaluació del risc, per tal de:
El resultat d'aquesta autoavaluació es reporta, almenys anualment, primer al Comitè Global del Risc, i a la Comissió de Riscos, en segona instància, per ser finalment aprovat pel Consell d'Administració.
El Risk Assessment és una de les principals fonts d'identificació d'esdeveniments estratègics (vegeu nota 3.1. Entorn i factors de risc) .
Catàleg de Riscos Corporatiu
El Grup disposa d'un Catàleg de Riscos Corporatiu que facilita el seguiment i el reporting, intern i extern, dels riscos:
Obtenció de resultats inferiors a les expectatives del mercat o als objectius del Grup que impedeixin, en darrera instància, assolir un nivell de Rendibilitat Sostenible superior al Cost de Capital.
Restricció de la capacitat del Grup CaixaBank per adaptar el seu volum de recursos propis a les exigències normatives o a la modificació del seu perfil de Risc.
Déficit d'actius líquids, o limitació en la capacitat d'accés al finançament del mercat, per satisfer els venciments contractuals dels passius, els requeriments regulatoris o les necessitats d'inversió del Grup.
Pèrdua de valor dels actius del Grup CaixaBank davant un client o contrapartida, pel deteriorament de la capacitat d'aquest client o contrapartida per fer front als seus compromisos amb el Grup.
Reducció del valor en llibres de les participacions accionarials i dels actius no financers (materials, immaterials, per impostos i altres actius) del Grup CaixaBank.
Pèrdua de valor dels actius o increment de valor dels passius inclosos en la cartera de negociació per fluctuacions dels tipus d'interès, tipus de canvi, spread de crédit, factors externs o preus en els mercats on aquests actius/passius es negocien.
Efecte negatiu sobre el valor econòmic de les masses del balanç o sobre el marge financer a causa de canvis en l'estructura temporal dels tipus d'interès i la seva afectació als instruments de l'actiu, passiu i fora de balanç del Grup no registrats en la cartera de negociació.
Risc de pèrdua o modificació adversa del valor dels compromisos contrets per contractes d'assegurança o pensions amb clients o empleats arran de la divergència entre l'estimació per a les variables actuarials utilitzades en la tarifació i reserves i la seva evolució real.
Potencials pèrdues o disminució de la rentabilitat del Grup CaixaBank a conseqüència de canvis en la legislació vigent, d'una incorrecta implementació d'aquesta legislació en els processos del Grup CaixaBank, de la seva inadequada interpretació en les diferents operacions, de la incorrecta gestió dels requeriments judicials o administratius o de les demandes o reclamacions rebudes.
Aplicació de criteris d'actuació contraris als interessos dels seus clients o altres grups d'interès, o actuacions o omissions per part del Grup no ajustades al marc jurídic i regulatori, o a les polítiques, normes o procediments interns o als codis de conducta i estàndards ètics i de bones pràctiques.
Pèrdues degudes a la inadequació o les errades del hardware o del software de les infraestructures tecnològiques, resultat de ciberatacs o altres circumstàncies, que poden comprometre la disponibilitat, integritat, accessibilitat i seguretat de les infraestructures i les dades.
Pèrdues o danys provocats per errors o errades en processos, per esdeveniments externs o per l'actuació accidental o dolosa de tercers aliens al Grup. Inclou, entre d'altres, factors de risc relacionats amb l'externalització, la utilizació de models quantitatius, la custòdia de valors o el frau extern.
Deficiències en l'exactitud, integritat i criteris d'elaboració de les dades necessàries per l'avaluació de la situació financera y patrimonial del Grup CaixaBank.
Menyscabament de la capacitat competitiva per deteriorament de la confiança al Grup CaixaBank d'algun dels seus grups d'interès, a partir de l'avaluació que aquests grups efectuenn de les actuacions o omissions, realitzades o atribuïdes, del Grup, la seva Alta Direcció, els seus Òrgans de Govern o per fallida d'entitats relacionades no consolidades (risc de Step-In).
El Catàleg de Riscos Corporatiu està subjecte a revisió contínua, particularment sobre aquells riscos amb afectació material. Almenys amb freqüència anual, el Catàleg es reporta primer al Comitè Global del Risc, i a la Comissió de Riscos, en segona instància, per ser finalment aprovat pel Consell d'Administració.
El Marc d'Apetit al Risc (d’ara endavant, «Risk Appetite Framework» o «RAF») és una eina integral i prospectiva amb què el Consell d'Administració determina la tipologia i els llindars de risc que està disposat a acceptar per a la consecució dels objectius estratègics del Grup. Aquests objectius no només queden reflectits mitjançant nivells de tolerància al risc, sinó que, a més, el RAF té en compte declaracions de mínim apetit al risc, com per exemple el seguiment de risc fiscal com a part del risc legal recollit en el Catàleg de Riscos Corporatiu. Per tant, el RAF determina l'apetit al risc per al desenvolupament de l'activitat.
Òrgan responsable |
Equivalència en el Catàleg de Riscos |
Consell d'Administració (assessorat per la Comissió de Riscos) Declaracions i mètriques primàries NIVELL 1 |
Comitè Global de Riscos Mètriques que complementen i desenvolupen les de NIVELL 1 NIVELL 2 |
Àrees gestores / controladores dels Riscos i Recursos Humans Palanques de gestió NIVELL 3 |
|
|---|---|---|---|---|---|
Dimensions prioritàries |
Protecció davant pèrdues L'objectiu és mantenir un perfil de risc mitjà-baix, amb una confortable adequació de capital, per enfortir la confiança dels clients a través de la solidesa fiancera |
|
|
|
|
Liquiditat i Finançament Certesa de poder complir les seves obligacions i necessitats de finançament, fins i tot en condicions adverses, mitjançant un finançament estable i diversificat |
|
|
|||
Composició de Negoci Lideratge en banca detallista i la generació d'ingressos i capital equilibrat i diversificat |
|
|
|||
Franquícia Activitat amb alts estàndards ètics i de governança, fomentant la sostenibilitat, acció social i excel·lència operativa |
|
|
|||
|
|
El Grup disposa de processos institucionals per avaluar sota la perspectiva dels riscos l'evolució del balanç (actual, futur i hipotètic) en escenaris d'estrès. Per fer-ho, el Grup fa una planificació de l'evolució esperada de les magnituds i de les ràtios que delimiten el perfil de risc futur, com a part del Pla Estratègic vigent, el compliment del qual es revisa de forma recurrent.
A més, s'avaluen les variacions en aquest mateix perfil sota potencial ocurrència d'escenaris estressats, tant en exercicis interns, com en els subjectes a supervisió regulatòria (ICAAP, ILAAP i stress tests EBA). Amb això, es facilita a l'equip directiu i als òrgans de govern la visió necessària sobre la resistència del Grup davant esdeveniments interns o externs.
Tot seguit es resumeixen els Principis Generals que regeixen la Gestió del Risc en el Grup:
En l'àmbit específic de l'activitat de Riscos, l'Alta Direcció defineix els continguts de formació, tant en les funcions de suport al Consell d'Administració / Alta Direcció, amb continguts específics que facilitin la presa de decisions a alt nivell, com a la resta de les funcions de l'organització, especialment pel que fa a professionals de la xarxa d'oficines. Tot això es fa amb l'objectiu de facilitar la translació a tota l'organització del RAF, la descentralització de la presa de decisions, l'actualització de competències en l'anàlisi de riscos i l'optimització de la qualitat del risc.
El Grup estructura la seva oferta formativa a través de l'Escola de Riscos. D'aquesta manera, la formació es planteja com una eina estratègica orientada a donar suport a les àrees de negoci i alhora com el canal de transmissió de la cultura i les polítiques de riscos del Grup, que ofereix formació, informació i eines a tots els professionals. La proposta s'articula com un itinerari formatiu d'especialització en la gestió de riscos que estarà vinculat a la carrera professional de qualsevol empleat, comprenent des de Banca Retail fins a especialistes de qualsevol àmbit.
Les principals iniciatives formatives del Grup en l'àmbit de foment de la cultura de riscos tenen les magnituds següents:
Curs |
Títol |
Col·lectiu format |
Nombre de persones any |
|---|---|---|---|
| Curs Bàsic de Risc Bancari (quarta edició) | Certificació Universitària de nivell bàsic | No especialistes de la xarxa comercial d'oficines i altres col·lectius d'interès que puguin requerir un coneixement bàsic dels criteris de risc de l'organització per a l'acompliment del seu treball | 272 |
| Diploma de Postgrau en Anàlisi de Risc Bancari (setena edició) | Diploma universitari | Direccions i subdireccions d'oficines de la xarxa comercial i altres col·lectius d'interès que, per la seva funció, puguin tenir atribucions en la concessió d'operacions d'actiu, o bé requereixin un coneixement avançat del risc | 318 |
| Formació especialista en riscos per a oficines AgroBank (primera edició) | Especialitat | Empleats que componen la xarxa d'oficines AgroBank | 1.957 |
| Formació especialista en riscos per a oficines BusinessBank (primera edició) | Especialitat | Empleats que componen la xarxa d'oficines BusinessBank | 277 |
| Formació especialista en riscos per a oficines de Banca Privada (primera edició) | Especialitat | Empleats que componen la xarxa de Banca Privada | 552 |
| Formació nova Llei de Contractes de Crèdit Immobiliari 5/2019 (primera i segona edició) | Certificació Universitària | Curs d'actualització de la nova llei 5/2019 dirigida a empleats que componen la xarxa de Retail, Empreses i Riscos | 9.842 |
La difusió de la cultura corporativa de riscos és un element essencial per al manteniment d'un marc robust i coherent alineat amb el perfil de riscos del Grup. En aquest sentit, cal destacar la Intranet corporativa de riscos, que constitueix un entorn dinàmic de comunicació directa de les principals novetats de l'entorn de riscos. En destaquen els continguts en l'àmbit d'actualitat, informació institucional, sectorial i formació.
Tal com s'ha esmentat a la secció del RAF, el Grup vetlla perquè la motivació dels seus empleats sigui coherent amb la cultura de riscos i amb el compliment dels nivells de risc que el Consell està disposat a assumir.
En aquest sentit, hi ha esquemes de compensació vinculats directament amb l'evolució anual de les mètriques del RAF i que es detallen a l'Informe Anual de Remuneracions.
El Grup disposa d'un Marc de Control Intern d'acord amb: i) les Directrius de Govern Intern de l'EBA de 21 de març de 2018, que despleguen els requeriments de govern intern establerts en la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i ii) amb altres directrius regulatòries sobre funcions de control aplicables a entitats financeres i a les recomanacions de la CNMV; que proporciona un grau de seguretat raonable en la consecució dels objectius del Grup.
A més, CaixaBank ha finalitzat l'establiment, en interès del Grup, de principis i criteris d'actuació generals en pràcticament tots els seus àmbits d'activitat, mitjançant l'aprovació de les polítiques corporatives corresponents. Aquestes polítiques han estat traslladades a les filials que, en l'àmbit de la seva autonomia i competències, les han adaptat, aplicat i desenvolupat tenint en compte l'àmbit regulatori específic que els resulta d'aplicació.
Les línies directrius del Marc de Control Intern del Grup estan recollides en la Política Corporativa de Control Intern i es configuren en línia amb les directrius dels reguladors i les millors pràctiques del sector sobre la base del «model de tres línies de defensa»:
Riscos Corporatius |
Primera línia de defensa (1) |
Segona línea de defensa |
Tercera línia de defensa |
||
|---|---|---|---|---|---|
RMF(2) |
|||||
C |
CVRM |
CIF |
|||
Rendibilitat del negoci |
DE d'Intervenció, Control de Gestió i Capital |
Auditoria interna | |||
Recursos propis / Solvència |
DE d'Intervenció, Control de Gestió i Capital |
||||
Liquiditat i Finançament |
DE de Finances |
||||
Crèdit |
DG de Negoci, DG de Riscos, DE CIB and International Banking, DE Morositat, Recuperacions i Actius Adjudicats |
||||
Deteriorament d'altres actius |
DE d'Intervenció, Control de Gestió i Capital, DE d'Assesoria Jurídica i DE d'Actius Adjudicats |
||||
Mercat |
DE de Finances |
||||
Estructural de tipus |
DE de Finances |
||||
Actuarial |
DE d'Assegurances |
||||
Legal i regulatori |
DE d'Assessoria Jurídica |
||||
Conducta |
DG de Negoci, DE d'Assessoria Jurídica, DE de Finances i DE CIB and International Banking |
||||
Tecnológico |
DE de Medios |
||||
Otros riesgos operacionales |
DE de Medios, DG de Negocio y DE CIB and International Banking |
||||
Fiabilitat de la informació financera |
DE d'Intervenció, Control de Gestió i Capital |
||||
Reputacional |
DE de Comunicació, Relacions Institucionals, Marca i RSC i DG de Negoci |
||||
1 S'identifiquen àmbits indicats del Comitè de Direcció, així com particularment uns altres àmbits específics.
2 La Risk Management Function (RMF), d'acord amb la seva denominació en anglès, està composta per la Corporate Risk Management Function & Planificació (CRMF) i Control Intern Financer (CIF).
C- Compliance DG - Direcció General DE - Direcció Executiva
Formada per les línies de negoci (àrees prenedores de risc) i les funcions de suport que originen l'exposició als riscos del Grup en l'exercici de la seva activitat. Assumeixen riscos i són responsables de la seva gestió contínua. Són responsables de desenvolupar i mantenir controls efectius sobre els seus negocis corresponents, així com d'identificar, gestionar, mesurar, controlar, mitigar i reportar els principals riscos que originen en l'exercici de la seva activitat. Entre altres activitats, identifiquen, avaluen i notifiquen les seves exposicions, tenint en compte l'apetit al risc del banc, els límits de risc autoritzats i les polítiques, procediments i controls existents.
La manera com la línia de negoci executa les seves responsabilitats ha de reflectir la cultura de risc actual del banc, promoguda pel Consell d'Administració.
Aquestes funcions poden estar integrades en les mateixes unitats de negoci i suport al negoci. No obstant això, quan el nivell de complexitat, intensitat o necessitat de focalització ho requereixi, s'estableixen unitats de control específiques, dotades de més especialització, per assegurar un nivell adequat de control dels riscos.
Les funcions integrades en la segona línia de defensa actuen de forma independent de les unitats de negoci i comprenen:
Les activitats de la segona línia de defensa, de la mateixa manera que i) les debilitats identificades, ii) el seguiment dels plans d'acció i iii) l'opinió sobre l'adequació de l'entorn de control en el Grup, es reporten periòdicament als òrgans responsables de l'entorn control, seguint la jerarquia establerta, així com a organismes supervisors.
(1) En dependència jeràrquica de la Direcció Executiva d'Intervenció, Control de Gestió i Capital.
La segona línia de defensa es distribueix entre la Risk Management Function (RMF) i Compliance. Pel que fa a l'RMF, està formada per les àrees següents:
La CRMF té responsabilitat en la identificació, el mesurament, l'avaluació, la gestió i el reporting dels riscos sota el seu àmbit de competència i té una visió general sobre tots els riscos del Grup. A aquest efecte, tots els aspectes considerats rellevants per a l'exercici de les seves responsabilitats que són desenvolupats per funcions de segona línia de defensa sense dependència jeràrquica seran reportats a la CRMF.
A més, en relació amb aquelles matèries que són de la seva competència, la CRMF: i) fa el seguiment de l'organització interna de la segona línia de defensa, els plans i activitats generals, i l'avaluació de la seva eficàcia; ii) vetlla pel dimensionament adequat de la segona línia de defensa per garantir la gestió eficaç de les seves responsabilitats, fer el seguiment dels seus objectius i dels projectes de millora relatius als processos i sistemes de gestió i seguiment dels riscos; i iii) assegura a la Direcció i als Òrgans de Govern l'existència, el disseny adequat i l'aplicació efectiva de les polítiques i els procediments de control dels riscos en l'organització i avalua l'entorn de control dels riscos. Així mateix, la CRMF ha de reforçar sempre que sigui necessari els mecanismes de coordinació de les actuacions de les Unitats de Control de Riscos de la primera, segona i tercera línia de defensa.
La Funció de Validació Interna a CaixaBank es duu a terme des del Departament de Validació i Risc de Model, dependent de l'RMF, que té com a objectiu emetre una opinió tècnica independent sobre l'adequació dels models interns utilitzats a l'efecte de gestió interna i/o de caràcter regulatori del Grup. Dins els seus àmbits d'actuació s'inclou la revisió dels aspectes metodològics, de la integració en la gestió (adequació dels usos dels models, entre altres), la verificació de l'existència d'un entorn tecnològic amb la qualitat de dades suficient i altres aspectes transversals (com el govern del model o altres aspectes documentals).
Les activitats de la Funció de Validació estan alineades amb les exigències normatives dels diferents mecanismes de supervisió.
Els resultats de qualsevol activitat de revisió de la Funció de Validació deriven en una opinió global i en l'emissió de recomanacions, si són necessàries.
A més, la Funció de Risc de Model, ubicada en el mateix Departament, s'encarrega, des de 2019, del desplegament del Marc de Gestió de Risc de Model amb visió transversal, tenint en compte, com a pilars bàsics, la identificació dels models, el seu govern i el monitoratge del risc de model.
El departament de Control Intern Financer depèn jeràrquicament de la Direcció Executiva d'Intervenció, Control de Gestió i Capital, s'integra funcionalment en l'RMF i fa les funcions de segona línia de defensa relacionades amb els riscos següents: i) rendibilitat de negoci; ii) recursos propis / solvència; iii) deteriorament d'altres actius i iv) fiabilitat de la informació financera.
La Subdirecció General de Compliance és una funció en dependència del Conseller Delegat, i reporta directament, en el seu àmbit d'actuació, a l'Alta Direcció, als Òrgans de Govern, així com als organismes supervisors (Banc d'Espanya, BCE, Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), Tresor, CNMV i altres organismes).
El model de supervisió de Compliance es basa en quatre palanques principals de gestió: i) definició i manteniment d'una taxonomia detallada de riscos en cada àmbit d'actuació; ii) Pla de Compliance anual, on es determinen les activitats de supervisió i de revisió de procediments interns en funció de la seva criticitat; iii) seguiment de gaps (deficiències de control o incompliments de normatives) identificats, bé per la primera línia de defensa, bé a través de les activitats integrades en el Pla de Compliance, bé per informes d'experts externs, informes de les inspeccions dels organismes supervisors, reclamacions de clients, etc. i dels Plans d'Acció de millora, sobre els quals es fa un seguiment periòdic; iv) reporting i escalat de la informació rellevant, seguiment d'inspeccions o deficiències en l'àmbit de Compliance.
Així mateix, la funció de Compliance fa activitats d'assessorament sobre les matèries de la seva competència, i duu a terme accions de desenvolupament i transformació de la «Cultura» de Compliance a través del redisseny de processos basats en la tecnologia, a través de plans de sensibilització i comunicació a tota l'organització i a través d'accions de formació, i estableix un pla de formació regulatòria obligatòria i vinculada al bonus anual.
Una altra activitat que duu a terme és vetllar per les bones pràctiques en matèria d'integritat i normes de conducta, per a la qual cosa disposa, entre altres mitjans, del canal confidencial de consultes i denúncies.
Per tal d'establir i preservar la independència de la funció, la Direcció Executiva d'Auditoria Interna depèn funcionalment de la Presidenta de la Comissió d'Auditoria i Control del Consell d'Administració, sens perjudici que hagi de reportar al President del Consell d'Administració per a l'adequat compliment de les seves funcions.
Auditoria Interna disposa d'un Estatut de la seva funció, aprovat pel Consell d'Administració, que estableix que és una funció independent i objectiva d'assegurament i consulta, i s'ha concebut per agregar valor i millorar les activitats. Té com a objectiu proporcionar una seguretat raonable a l'Alta Direcció i als Òrgans de Govern sobre:
En aquest sentit, els principals àmbits de supervisió es refereixen a:
Així mateix, les seves funcions inclouen i) l'elaboració del Pla Anual d'Auditoria amb visió plurianual basat en les avaluacions de riscos, que inclogui els requeriments dels reguladors i les tasques o els projectes sol·licitats per l'Alta Direcció / Comitè de Direcció i la Comissió d'Auditoria i Control; ii) l'informe periòdic de les conclusions dels treballs efectuats i les debilitats detectades als Òrgans de Govern, l'alta direcció, els auditors externs, supervisors i resta d'entorns de control i gestió que correspongui; i iii) l'aportació de valor mitjançant la formulació de recomanacions per resoldre les debilitats detectades en les revisions i el seguiment de la seva adequada implantació pels centres responsables.
3.3
El risc de crèdit correspon a la pèrdua de valor dels actius del Grup CaixaBank davant un client o contrapartida, pel deteriorament de la capacitat d'aquest client o contrapartida per fer front als seus compromisos amb el Grup. És el més significatiu de l'activitat financera del Grup, basada en la comercialització bancària i asseguradora, l'operativa de tresoreria i la participació a llarg termini en el capital d'instruments de patrimoni.
L'exposició màxima al risc de crèdit dels instruments financers inclosos als epígrafs d'instruments financers de l'actiu del balanç, incloent-hi el risc de contrapart, es presenta a continuació:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
|||
|---|---|---|---|---|
Exposició màxima al risc de crèdit |
Cobertura |
Exposició màxima al risc de crèdit |
Cobertura |
|
Actius financers mantinguts per negociar (Nota 11) |
1.176 | 1.103 |
||
Instruments de patrimoni |
457 | 348 |
||
Valors representatius de deute |
719 | 755 |
||
Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats (Nota 12) |
427 | 704 |
||
Instruments de patrimoni |
198 | 232 |
||
Valors representatius de deute |
63 | 145 |
||
Préstecs i bestretes |
166 | 327 |
||
Actius financers a valor raonable amb canvis en un altre resultat global (Nota 13) |
18.371 | 21.888 |
||
Instruments de patrimoni |
2.407 | 3.565 |
||
Valors representatius de deute |
15.964 | 18.323 |
||
Actius financers a cost amortitzat (Nota 14) |
249.408 | (4.706) |
248.300 |
(5.717) |
Valores representativos de deuda |
17.395 | (6) |
17.064 |
(4) |
Préstecs i bestretes |
232.013 | (4.700) |
231.236 |
(5.713) |
Bancs centrals |
6 | 5 |
||
Entitats de crèdit |
5.155 | (2) |
7.550 |
|
Clientela |
226.852 | (4.698) |
223.680 |
(5.713) |
Derivats de negociació i comptabilitat de cobertures |
3.854 | 3.906 |
||
Actius afectes al negoci assegurador (Nota 17) |
72.683 | 61.688 |
||
TOTAL EXPOSICIÓ ACTIVA |
345.919 |
(4.706) |
337.588 |
(5.717) |
TOTAL GARANTIES CONCEDIDES I COMPROMISOS CONTINGENTS (*) |
98.340 |
89.027 |
(355) |
|
TOTAL |
444.259 |
(4.706) |
426.615 |
(6.072) |
(*) Els CCF (Credit Conversion Factors), factor de conversió de crèdit de garanties concedides i compromisos en crèdits, a 31 de desembre de 2019 i 2018, pugen a 71.818 i 59.416 milions d'euros.
L'exposició màxima al risc de crèdit és el valor en llibres brut, excepte en el cas de derivats, que és el valor de l'exposició segons el mètode de valoració de la posició a preus de mercat, que es calcula com la suma de:
Pel que fa a l'activitat ordinària, el Grup orienta la seva activitat creditícia a la satisfacció de les necessitats de finançament de famílies i empreses en un entorn de risc de perfil mitjà-baix, de conformitat amb el RAF, amb la voluntat de mantenir el lideratge en el finançament de particulars i pimes, així com per reforçar la prestació de serveis de valor afegit al segment de grans empreses.
Els principis i les polítiques que sustenten la gestió del risc de crèdit en el Grup són els següents:
El cicle complet de gestió del risc de crèdit comprèn tota la vida de l'operació, des de l'anàlisi de la viabilitat i l'admissió del risc segons criteris establerts, fins al seguiment de la solvència i de la rendibilitat i, eventualment, la recuperació dels actius deteriorats. La diligència en la gestió de cadascuna d'aquestes etapes propiciarà l'èxit en el reemborsament.
El procés d'admissió i concessió de noves operacions es basa en l'anàlisi de quatre punts bàsics: anàlisi dels intervinents, finalitat de l'operació, capacitat de devolució i característiques de l'operació.
El sistema de facultats basat en l'expedient electrònic assigna per defecte el nivell d'aprovació als empleats, amb un nivell de responsabilitat segons la delegació establerta per la Direcció com a estàndard adequat associat al càrrec.
Aquest sistema de facultats es fonamenta en l'estudi de quatre eixos:
És la suma sol·licitada juntament amb el risc ja concedit. L'import de l'operació es defineix mitjançant dos mètodes alternatius segons el segment al qual pertanyen les operacions:
Comprèn el conjunt de béns i/o peces afectades per assegurar el compliment d'una obligació.
Conjunt de polítiques que identifiquen i avaluen les variables rellevants de cada tipus de sol·licitud. Principalment, suposen tractaments específics en referència a operacions de petit import relatiu, refinançaments, alertes de persona, activitat de seguiment del risc, ràtios d'endeutament i diagnòstic de l'scoring.
Durada de l'operació sol·licitada, correlacionat amb la finalitat de l'operació. Hi ha polítiques específiques en funció del tipus d'operació i termini que requereixen un més alt nivell de facultats per a la seva aprovació.
Amb el propòsit de facilitar l'agilitat en la concessió a particulars i autònoms, hi ha un centre d'admissió de riscos de particulars amb el compromís de donar resposta a les sol·licituds en un termini de 48 h. En determinats casos estan preconcedides a través de determinats canals. Per part seva, les sol·licituds de persones jurídiques es distribueixen a escala territorial a través de Centres d'Admissió de Riscos (CAR), que gestionen les sol·licituds dins els seus nivells d'atribució, i es traslladen a centres especialitzats de Serveis Centrals si aquests s'excedeixen. L'aprovació del risc de qualsevol operació, llevat d'aquelles que poden ser aprovades en Oficina o pel Director d'Àrea de Negoci, està subjecta a la concurrència de firmes d'un responsable de negoci i un responsable de risc.
Amb caràcter particular, l'organització interna d'Admissió de Risc d'Empreses en Serveis Centrals parteix de la següent estructura especialitzada ajustada a la tipologia de riscos i canals de comercialització:
Finalment, el Comitè Permanent de Crèdits té delegades les facultats per a l'aprovació d'operacions individuals fins a 100 milions d'euros, sempre que el risc acumulat amb el client sigui igual o inferior a 150 milions d'euros i, en general, té atribucions per aprovar operacions que impliquen excepcions en les seves característiques a les que poden aprovar-se en oficina i als CAR. En cas d'excedir els imports esmentats, la facultat d'aprovació correspon a la Comissió Executiva.
D'altra banda, hi ha polítiques, mètodes i procediments d'estudi i concessió de préstecs o crèdits responsables, com les associades al desenvolupament del que disposa la Llei 2/2011 d'Economia Sostenible i Ordre EHA/2899/2011, de transparència i protecció del client de serveis bancaris o la Llei més recent 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.
A l'efecte de pricing es consideraran tots els factors associats a l'operació, és a dir, els costos d'estructura, de finançament, la rendibilitat històrica del client i la pèrdua esperada de l'operació. Addicionalment als costos anteriors, les operacions han d'aportar una remuneració mínima als requeriments de capital econòmic, que es calcularà neta d'impostos.
Les eines de pricing i RAR (Rendibilitat Ajustada a Risc) permeten assolir els estàndards més alts en el control de l'equilibri entre la rendibilitat i el risc, i possibiliten identificar els factors determinants de la rendibilitat de cada client i així poder analitzar clients i carteres segons la seva rendibilitat ajustada.
Correspon a la Direcció General de Negoci l'aprovació dels preus de les operacions. En aquest sentit, la determinació dels preus està subjecta a un sistema de facultats enfocat a obtenir una remuneració mínima i, addicionalment, també a establir els marges en funció dels diferents negocis.
El perfil de gestió del risc de crèdit del Grup es caracteritza per una política de concessió prudent, a un preu conforme a les condicions de l'acreditat i cobertures/garanties adequades. En qualsevol cas, les operacions a llarg termini han de comptar amb garanties més sòlides per la incertesa derivada del pas del temps i, en cap cas, aquestes garanties han de substituir una falta de capacitat de devolució o una incerta finalitat de l'operació.
A efectes comptables, es consideren garanties eficaces les garanties reals i personals que són vàlides com a mitigador del risc en funció, entre altres, de: i) el temps necessari per a la seva execució; ii) la capacitat de realització de les garanties i iii) l'experiència en la realització. A continuació, es descriuen les diferents tipologies de garanties amb les seves polítiques i procediments en la gestió i valoració:
Les polítiques internes estableixen el següent:
Tot seguit, s'ofereix el detall de les garanties rebudes per a la concessió d'operacions del Grup:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
01-01-2018 (**) |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Import brut |
Correcció de valor per deteriorament |
Valor de les garanties |
Import brut |
Correcció de valor per deteriorament |
Valor de les garanties |
Import brut |
Correcció de valor per deteriorament |
Valor de les garanties |
|
Stage 1: |
201.418 |
(574) |
288.562 |
194.618 |
(688) |
290.246 |
191.744 |
(966) |
317.649 |
Sense garantia real |
85.996 |
(374) |
0 |
78.459 |
(320) |
0 |
75.395 |
(907) |
|
Garantia real immobiliària |
108.218 |
(116) |
281.058 |
110.276 |
(201) |
284.512 |
107.094 |
(119) |
301.993 |
Altres garanties reals |
7.204 |
(84) |
7.504 |
5.883 |
(167) |
5.734 |
9.255 |
60 |
15.656 |
Stage 2: |
15.541 |
(708) |
21.552 |
16.328 |
(741) |
24.636 |
15.663 |
(589) |
14.415 |
Sense garantia real |
5.270 |
(378) |
0 |
4.883 |
(339) |
0 |
5.974 |
(445) |
|
Garantia real immobiliària |
9.833 |
(249) |
21.109 |
10.856 |
(302) |
24.099 |
9.050 |
(130) |
14.018 |
Altres garanties reals |
438 |
(81) |
443 |
589 |
(100) |
537 |
639 |
(14) |
397 |
Stage 3: |
8.387 |
(3.416) |
9.929 |
10.733 |
(4.292) |
15.605 |
13.781 |
(6.018) |
15.456 |
Sense garantia real |
2.257 |
(1.658) |
0 |
2.614 |
(1.550) |
0 |
3.630 |
(2.946) |
|
Garantia real immobiliària |
5.962 |
(1.656) |
9.831 |
7.897 |
(2.630) |
15.527 |
9.896 |
(2.931) |
15.352 |
Altres garanties reals |
168 |
(102) |
98 |
222 |
(112) |
78 |
255 |
(141) |
104 |
PRÉSTECS |
225.346 |
(4.698) |
320.043 |
221.679 |
(5.721) |
330.487 |
221.188 |
(7.573) |
347.520 |
Stage 1: |
1.672 |
2.015 |
(6) |
0 |
1.870 |
(5) |
|||
BESTRETES |
1.672 |
0 |
0 |
2.015 |
(6) |
0 |
1.870 |
(5) |
0 |
Total |
227.018 |
(4.698) |
320.043 |
223.694 |
(5.727) |
330.487 |
223.058 |
(7.578) |
347.520 |
(*) Inclou préstecs i bestretes a la clientela dels epígrafs «Actius financers a cost amortitzat» (Nota 14) i «Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats» (Nota 12).
D'altra banda, les mesures de mitigació del risc de contrapartida es detallen a l'apartat 3.3.5.
El Grup disposa d'un sistema de seguiment i mesurament que garanteix la cobertura de qualsevol acreditat i/o operació mitjançant procediments metodològics adaptats a la naturalesa de cada titular i risc:
Seguiment individualitzat
Grans riscos
Per grup econòmic d'acreditats
Risc de Mercat i de Balanç
Per acreditat
Seguiment col·lectiu
Resta d'operacions/acreditats.
Manual
Automàtica
Single Names (SN)
Resta (NO SN)
Stage 2 i 3
Resta (Stage 1 i Stage 2/3 NO SN)
L'objectiu de l'acció de seguiment és determinar la qualitat del risc assumit amb un acreditat («Qualificació de Seguiment») i les accions que cal fer en funció del resultat, incloent-hi l'estimació del deteriorament. L'objecte del seguiment del risc són acreditats titulars d'instruments de deute i exposicions fora de balanç que comportin risc de crèdit. Els resultats són una referència per a la política de concessions futures.
La Política de Seguiment de Risc de Crèdit s'articula en funció del tipus i l'especificitat de l'exposició que segrega en àmbits diferenciats, de conformitat amb les diferents metodologies de mesurament del risc de crèdit.
La Qualificació de Seguiment és una valoració sobre la situació del client i dels seus riscos. Les diferents qualificacions són, de millor a pitjor: inapreciable, baix, mitjà, mitjà-alt i dubtós; i poden generar-se de manera manual (en el cas del perímetre d'acreditats sota seguiment individualitzat) o automàtica (per a la resta).
En funció del perímetre de seguiment i la qualificació dels acreditats, el seguiment pot ser:
El risc de crèdit quantifica les pèrdues derivades per l'incompliment de les obligacions financeres per part dels acreditats sobre la base de dos conceptes: la pèrdua esperada i la pèrdua inesperada.
Mitjana o esperança matemàtica de les pèrdues potencials previstes que es calcula com el producte de les tres magnituds següents: PD (probability of default), exposició (EAD para exposure at default) i severitat (LGD per a loss given default).
Pèrdues potencials imprevistes, produïdes per la variabilitat que pot tenir la pèrdua respecte a la pèrdua esperada estimada. Pot ser fruit de canvis sobtats de cicle o de variacions en els factors de risc o en la dependència entre el risc de crèdit dels diferents deutors. Les pèrdues inesperades són poc probables i d'import elevat; han de ser absorbides pels recursos propis del Grup. El càlcul de la pèrdua inesperada també es fonamenta, principalment, en la PD, EAD i LGD de les operacions.
L'estimació dels paràmetres del risc de crèdit es basa en la mateixa experiència històrica d'impagament. Per fer-ho, es disposa d'un conjunt d'eines i tècniques d'acord amb les necessitats particulars de cadascun dels riscos, descrites a continuació segons la seva afectació sobre els tres factors de càlcul de la pèrdua esperada:
Estima el deute pendent en cas d'incompliment del client. Aquesta magnitud és rellevant per als instruments financers que tenen una estructura d'amortització variable en funció de les disposicions que faci el client (generalment, qualsevol producte revolving).
Per a l'obtenció d'aquesta estimació s'observa l'experiència interna de morositat, relacionant els nivells de disposició en el moment de l'incompliment i els 12 mesos anteriors. En la construcció del model es tenen en compte variables rellevants com la naturalesa del producte, el termini fins al venciment i les característiques del client.
El Grup disposa d'eines de suport a la gestió per a la predicció de la probabilitat d'incompliment de cada acreditat que cobreixen gairebé tota l'activitat creditícia.
Aquestes eines, implantades a la xarxa d'oficines i integrades en els canals de concessió i seguiment del risc, han estat desenvolupades d'acord amb l'experiència històrica de mora i incorporen les mesures necessàries per ajustar els resultats tant al cicle econòmic, amb l'objectiu d'oferir mesuraments relativament estables a llarg termini, com a l'experiència recent i a projeccions futures. Els models es poden classificar en funció de la seva orientació al producte o al client:
Les eines orientades al client avaluen la probabilitat d'incompliment del deutor. Estan integrades per scorings de comportament per al seguiment del risc de persones físiques i per ratings d'empreses.
Pel que fa a empreses, les eines de rating són específiques segons el segment al qual pertanyen. Particularment, en el cas de microempreses i pimes, el procés d'avaluació es fonamenta en un algoritme modular en què es valoren quatre àrees d'informació diferents: els estats financers, la informació derivada de la relació amb els clients, alertes internes i externes i altres aspectes qualitatius.
Pel que fa a grans empreses, el Grup disposa de models que requereixen el criteri expert dels analistes i que tenen com a objectiu replicar i ser coherents amb els ratings de les agències de qualificació. Davant la falta d'una freqüència suficient de morositat interna per a l'elaboració de models purament estadístics, la construcció dels models d'aquest segment s'alinea amb la metodologia de Standard & Poor's, fet que permet l'ús de les seves taxes públiques d'incompliment global i afegeix fiabilitat a la metodologia.
L'actualització dels scorings i ratings de clients s'efectua mensualment amb l'objectiu de mantenir actualitzada la qualificació creditícia, amb l'excepció del rating de grans empreses que s'actualitza amb una freqüència com a mínim anual o davant esdeveniments significatius que puguin alterar la qualitat creditícia. En l'àmbit de persones jurídiques es fan accions periòdiques d'actualització d'estats financers i informació qualitativa per aconseguir el màxim nivell de cobertura del rating intern.
Quantifica el percentatge del deute que no es podrà recuperar en cas d'incompliment de l'acreditat.
Es calculen les severitats històriques amb informació interna, considerant els fluxos de caixa associats als contractes des de l'incompliment. Els models permeten obtenir severitats en funció de la garantia, la relació préstec/valor (LTV o Loan to Value), el tipus de producte, la qualitat creditícia de l'acreditat i, per als usos que la regulació ho requereixi, les condicions recessives del cicle econòmic. A més, es fa una aproximació de les despeses indirectes (personal d'oficines, infraestructura, etc.) associades al procés de recuperació. En el cas de grans empreses, la severitat també incorpora elements de judici expert de forma coherent amb el model de rating.
A més de l'ús regulatori per a la determinació dels recursos propis mínims del Grup i el càlcul de cobertures, els paràmetres de risc de crèdit (PD, LGD i EAD) intervenen en diverses eines de gestió com en el càlcul de la rendibilitat ajustada al risc, l'eina de pricing, la preclassificació de clients, així com en les eines de seguiment i els sistemes d'alertes.
La classificació comptable entre els diferents Stages de NIIF 9 de les operacions amb risc de crèdit queda determinada per l'ocurrència d'esdeveniments d'incompliment i/o increments significatius del risc de crèdit (SICR, significant increase in credit risk) des del reconeixement inicial de l'operació.
S'entendrà que hi ha hagut un SICR i, per tant, es classificaran les operacions com a Stage 2, quan es presentin debilitats que puguin suposar pèrdues significativament superiors a les esperades en el moment de la concessió. Per a la identificació de debilitats en operacions i acreditats, el Grup disposa dels processos de seguiment i qualificació descrits en 2| Quantificació i qualificació del risc de crèdit. Es consideraran com a debilitat: un empitjorament significatiu de la qualificació de seguiment o un increment relatiu de PD rellevant respecte a l'origen de l'operació.
A més, es classificaran en Stage 2 les operacions següents: i) operacions incloses en un acord de sostenibilitat i que no hagin completat el període de prova; ii) operacions de refinançament, refinançades o reestructurades, que no sigui procedent classificar com a dubtoses i estiguin en el període de prova; iii) operacions d'acreditats en concurs de creditors en què no sigui procedent la seva classificació en Stage 3 o fallit; i iv) operacions en què hi hagi imports vençuts amb més de 30 dies d'antiguitat, llevat que hi hagi una prova en contra.
Llevat que estiguin identificades com a operacions de refinançament, refinançades o reestructurades, es reclassificaran en Stage 1 les operacions que deixin de satisfer les condicions per estar classificades en Stage 2.
Respecte a les operacions de refinançament, refinançades o reestructurades classificades en Stage 2 per no procedir la seva classificació com a Stage 3 en la data de refinançament o reestructuració o per haver estat reclassificades des de la categoria de Stage 3, romandran identificades com en Stage 2 durant un període de prova fins que es compleixin la totalitat dels requisits següents: i) que s'hagi conclòs que no és previsible que puguin tenir dificultats financeres i que, per tant, resulta altament probable que puguin complir les seves obligacions davant l'entitat dins el termini establert i en la forma pertinent; ii) que hagi transcorregut un termini mínim de dos anys des de la data de formalització de l'operació de reestructuració o refinançament o, si és posterior, des de la data de reclassificació des de Stage 3; iii) que algun dels titulars no tingui cap altra operació amb imports vençuts més de 30 dies al final del període de prova; i iv) que el titular hagi pagat les quotes meritades de principal i interessos des de la data en què s'hagi formalitzat l'operació de reestructuració o refinançament o, si és posterior, des de la data de reclassificació des de Stage 3.
A més, serà necessari que el titular hagi satisfet mitjançant pagaments regulars un import equivalent a tots els imports (principal i interessos) que es trobin vençuts en la data de l'operació de reestructuració o refinançament, o que s'hagin donat de baixa com a conseqüència d'aquesta, o bé, quan sigui més adequat tenint en compte les característiques de les operacions, que s'hagin verificat altres criteris objectius que demostrin la capacitat de pagament del titular. La qual cosa implica que no hi hagi clàusules contractuals que dilatin el reemborsament, com ara períodes de carència per al principal.
S'entendrà que hi ha hagut un esdeveniment d'incompliment (default) i, per tant, es classificaran en Stage 3 les operacions que, independentment del titular i la garantia, tinguin algun import vençut per principal, interessos o despeses pactats contractualment, amb més de 90 dies d'antiguitat, així com la resta de les operacions de titulars quan les operacions amb imports vençuts amb més de 90 dies d'antiguitat siguin superiors al 20% dels imports pendents de cobrament.
Les operacions classificades en Stage 3 per raó de la morositat del client es reclassificaran en Stage 1 o Stage 2 quan, com a conseqüència del cobrament de part dels imports vençuts, desapareixen les causes que han motivat la seva classificació com a Stage 3 i no subsisteixen dubtes raonables sobre el seu reemborsament total per part del titular per altres raons.
A més, es classificaran en Stage 3 les operacions següents: i) operacions amb saldos reclamats judicialment; ii) operacions en què s'ha iniciat el procés d'execució de la garantia real; iii) operacions de titulars en concurs de creditors que no sigui procedent classificar en fallit; iv) operacions de refinançament, refinançades o reestructurades a les quals correspongui la seva classificació en dubtós, incloent-hi aquelles que havent estat en dubtós abans de l'inici del període de prova siguin refinançades o reestructurades novament o arribin a tenir imports vençuts amb una antiguitat superior als 30 dies; i v) operacions de titulars que després d'una revisió individualitzada presentin dubtes raonables sobre el seu reemborsament total (principal i interessos) en els termes pactats contractualment.
Llevat que estiguin identificades com a operacions de refinançament, refinançades o reestructurades, les operacions classificades en Stage 3 per raons diferents de la morositat del client es podran reclassificar en Stage 1 o Stage 2 si, com a conseqüència d'un estudi individualitzat, desapareixen els dubtes raonables sobre el seu reemborsament total pel titular en els termes pactats contractualment i no hi ha imports vençuts amb més de noranta dies d'antiguitat en la data de reclassificació en Stage 1 o Stage 2.
En el cas d'operacions de refinançament, refinançades o reestructurades per considerar que la qualitat creditícia de l'operació ha millorat i que, per tant, és procedent la seva reclassificació en Stage 2 serà necessari que, amb caràcter general, es verifiquin tots els criteris següents: i) que hagi transcorregut un any des de la data de refinançament o reestructuració; ii)que el titular hagi pagat les quotes meritades de principal i interessos (és a dir, que l'operació no presenti imports vençuts) i hagi reduït el principal renegociat, des de la data en què s'hagi formalitzat l'operació de reestructuració o refinançament o, si és posterior, des de la data de reclassificació d'aquella a la categoria de dubtós; iii) que s'hagi satisfet mitjançant pagaments regulars un import equivalent a tots els imports, principal i interessos, que es trobin vençuts en la data de l'operació de reestructuració o refinançament, o que s'hagin donat de baixa com a conseqüència d'aquesta, o bé quan sigui més adequat tenint en compte les característiques de les operacions, que s'hagin verificat altres criteris objectius que demostrin la capacitat de pagament del titular; i iv) que algun dels titulars no tingui cap altra operació amb imports vençuts en més de 90 dies.
Els riscos d'acreditats declarats en concurs de creditors sense petició de liquidació seran reclassificats en Stage 2 quan l'acreditat hagi pagat, almenys, el 25% dels crèdits de l'entitat afectats pel concurs –una vegada descomptada, si escau, la quitança acordada o hagin transcorregut dos anys des de la inscripció al Registre Mercantil de la interlocutòria d'aprovació del conveni de creditors, sempre que aquest conveni s'estigui complint fidelment i l'evolució de la situació patrimonial i financera de l'empresa elimini els dubtes sobre el reemborsament total dels dèbits, tot això llevat que s'hagin pactat interessos notòriament inferiors als de mercat.
A continuació, es detalla el procés de determinació de la classificació comptable dels acreditats:
Per a aquests acreditats es fa una avaluació contínua de l'existència d'evidències o indicis de deteriorament, així com del potencial increment significatiu del risc des del reconeixement inicial (SICR), i es valoren les pèrdues associades als actius d'aquesta cartera.
Amb l’objectiu d'ajudar en la gestió proactiva de les evidències i indicis de deteriorament i increment significatiu del risc, el Grup ha desenvolupat uns triggers, a nivell acreditat i a nivell operació, que s'agrupen en funció del segment al qual pertanyen, ja que aquest condiciona la tipologia de la informació necessària per a l'anàlisi del risc de crèdit i la sensibilitat a l'evolució de les variables indicatives del deteriorament. Els triggers són indicis de deteriorament de l'actiu que afecten el client o les operacions. Aquests triggers són valorats per l'analista per determinar la classificació en Stage 2 o Stage 3 de les operacions del client:
Per a sectors com el promotor, project finance o administracions públiques.
En aquells casos en què, segons el parer de l'analista, suposin classificació de contractes com a Stage 2 o Stage 3, es procedeix al càlcul expert de la provisió específica.
Com s'ha indicat anteriorment, davant un empitjorament significatiu de la qualificació de seguiment de l'acreditat o un increment relatiu de PD rellevant respecte a l'origen de l'operació, es procedeix a classificar el contracte en Stage 2. A aquests efectes, la classificació es revisa mensualment, utilitzant la Qualificació de Seguiment i PDS més recents que s'actualitzen amb una freqüència com a mínim mensual.
La resta de criteris de classificació en Stage 2 o Stage 3 també es revisen amb una freqüència mensual.
L'objectiu dels requeriments de la NIIF 9 sobre deteriorament de valor és que es reconeguin les pèrdues creditícies esperades de les operacions, avaluades sobre una base col·lectiva o individual, considerant tota la informació raonable i fonamentada disponible, incloent-hi la de caràcter prospectiu (forward-looking).
La cobertura comptable calculada o provisió es defineix com la diferència entre l'import en llibres brut de l'operació i el valor actualitzat de l'estimació dels fluxos d'efectiu que s'espera cobrar, descomptats amb el tipus d'interès efectiu de l'operació, considerant les garanties eficaces rebudes.
El Grup estima les pèrdues creditícies esperades d'una operació de manera que aquestes pèrdues reflecteixin:
a
Un import ponderat i no esbiaixat, determinat mitjançant l'avaluació d'una sèrie de resultats possibles;b
El valor temporal dels diners, ic
La informació raonable i fonamentada que estigui disponible en la data de referència, sense cost ni esforç desproporcionat, sobre successos passats, condicions actuals i previsions de condicions econòmiques futures.D'acord amb la normativa aplicable, el mètode de càlcul de la cobertura està determinat en funció de si l'acreditat és individualment significatiu i de la seva classificació comptable.
En la resta dels casos, la cobertura s'estima de forma col·lectiva mitjançant metodologies internes, subjectes a la Política de Models i Paràmetres vigent, sobre la base de l'experiència històrica pròpia d'incompliments i recuperacions de carteres, i tenint en compte el valor actualitzat i ajustat de les garanties eficaces. A més, es tindran en consideració previsions de condicions econòmiques futures sota diversos escenaris.
Per a la determinació de les cobertures per pèrdues creditícies de les carteres sota anàlisi col·lectiva s'utilitzen models d'estimació de la PD; de la probabilitat de regularització dels incompliments (concretament la seva magnitud complementària, la probabilitat de no cura o PNC); severitat en cas de no regularització (loss-given-loss o LGL); models de valor recuperable de garanties hipotecàries (haircuts); així com ajustos per obtenir estimacions amb caràcter lifetime o forward-looking, segons correspongui, en funció de la classificació comptable del contracte.
Els models utilitzats es reestimen o reentrenen semestralment i s'executen mensualment per recollir en qualsevol moment la situació econòmica de l'entorn i ser representatius del context econòmic vigent. D'aquesta manera es redueixen les diferències entre les pèrdues estimades i les observacions recents. Als models s'incorpora una visió no esbiaixada de la possible evolució futura (forward-looking) per a la determinació de la pèrdua esperada considerant factors macroeconòmics més rellevants: i) creixement del PIB, ii) la taxa de desocupació, iii) EURIBOR a 12 mesos i iv) creixement del preu de l'habitatge. En aquest sentit, el Grup genera un escenari base, així com un rang d'escenaris potencials que li permeten ajustar, ponderant per la seva probabilitat, les estimacions de pèrdua esperada.
El procés de càlcul s'estructura en dos passos:
Càlcul de l'import d'exposició, consistent en la suma de l'import en llibres brut en el moment del càlcul més els imports fora de balanç (disponibles o risc de firma) que s'espera que puguin ser desemborsats en el moment en què el client complís les condicions per ser considerat dubtós.
Càlcul del valor recuperable de les garanties eficaces vinculades a l'exposició. A l'efecte de determinar el valor recuperable d'aquestes garanties, en el cas de garanties immobiliàries, els models estimen l'import de venda futura de la garantia al qual descompten totes les despeses que es produirien fins a la venda.
Aquest càlcul es fa tenint en compte la probabilitat d'incompliment del titular de l'operació, la probabilitat de regularització o cura i la pèrdua que es produiria en cas que no tingués lloc aquesta regularització o cura.
Per a carteres poc materials per a les quals, des d'un punt de vista de processos o per manca de representativitat de l'experiència històrica, es consideri que l'enfocament de models interns no és adequat, el Grup pot utilitzar els percentatges per defecte de cobertura que estableixin les normatives nacionals vigents.
Tant les operacions classificades sense risc apreciable com aquelles operacions que com a conseqüència de la tipologia del seu garant siguin classificades sense risc apreciable podran tenir un percentatge de cobertura comptable del 0%. En l'últim cas, aquest percentatge només s'aplicarà sobre la part garantida del risc.
Les cobertures estimades individualment o col·lectivament han de ser coherents amb el tractament que es dona a les categories en què es poden classificar les operacions. És a dir, el nivell de cobertura per a una operació ha de ser superior al nivell que li correspondria si estigués classificada en una altra categoria de risc de crèdit inferior.
En els cicles de revisió també s'introdueixen les millores necessàries detectades en els exercicis de comparació retrospectiva (backtesting) i benchmarking. Així mateix, els models desenvolupats estan documentats i permeten la rèplica per part d'un tercer. La documentació conté les definicions clau, la informació relativa al procés d'obtenció de mostres i tractament de dades, els principis metodològics i resultats obtinguts, així com la seva comparativa amb exercicis previs.
CaixaBank disposa d'un total de 81 models per tal d'obtenir els paràmetres necessaris per al càlcul de cobertures sota anàlisi col·lectiva. Per a cadascun dels paràmetres de risc, és possible utilitzar diferents models per adaptar-se a cada tipologia d'exposició. Concretament, els models són els que s'indiquen a continuació:
models de paràmetres de Scoring i Rating
models de paràmetres de PD
models de paràmetres d'EAD
models de paràmetres de PNC
models de paràmetres de LGL
models de paràmetres de Haircut
model de paràmetres de transformació LT/FL (Life-time/Forward-looking)
Altres filials disposen també de models interns addicionals. En el cas de Banco BPI, SA (Banco BPI o BPI) té un total de 56, i en el cas de CaixaBank Payments & Consumer, un total de 52.
Incorporació d'informació forward-looking en els models de pèrdua esperada
Les variables projectades considerades són les següents:
Espanya |
Portugal |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
2020 |
2021 |
2022 |
2020 |
2021 |
2022 |
|
Creixement del PIB |
||||||
Escenari base |
1,5 |
1,5 |
1,4 |
1,8 |
1,7 |
1,6 |
Rang upside |
2,3 |
2,6 |
1,9 |
1,8 |
2,8 |
2,4 |
Rang downside |
0,6 |
0,3 |
0,9 |
1,8 |
0,1 |
0,2 |
Taxa de desocupació |
||||||
Escenari base |
12,6 |
11,5 |
10,3 |
6,4 |
6,1 |
6,0 |
Rang upside |
12,1 |
10,0 |
8,4 |
6,4 |
6,1 |
4,6 |
Rang downside |
13,6 |
13,7 |
12,9 |
6,4 |
7,9 |
8,3 |
Tipos de interés (**) |
||||||
Escenari base |
(0,30) |
(0,11) |
0,29 |
(0,34) |
(0,34) |
(0,05) |
Rang upside |
(0,25) |
0,08 |
0,54 |
(0,34) |
(0,24) |
0,15 |
Rang downside |
(0,35) |
(0,35) |
(0,30) |
(0,34) |
(0,34) |
(0,34) |
Creixement preu habitatge |
||||||
Escenari base |
3,2 |
3,0 |
2,9 |
7,4 |
6,1 |
3,8 |
Rang upside |
4,7 |
5,8 |
4,9 |
7,4 |
8,5 |
6,1 |
Rang downside |
1,2 |
(0,4) |
0,9 |
7,4 |
1,3 |
0,3 |
(*) Font: CaixaBank Research.
(**) Per a Espanya s'utilitza l'EURIBOR 12M (mitjana del període) i per a Portugal, l'EURIBOR 6M (final del període).
La ponderació dels escenaris previstos a cadascun dels exercicis sobre cada segment és la següent:
Escenari base |
Escenari upside |
Escenari downside |
|
|---|---|---|---|
Espanya |
40 |
30 |
30 |
Portugal |
40 |
30 |
30 |
D'acord amb els principis de la normativa comptable aplicable, el nivell de cobertura té en compte una visió forward-looking (12 mesos) o life-time, en funció de la classificació comptable de les exposicions.
El Grup ha desenvolupat un exercici de sensibilitat sobre la pèrdua esperada basada en els canvis de les hipòtesis clau aplicats aïlladament sobre el càlcul de la pèrdua esperada. En aquesta línia, es mostra a continuació la sensibilitat estimada a un canvi en la projecció del creixement del PIB, com a magnitud macroeconòmica més rellevant, per als dotze mesos següents:
Variació en pèrdua esperada a Espanya |
Variació en pèrdua esperada a Portugal |
||
|---|---|---|---|
Creixement del PIB* |
|||
+0,5% |
(59) |
(2) |
|
-0,5% |
59 |
2 |
|
(*) Càlcul de sensibilitat centrat en el PIB que, per la seva naturalesa, permet recollir de manera agregada l'efecte de la resta d'indicadors macroeconòmics atesa la seva elevada interdependència.
Els models i les estimacions sobre variacions macroeconòmiques se sotmeten periòdicament a revisió per detectar possibles deterioraments en la qualitat dels mesuraments. La contínua avaluació dels riscos permet conèixer la distribució de l'exposició de les diferents carteres respecte a la qualitat creditícia expressada com a probabilitat d'incompliment.
Atesos els mecanismes del cicle de risc de crèdit del Grup, la qualitat en els processos d'admissió i seguiment garanteix el compliment de les condicions establertes en la concessió d'operacions que generen exposició a aquest risc. D'aquesta manera, per bé que les posicions que requereixen l'activació dels circuits alternatius per a la gestió són escasses, l'activitat recuperadora és una prioritat màxima en la gestió de riscos del Grup, especialment en els últims anys, atès l'objectiu de minimitzar tant el volum present de posicions dubtoses com la seva generació futura. D'aquesta manera, ha reforçat el model de govern i el marc operatiu de la gestió d'actius problemàtics, disposant d'una visió integral de tot el cicle de vida associat al procés de recuperació de la morositat i de la gestió dels actius adjudicats.
La gestió de la morositat i les recuperacions és responsabilitat de la xarxa d'oficines i s'inicia com una activitat preventiva abans de l'incompliment, o exigibilitat de l'obligació, i s'acaba amb la recuperació o situació de fallida definitiva. La capil·laritat i especialització de la xarxa d'oficines permeten conèixer la realitat del client, detectar els primers indicis de deteriorament de la solvència i adoptar mesures oportunes amb la màxima diligència. En aquest sentit, es monitoren les operacions i les garanties associades i, si escau, s'inicien les reclamacions per aconseguir la recuperació del deute segons els principis següents: i) prevenció mitjançant detecció primerenca del risc d'impagament; ii) activitats dirigides a ajudar el client a trobar solucions davant situacions d'irregularitats en els pagaments, considerant el seu grau de vinculació, i iii) màxima anticipació per assolir un millor posicionament davant el deutor i altres creditors.
El coneixement i la proximitat amb el client permet gestionar de manera diferenciada situacions d'especial vulnerabilitat social, provocada, freqüentment, per l'entorn macroeconòmic desfavorable viscut anys enrere. En aquest sentit, el Grup està adherit al Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l'habitatge habitual, inclòs en el Reial Decret llei 6/2012 i les seves modificacions posteriors, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social. En aquest àmbit, ha desenvolupat un Pla d'Ajudes i solucions particularitzades a clients que tinguin dificultats econòmiques de caràcter conjuntural, amb voluntat de col·laboració i amb un bon comportament històric. Totes aquestes accions contribueixen a una millor evolució de la taxa de morositat i reforcen tant la vinculació com el compromís del Grup amb els seus clients.
El criteri fonamental que guia la gestió dels actius problemàtics del segment de promoció immobiliària en el Grup és facilitar als acreditats el compliment de les seves obligacions.
En primer lloc, i amb el compromís dels accionistes i de l'acreditat, s'estudia la possibilitat de concedir períodes de carència que permetin el desenvolupament dels sòls finançats, la finalització de les promocions en curs i la comercialització de les unitats acabades. En l'anàlisi que es duu a terme preval la viabilitat dels projectes, de manera que s'evita l'augment de la inversió per a aquells actius immobiliaris sobre els quals no s'entreveu una possibilitat clara de venda futura.
A més, en el refinançament d'operacions l'objectiu és incorporar noves garanties que reforcin les existents. La política és no esgotar amb segones hipoteques el marge actual de valor que ofereixen les garanties prèvies.
Finalment, quan no es veuen possibilitats raonables de continuïtat de l'acreditat, es gestiona l'adquisició de la garantia. El preu d'adquisició es determina a partir de la valoració efectuada, com a mínim, per una societat de taxació inscrita en el Registre Oficial del Banc d'Espanya. En els casos en què el preu de compravenda és inferior al deute, s'anticipa el sanejament del crèdit per ajustar-lo al valor de la transmissió.
BuildingCenter és la societat del Grup encarregada de la tinença dels actius immobiliaris a Espanya, que procedeixen bàsicament de les regularitzacions de l'activitat creditícia del Grup per qualsevol de les vies següents: i) adjudicació en subhasta com a conclusió d'un procediment d'execució, generalment hipotecària; ii) adquisició d'actius immobiliaris hipotecats concedits a particulars, amb la posterior subrogació i cancel·lació dels deutes, i iii) adquisició d'actius immobiliaris concedits a societats, generalment promotores immobiliàries, per a la cancel·lació dels seus deutes.
El procés d'adquisició inclou la realització de revisions jurídiques i tècniques dels immobles a través dels comitès designats a aquest efecte.
En tots els casos, la fixació dels preus d'adquisició es fa d'acord amb taxacions actualitzades fetes per societats de taxació homologades pel Banc d'Espanya i els paràmetres definits a la normativa interna.
Les estratègies desenvolupades per a la comercialització d'aquests actius són les següents:
Tot seguit, es detallen els actius adjudicats tenint en compte la seva procedència i la tipologia de l'immoble:
Valor comptable brut |
Correcció de valor per deteriorament (**) |
Del qual: des de l'adjudicació |
Valor comptable net |
|
|---|---|---|---|---|
Actius immobiliaris procedents de finançaments destinats a la construcció i la promoció immobiliària |
1.534 |
(438) |
(199) |
1.096 |
Edificis i altres construccions acabats |
1.396 |
(376) |
(174) |
1.020 |
Habitatge |
1.226 |
(317) |
(142) |
909 |
Resta |
170 |
(59) |
(32) |
111 |
Edificis i altres construccions en construcció |
29 |
(16) |
(8) |
13 |
Habitatge |
15 |
(8) |
(3) |
7 |
Resta |
14 |
(8) |
(5) |
6 |
Sòl |
109 |
(46) |
(17) |
63 |
Sòl urbà consolidat |
54 |
(16) |
(6) |
38 |
Resta de sòl |
55 |
(30) |
(11) |
25 |
Actius immobiliaris procedents de finançaments hipotecaris a llars per a l'adquisició d'habitatge |
2.322 |
(542) |
(237) |
1.780 |
Resta d'actius immobiliaris o rebuts en pagament de deutes |
462 |
(143) |
(46) |
319 |
Total |
4.318 |
(1.123) |
(482) |
3.195 |
(*) Inclou els adjudicats classificats a l'epígraf «Actius Tangibles — Inversions immobiliàries» per un import de 2.094 milions d'euros nets i també inclou els drets de rematada d'immobles procedents de subhasta per un import de 142 milions d'euros nets. No inclou els adjudicats de Banco BPI, que pugen a 4 milions d'euros de valor comptable net, en no ser negoci a Espanya.
(**) L'import total del deute cancel·lat associat als actius adjudicats puja a 5.450 milions d'euros, i el sanejament total d'aquesta cartera puja a 2.257 milions d'euros, dels quals 1.124 milions d'euros són correccions de valor registrades en balanç.
Valor comptable brut |
Correcció de valor per deteriorament (**) |
Del qual: des de l'adjudicació |
Valor comptable net |
|
|---|---|---|---|---|
Actius immobiliaris procedents de finançaments destinats a la construcció i la promoció immobiliària |
1.787 |
(494) |
(215) |
1.293 |
Edificis i altres construccions acabats |
1.646 |
(435) |
(193) |
1.211 |
Edificis i altres construccions en construcció |
29 |
(16) |
(9) |
13 |
Sòl |
112 |
(43) |
(13) |
69 |
Actius immobiliaris procedents de finançaments hipotecaris a llars per a l'adquisició d'habitatge |
2.314 |
(496) |
(201) |
1.818 |
Resta d'actius immobiliaris o rebuts en pagament de deutes |
468 |
(146) |
(46) |
321 |
Total |
4.569 |
(1.136) |
(462) |
3.432 |
(*) Inclou els adjudicats classificats a l'epígraf «Actius Tangibles — Inversions immobiliàries» per un import de 2.479 milions d'euros nets i també inclou els drets de rematada d'immobles procedents de subhasta per un import de 213 milions d'euros nets. No inclou els adjudicats de Banco BPI, que pugen a 27 milions d'euros de valor comptable net, en no ser negoci a Espanya.
(**) L'import total del deute cancel·lat associat als actius adjudicats puja a 5.852 milions d'euros i el sanejament total d'aquesta cartera puja a 2.420 milions d'euros, 1.136 milions d'euros dels quals són correccions de valor registrades en balanç.
Valor comptable brut |
Correcció de valor per deteriorament** |
Del qual: des de l'adjudicació |
Valor comptable net |
|
|---|---|---|---|---|
Actius immobiliaris procedents de finançaments destinats a la construcció i la promoció immobiliària |
9.889 |
(4.795) |
(2.630) |
5.094 |
Edificis i altres construccions acabats |
5.275 |
(1.939) |
(911) |
3.336 |
Edificis i altres construccions en construcció |
835 |
(463) |
(176) |
372 |
Sòl |
3.779 |
(2.393) |
(1.543) |
1.386 |
Actius immobiliaris procedents de finançaments hipotecaris a llars per a l'adquisició d'habitatge |
4.535 |
(1.342) |
(618) |
3.193 |
Resta d'actius immobiliaris o rebuts en pagament de deutes |
1.873 |
(778) |
(375) |
1.095 |
Total |
16.297 |
(6.915) |
(3.623) |
9.382 |
(*) Inclou els adjudicats classificats a l'epígraf «Actius Tangibles – Inversions immobiliàries» per un import de 3.030 milions d'euros nets i també inclou els drets de rematada d'immobles procedents de subhasta per un import de 473 milions d'euros nets. No inclou els adjudicats de Banco BPI, que pugen a 53 milions d'euros de valor comptable net, en no ser negoci a Espanya.
(**) L'import total del deute cancel·lat associat als actius adjudicats puja a 20.083 milions d'euros, i el sanejament total d'aquesta cartera puja a 10.701 milions d'euros, 6.916 milions d'euros dels quals són correccions de valor registrades en balanç.
El Grup disposa d'una detallada política de refinançament de deutes de clients que comparteix els principis generals publicats per l'EBA per a aquest tipus d'operacions.
Els procediments i les polítiques aplicats en la gestió de riscos permeten fer un seguiment detallat de les operacions creditícies. En aquest sentit, qualsevol operació detectada que pugui requerir modificacions en les seves condicions com a conseqüència d'evidència de deteriorament en la solvència de l'acreditat passa a tenir els marcatges necessaris perquè disposi en la data de la seva modificació de la provisió per deteriorament corresponent. Per tant, com que les operacions estan correctament classificades i valorades al millor judici del Grup, no es posen de manifest requeriments addicionals de provisions per deteriorament sobre els préstecs refinançats.
El detall dels refinançaments per sectors econòmics és el següent:
Sense garantía real |
Amb garantía real |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Import màxim de la garantia |
|||||||
Nre. D'opera-cions |
Import en llibres brut |
Nre. D'opera-cions |
Import en llibres brut |
Garantia immobiliària |
Altres garanties reals |
Deterio-rament a causa del risc de crèdit (*) |
|
Administracions Públiques |
23 |
179 |
415 |
68 |
47 |
0 |
(5) |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
36 |
3 |
7 |
1 |
1 |
0 |
(1) |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
4.386 |
1.764 |
10.665 |
1.637 |
1.269 |
14 |
(1.007) |
De les quals: finançament a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
256 |
69 |
3.062 |
587 |
438 |
0 |
(153) |
Resta de llars |
37.143 |
350 |
86.262 |
4.521 |
3.816 |
8 |
(847) |
Total |
41.588 |
2.296 |
97.349 |
6.227 |
5.133 |
22 |
(1.860) |
De què: en Stage 3 |
|||||||
Administracions Públiques |
13 |
3 |
137 |
12 |
7 |
0 |
(5) |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
26 |
1 |
6 |
1 |
1 |
0 |
(1) |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
2.604 |
924 |
7.086 |
880 |
637 |
7 |
(916) |
De les quals: finançament a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
175 |
55 |
1.905 |
277 |
194 |
0 |
(118) |
Resto de hogares |
19.218 |
212 |
50.986 |
2.854 |
2.259 |
4 |
(771) |
Total stage 3 |
21.861 |
1.140 |
58.215 |
3.747 |
2.904 |
11 |
(1.693) |
Promemòria: finançament classificat com a ANCV (*).
(*) Correspon a «Actius no corrents i grups alienables d'elements que s'han classificat com a mantinguts per a la venda».
Sense garantia real |
Amb garantia real |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Import màxim de la garantia |
|||||||
Nre. D'opera-cions |
Import en llibres brut |
Nre. D'opera-cions |
Import en llibres brut |
Garantia immobiliària |
Altres garanties reals |
Deterio-rament a causa del risc de crèdit (*) |
|
Administracions Públiques |
51 |
145 |
445 |
73 |
40 |
0 |
(10) |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
42 |
19 |
7 |
2 |
2 |
0 |
(13) |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
5.360 |
2.004 |
11.483 |
2.547 |
1.748 |
17 |
(1.531) |
De les quals: finançament a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
416 |
113 |
3.288 |
894 |
628 |
2 |
(294) |
Resta de llars |
37.914 |
360 |
92.879 |
5.013 |
4.235 |
10 |
(947) |
Total |
43.367 |
2.528 |
104.814 |
7.635 |
6.025 |
27 |
(2.501) |
De què: en Stage 3 |
|||||||
Administracions Públiques |
13 |
6 |
144 |
15 |
3 |
0 |
(10) |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
29 |
13 |
6 |
1 |
1 |
0 |
(13) |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
3.207 |
1.174 |
7.481 |
1.661 |
957 |
8 |
(1.430) |
De les quals: finançament a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
289 |
78 |
2.007 |
559 |
340 |
2 |
(264) |
Resta de llars |
20.507 |
235 |
53.896 |
3.094 |
2.432 |
5 |
(868) |
Total stage 3 |
23.756 |
1.428 |
61.527 |
4.771 |
3.393 |
13 |
(2.321) |
Promemòria: finançament classificat com a ANCV (*).
(*) Correspon a «Actius no corrents i grups alienables d'elements que s'han classificat com a mantinguts per a la venda».
Sense garantia real |
Amb garantia real |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Import màxim de la garantia |
|||||||
Nre. D'opera-cions |
Import en llibres brut |
Nre. D'opera-cions |
Import en llibres brut |
Garantia immobiliària |
Altres garanties reals |
Deterio-rament a causa de risc de crèdit (*) |
|
Administracions Públiques |
54 |
181 |
466 |
78 |
53 |
0 |
(7) |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
60 |
37 |
12 |
1 |
1 |
0 |
(26) |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
8.484 |
2.961 |
13.434 |
3.342 |
2.210 |
29 |
(1.880) |
De les quals: finançament a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
807 |
149 |
3.520 |
1.182 |
811 |
2 |
(416) |
Resta de llars |
37.163 |
349 |
95.946 |
5.422 |
4.738 |
9 |
(731) |
Total |
45.761 |
3.528 |
109.858 |
8.843 |
7.002 |
38 |
(2.644) |
De què: en Stage 3 |
|||||||
Administracions Públiques |
17 |
64 |
164 |
19 |
12 |
0 |
(7) |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
45 |
26 |
11 |
1 |
1 |
0 |
(26) |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
6.542 |
1.742 |
9.830 |
2.253 |
1.443 |
16 |
(1.792) |
De les quals: finançament a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
711 |
113 |
2.361 |
843 |
522 |
2 |
(386) |
Resta de llars |
22.702 |
247 |
60.548 |
3.507 |
2.937 |
6 |
(699) |
Total stage 3 |
29.306 |
2.079 |
70.553 |
5.780 |
4.393 |
22 |
(2.524) |
Promemòria: finançament classificat com a ANCV*.
(*) Correspon a «Actius no corrents i grups alienables d'elements que s'han classificat com a mantinguts per a la venda».
Al Catàleg de Riscos Corporatiu, el risc de concentració queda englobat dins el risc de crèdit, per ser la principal font de risc, per bé que comprèn tota mena d'actius, tal com recomanen els supervisors sectorials i fan les millors pràctiques.
El Grup ha desenvolupat mecanismes per identificar de forma sistemàtica l'exposició agregada en relació amb un mateix client, tipus de producte, ubicació geogràfica i sector econòmic. Allà on s'ha considerat necessari, també s'han definit límits a l'exposició relativa, dins el RAF.
El Grup monitora i controla el compliment dels límits regulatoris (25% sobre fons propis computables) i els llindars d'apetit al risc de concentració. Al tancament de l'exercici no hi ha incompliment en els llindars definits.
Així mateix, el Grup monitora i reporta als òrgans de gestió i de govern una perspectiva completa de posicions comptables, segregades per producte i emissor/contrapartida, classificades en préstecs i bestretes, valors representatius de deute, instruments de patrimoni, derivats i garanties concedides, que complementa amb la resta de posicions del Grup i dels fons d'inversió i pensió garantits.
A continuació, s'informa del risc per àrea geogràfica:
Total |
Espanya |
Portugal |
Resta de la Unió Europea |
Amèrica |
Resta del món |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
Bancs centrals i entitats de crèdit |
29.810 |
12.965 |
4.045 |
10.689 |
800 |
1.311 |
Administracions públiques |
93.172 |
78.221 |
4.005 |
9.393 |
1.245 |
308 |
Administració central |
80.198 |
66.489 |
2.849 |
9.392 |
1.160 |
308 |
Altres Administracions públiques |
12.974 |
11.732 |
1.156 |
1 |
85 |
0 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
18.308 |
8.298 |
592 |
8.238 |
904 |
276 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
107.550 |
75.329 |
11.520 |
12.806 |
6.008 |
1.887 |
Construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
6.201 |
5.653 |
540 |
7 |
0 |
1 |
Construcció d'obra civil |
4.627 |
3.748 |
325 |
265 |
289 |
0 |
Resta de finalitats |
96.722 |
65.928 |
10.655 |
12.534 |
5.719 |
1.886 |
Grans empreses |
61.717 |
37.943 |
6.620 |
10.863 |
4.747 |
1.544 |
Pimes i empresaris individuals |
35.005 |
27.985 |
4.035 |
1.671 |
972 |
342 |
Resta de llars |
119.005 |
104.698 |
12.863 |
822 |
162 |
460 |
Habitatges |
92.147 |
79.700 |
11.248 |
753 |
138 |
308 |
Consum |
16.436 |
15.143 |
1.226 |
25 |
11 |
31 |
Altres fins |
10.422 |
9.855 |
389 |
44 |
13 |
121 |
Total |
367.845 |
279.511 |
33.025 |
41.948 |
9.119 |
4.242 |
Total |
Espanya |
Portugal |
Resta de la Unió Europea |
América |
Resta del món |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
Bancs centrals i entitats de crèdit |
38.170 |
18.932 |
4.776 |
12.118 |
744 |
1.600 |
Administracions públiques |
89.496 |
77.926 |
3.326 |
6.992 |
909 |
343 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
16.159 |
7.154 |
489 |
7.602 |
726 |
188 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
99.032 |
74.371 |
11.041 |
7.377 |
4.597 |
1.646 |
Resta de llars |
121.950 |
107.273 |
12.304 |
1.819 |
167 |
387 |
Total |
364.807 |
285.656 |
31.936 |
35.908 |
7.143 |
4.164 |
Total |
Espanya |
Resta de la Unió Europea |
América |
Resta del món |
|
|---|---|---|---|---|---|
Bancs centrals i entitats de crèdit |
37.393 |
21.801 |
13.243 |
776 |
1.573 |
Administracions públiques |
83.899 |
72.595 |
10.983 |
26 |
295 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
15.597 |
6.428 |
8.598 |
391 |
180 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
96.801 |
75.205 |
16.848 |
3.437 |
1.311 |
Resta de llars |
123.134 |
110.016 |
12.515 |
205 |
398 |
Total |
356.824 |
286.045 |
62.187 |
4.835 |
3.757 |
El detall del risc d'Espanya per Comunitats Autònomes és el següent:
Total |
Andalusia |
Illes Balears |
Canàries |
Castella-la Manxa |
Castella i Lleó |
Catalunya |
Madrid |
Navarra |
Comunitat Valenciana |
País Basc |
Resta (*) |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bancs centrals i entitats de crèdit |
12.965 |
223 |
1 |
2 |
507 |
10.560 |
528 |
820 |
324 |
|||
Administracions públiques |
78.221 |
1.060 |
202 |
158 |
287 |
371 |
3.896 |
3.727 |
413 |
713 |
573 |
332 |
Administració central |
66.489 |
|||||||||||
Altres Administracions públiques |
11.732 |
1.060 |
202 |
158 |
287 |
371 |
3.896 |
3.727 |
413 |
713 |
573 |
332 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
8.298 |
107 |
2 |
7 |
2 |
27 |
1.559 |
6.281 |
31 |
104 |
142 |
36 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
75.329 |
5.862 |
2.577 |
2.415 |
1.202 |
1.549 |
15.908 |
28.492 |
1.202 |
5.380 |
4.224 |
6.518 |
Construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
5.653 |
630 |
199 |
237 |
22 |
163 |
1.339 |
2.087 |
171 |
390 |
171 |
244 |
Construcció d'obra civil |
3.748 |
242 |
65 |
100 |
67 |
68 |
857 |
1.508 |
107 |
190 |
178 |
366 |
Resta de finalitats |
65.928 |
4.990 |
2.313 |
2.078 |
1.113 |
1.318 |
13.712 |
24.897 |
924 |
4.800 |
3.875 |
5.908 |
Grans empreses |
37.943 |
1.053 |
1.328 |
946 |
260 |
456 |
6.370 |
19.628 |
420 |
2.005 |
2.857 |
2.620 |
Pimes i empresaris individuals |
27.985 |
3.937 |
985 |
1.132 |
853 |
862 |
7.342 |
5.269 |
504 |
2.795 |
1.018 |
3.288 |
Resta de llars |
104.698 |
17.112 |
4.068 |
5.989 |
2.572 |
3.624 |
30.657 |
15.705 |
3.164 |
8.315 |
3.445 |
10.047 |
Habitatges |
79.700 |
12.395 |
3.172 |
4.781 |
2.000 |
2.897 |
22.421 |
12.621 |
2.591 |
6.335 |
2.787 |
7.700 |
Consum |
15.143 |
2.773 |
578 |
913 |
357 |
416 |
4.739 |
1.817 |
356 |
1.281 |
409 |
1.504 |
Altres fins |
9.855 |
1.944 |
318 |
295 |
215 |
311 |
3.497 |
1.267 |
217 |
699 |
249 |
843 |
Total |
279.511 |
24.364 |
6.849 |
8.569 |
4.064 |
5.573 |
52.527 |
64.765 |
4.810 |
15.040 |
9.204 |
17.257 |
Total |
Andalusia |
Illes Balears |
Canàries |
Castella-la Manxa |
Castella i Lleó |
Catalunya |
Madrid |
Navarra |
Comunitat Valenciana |
País Basc |
Resta (*) |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bancs centrals i entitats de crèdit |
18.932 |
133 |
2 |
1 |
532 |
16.150 |
1 |
1.244 |
541 |
328 |
||
Administracions públiques |
77.926 |
1.159 |
145 |
194 |
192 |
264 |
4.010 |
3.631 |
533 |
668 |
659 |
378 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
7.154 |
55 |
2 |
9 |
4 |
61 |
1.346 |
5.301 |
17 |
142 |
180 |
36 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
74.371 |
5.799 |
2.054 |
2.414 |
1.267 |
1.522 |
15.873 |
29.105 |
1.150 |
4.706 |
3.882 |
6.600 |
Resta de llars |
107.273 |
17.824 |
4.138 |
6.201 |
2.678 |
3.725 |
30.975 |
16.151 |
3.325 |
8.506 |
3.451 |
10.300 |
Total |
285.656 |
24.970 |
6.339 |
8.818 |
4.143 |
5.573 |
52.736 |
70.338 |
5.026 |
15.266 |
8.713 |
17.642 |
(*) Inclou les comunitats que en conjunt no representen més del 10% del total.
Total |
Andalusia |
Illes Balears |
Canàries |
Castella-la Manxa |
Castella i Lleó |
Catalunya |
Madrid |
Navarra |
Comunitat Valenciana |
País Basc |
Resta (*) |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bancs centrals i entitats de crèdit |
21.801 |
59 |
2 |
475 |
20.109 |
280 |
636 |
240 |
||||
Administracions públiques |
72.595 |
1.302 |
173 |
316 |
135 |
140 |
4.136 |
3.115 |
557 |
1.018 |
675 |
629 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
6.428 |
88 |
4 |
9 |
3 |
18 |
1.129 |
5.054 |
2 |
60 |
15 |
45 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
75.205 |
5.711 |
1.956 |
2.421 |
1.211 |
1.645 |
15.326 |
30.924 |
1.271 |
5.098 |
3.547 |
6.094 |
Resta de llars |
110.016 |
18.358 |
4.258 |
6.426 |
2.763 |
3.782 |
31.802 |
16.551 |
3.437 |
8.636 |
3.474 |
10.530 |
Total |
286.045 |
25.518 |
6.391 |
9.172 |
4.112 |
5.587 |
52.868 |
75.753 |
5.267 |
15.092 |
8.347 |
17.538 |
La concentració per sectors econòmics està subjecta als límits del RAF, diferenciant la posició amb les distintes activitats econòmiques del sector privat empresarial i el finançament al sector públic, així com a les vies de report intern definides en aquest. Particularment, per al sector privat empresarial s'ha establert un límit màxim de concentració en qualsevol sector econòmic, agregant les posicions comptables registrades, excloent-ne l'operativa de tresoreria de repo/depo i cartera mantinguda per negociar.
A continuació s'informa de la distribució del crèdit a la clientela per activitat (excloent-ne les bestretes):
Préstecs amb garantia real. Import en llibres sobre import de l'última taxació disponible (loan to value) |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Total |
Del qual: garantia inmobiliària |
Del qual: resta de garanties reals |
≤ 40% |
> 40% ≤ 60% |
> 60% ≤ 80% |
> 80% ≤100% |
>100% |
Administracions Públiques |
11.066 |
415 |
353 |
131 |
184 |
211 |
167 |
75 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
2.503 |
340 |
835 |
925 |
163 |
64 |
4 |
19 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
88.801 |
21.425 |
5.340 |
10.405 |
7.875 |
3.850 |
2.517 |
2.118 |
Construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
5.864 |
5.147 |
70 |
1.494 |
1.828 |
900 |
637 |
358 |
Construcció d'obra civil |
4.184 |
479 |
75 |
239 |
152 |
62 |
48 |
53 |
Resta de finalitats |
78.753 |
15.799 |
5.195 |
8.672 |
5.895 |
2.888 |
1.832 |
1.707 |
Grans empreses |
45.068 |
4.663 |
3.074 |
3.153 |
1.591 |
1.207 |
756 |
1.030 |
Pimes i empresaris individuals |
33.685 |
11.136 |
2.121 |
5.519 |
4.304 |
1.681 |
1.076 |
677 |
Resta de llars |
118.278 |
99.814 |
1.014 |
30.709 |
36.349 |
25.759 |
5.201 |
2.810 |
Habitatges |
92.072 |
90.905 |
278 |
26.440 |
33.489 |
24.214 |
4.627 |
2.413 |
Consum |
16.415 |
3.278 |
396 |
1.767 |
1.066 |
540 |
202 |
99 |
Altres fins |
9.791 |
5.631 |
340 |
2.502 |
1.794 |
1.005 |
372 |
298 |
Total |
220.648 |
121.994 |
7.542 |
42.170 |
44.571 |
29.884 |
7.889 |
5.022 |
Promemòria: operacions de refinançament, refinançades i reestructurades |
6.663 |
5.275 |
101 |
987 |
1.288 |
1.972 |
640 |
489 |
Préstecs amb garantia real. Import en llibres sobre import de l'última taxació disponible (loan to value) |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Total |
Del qual: garantia inmobiliària |
Del qual: resta de garanties reals |
≤ 40% |
> 40% ≤ 60% |
> 60% ≤ 80% |
> 80% ≤100% |
>100% |
Administracions Públiques |
11.425 |
438 |
387 |
107 |
223 |
254 |
148 |
93 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
1.540 |
363 |
583 |
617 |
239 |
79 |
9 |
2 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
81.844 |
21.578 |
4.267 |
9.247 |
7.922 |
3.995 |
2.243 |
2.438 |
Resta de llars |
121.149 |
103.516 |
1.078 |
30.286 |
37.734 |
28.046 |
6.001 |
2.527 |
Total |
215.958 |
125.895 |
6.315 |
40.257 |
46.118 |
32.374 |
8.401 |
5.060 |
Promemòria: operacions de refinançament, refinançades i reestructurades |
7.662 |
6.195 |
200 |
1.156 |
1.547 |
2.279 |
797 |
616 |
Préstecs amb garantia real. Import en llibres sobre import de l'última taxació disponible (loan to value) |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Total |
Del qual: garantia inmobiliària |
Del qual: resta de garanties reals |
≤ 40% |
> 40% ≤ 60% |
> 60% ≤ 80% |
> 80% ≤100% |
>100% |
Administracions Públiques |
11.745 |
668 |
285 |
153 |
258 |
378 |
89 |
75 |
Altres societats financeres i empresaris individuals (activitat empresarial financera) |
4.078 |
409 |
915 |
985 |
239 |
91 |
2 |
7 |
Societats no financeres i empresaris individuals (activitat empresarial no financera) |
78.434 |
23.681 |
3.912 |
9.944 |
8.929 |
4.505 |
1.545 |
2.670 |
Resta de llars |
122.598 |
106.574 |
1.107 |
29.763 |
38.938 |
29.116 |
7.293 |
2.571 |
Total |
216.855 |
131.332 |
6.219 |
40.845 |
48.364 |
34.090 |
8.929 |
5.323 |
Promemòria: operacions de refinançament, refinançades i reestructurades |
9.727 |
7.330 |
325 |
1.286 |
1.894 |
2.323 |
1.215 |
937 |
31-12-2019 |
31-12-2018 |
01-01-2018 * |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
|
Per naturalesa i situació de les operacions |
|||||||||
Administracions Públiques |
10.625 |
413 |
40 |
11.042 |
358 |
48 |
10.826 |
377 |
133 |
Altres Societats Financeres |
2.446 |
62 |
3 |
1.525 |
21 |
16 |
6.755 |
18 |
44 |
Crèdit a empreses i empresaris individuals |
82.074 |
6.010 |
2.971 |
73.437 |
6.788 |
4.696 |
70.767 |
9.151 |
7.027 |
Construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
8.711 |
1.020 |
680 |
8.351 |
1.211 |
1.147 |
7.184 |
1.744 |
1.877 |
Resta d'empreses i empresaris individuals |
73.363 |
4.990 |
2.291 |
65.086 |
5.577 |
3.549 |
63.583 |
7.407 |
5.150 |
Resta de llars |
106.273 |
9.056 |
5.373 |
108.614 |
9.161 |
5.973 |
103.396 |
6.117 |
6.577 |
Habitatges |
83.794 |
6.148 |
3.434 |
86.065 |
6.491 |
3.943 |
82.995 |
4.276 |
4.522 |
Resta de finalitats |
22.479 |
2.908 |
1.939 |
22.549 |
2.670 |
2.030 |
20.401 |
1.841 |
2.055 |
Total |
201.418 |
15.541 |
8.387 |
194.618 |
16.328 |
10.733 |
191.744 |
15.663 |
13.781 |
(*) Vegeu nota 1.4 - Comparació de la informació
31-12-2019 |
31-12-2018 |
01-01-2018 * |
|
|---|---|---|---|
Per situació d'impagament |
|||
Dels quals: amb impagament inferior a 30 dies o al corrent de pagament |
219.934 |
215.198 |
213.240 |
Dels quals: amb impagament de 30 a 60 dies |
789 |
725 |
703 |
Dels quals: amb impagament de 60 a 90 dies |
267 |
304 |
312 |
Dels quals: amb impagament de 90 dies a 6 mesos |
614 |
608 |
839 |
Dels quals: amb impagament de 6 mesos a 1 any |
800 |
764 |
1.237 |
Dels quals: amb impagament durant més d'1 any |
2.942 |
4.080 |
4.857 |
Per modalitat de tipus d'interès |
|||
A tipus d'interès fix |
65.264 |
55.625 |
42.272 |
A tipus d'interès variable |
160.082 |
166.054 |
178.916 |
(*) Vegeu nota 1.4 - Comparació de la informació.
31-12-2019 |
31-12-2018 |
01-01-2018 * |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
|
Administracions Públiques |
(6) |
(6) |
(10) |
(13) |
(100) |
||||
Altres Societats Financeres |
(5) |
(1) |
(2) |
(1) |
(21) |
(77) |
(22) |
(86) |
|
Crèdit a empreses i empresaris individuals |
(257) |
(328) |
(1.669) |
(350) |
(410) |
(2.317) |
(782) |
(472) |
(4.063) |
Construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
(34) |
(65) |
(264) |
(41) |
(69) |
(503) |
(27) |
(39) |
(845) |
Resta d'empreses i empresaris individuals |
(223) |
(263) |
(1.405) |
(309) |
(341) |
(1.814) |
(755) |
(433) |
(3.218) |
Resta de llars |
(306) |
(379) |
(1.739) |
(327) |
(331) |
(1.941) |
(107) |
(95) |
(1.769) |
Habitatges |
(152) |
(152) |
(1.000) |
(164) |
(162) |
(1.212) |
(15) |
(44) |
(1.026) |
Resta de finalitats |
(154) |
(227) |
(739) |
(163) |
(169) |
(729) |
(92) |
(51) |
(743) |
Total |
(574) |
(708) |
(3.416) |
(688) |
(741) |
(4.292) |
(966) |
(589) |
(6.018) |
De les quals: determinada individualment |
(92) |
(621) |
(148) |
(1.256) |
(139) |
(2.001) |
|||
De les quals: determinada col·lectivament |
(574) |
(616) |
(2.795) |
(688) |
(593) |
(3.036) |
(966) |
(450) |
(4.017) |
(*) Vegeu nota 1.4 - Comparació de la informació.
La metodologia aplicada per a l'assignació de qualitat creditícia es basa en:
A 31 de desembre de 2019, el rating del deute sobirà espanyol se situa en A, el 2018 es va situar en A- i el 2017 en BBB+.
Tot seguit, s'informa de la concentració del risc per qualitat creditícia de les exposicions de risc de crèdit associades a instruments de deute per al Grup, al final de l'exercici:
Grup (Exgrup assegurador) |
Gruo assegurador *** |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
AF a cost amortitzat |
Garanties financeres, compromisos de préstecs i altres compromisos concedits |
||||||||||||
Préstecs i bestretes a la clientela |
|||||||||||||
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
VRD |
AF mantinguts per negociar * |
AF no destinats a negociació ** |
AF a VR amb canvis en un altre resultat global |
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
AF mantinguts per negociar * |
AF disponibles per a la venda * |
Préstecs i partides a cobrar * |
|
AAA/AA+/AA/AA- |
29.717 |
26 |
0 |
7 |
932 |
14.108 |
10 |
0 |
8 |
1.026 |
|||
A+/A/A- |
26.237 |
108 |
0 |
10.209 |
369 |
9.774 |
10.105 |
23 |
0 |
927 |
52.118 |
15 |
|
BBB+/BBB/BBB- |
28.108 |
261 |
0 |
4.139 |
246 |
1 |
4.919 |
19.726 |
286 |
0 |
131 |
5.413 |
161 |
“INVESTMENT GRADE” |
84.062 |
395 |
0 |
14.348 |
622 |
1 |
15.625 |
43.939 |
319 |
0 |
1.066 |
58.557 |
176 |
Correcció de valor per deteriorament |
(257) |
(3) |
0 |
0 |
(2) |
(13) |
0 |
0 |
|||||
BB+/BB/BB- |
39.130 |
2.565 |
1 |
300 |
7 |
56 |
29 |
16.965 |
597 |
0 |
133 |
||
B+/B/B- |
12.439 |
6.279 |
10 |
0 |
0 |
0 |
6.002 |
1.190 |
1 |
||||
CCC+/CCC/CCC- |
527 |
2.281 |
70 |
5 |
0 |
0 |
310 |
326 |
56 |
||||
Sense qualificació |
66.766 |
4.021 |
8.306 |
2.742 |
90 |
6 |
312 |
27.637 |
447 |
551 |
73 |
174 |
|
“NON-INVESTMENT GRADE” |
118.862 |
15.146 |
8.387 |
3.047 |
97 |
62 |
341 |
50.914 |
2.560 |
608 |
0 |
206 |
174 |
Correcció de valor per deteriorament |
(317) |
(705) |
(3.416) |
(6) |
(33) |
(16) |
(158) |
||||||
Total |
202.350 |
14.833 |
4.971 |
17.389 |
719 |
63 |
15.964 |
94.853 |
2.879 |
608 |
1.066 |
58.763 |
350 |
Grup (Exgrup assegurador) |
Gruo assegurador *** |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
AF a cost amortitzat |
Garanties financeres, compromisos de préstecs i altres compromisos concedits |
||||||||||||
Préstecs i bestretes a la clientela |
|||||||||||||
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
VRD |
AF mantinguts per negociar * |
AF no destinats a negociació ** |
AF a VR amb canvis en un altre resultat global |
Stage 1 |
Stage 2 |
Stage 3 |
AF mantinguts per negociar * |
AF disponibles per a la venda * |
Préstecs i partides a cobrar * |
|
AAA/AA+/AA/AA- |
29.414 |
67 |
0 |
0 |
0 |
0 |
880 |
13.121 |
14 |
0 |
0 |
918 |
0 |
A+/A/A- |
27.146 |
262 |
0 |
10.191 |
623 |
0 |
10.187 |
10.386 |
33 |
0 |
392 |
45.452 |
0 |
BBB+/BBB/BBB- |
26.595 |
318 |
0 |
3.269 |
121 |
1 |
7.181 |
15.640 |
41 |
10 |
553 |
4.744 |
264 |
“INVESTMENT GRADE” |
83.155 |
647 |
0 |
13.460 |
744 |
1 |
18.248 |
39.147 |
88 |
1 |
945 |
51.114 |
264 |
Correcció de valor per deteriorament |
(262) |
(6) |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
(10) |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
BB+/BB/BB- |
39.503 |
1.504 |
1 |
575 |
0 |
54 |
37 |
16.493 |
194 |
10 |
0 |
192 |
0 |
B+/B/B- |
15.011 |
4.064 |
7 |
30 |
0 |
0 |
0 |
5.902 |
611 |
30 |
0 |
0 |
0 |
CCC+/CCC/CCC- |
621 |
2.791 |
71 |
0 |
0 |
0 |
0 |
278 |
308 |
530 |
0 |
0 |
0 |
Sense qualificació |
58.344 |
7.322 |
10.639 |
3.000 |
11 |
90 |
38 |
24.109 |
1.174 |
6.650 |
0 |
39 |
382 |
“NON-INVESTMENT GRADE” |
113.479 |
15.681 |
10.718 |
3.605 |
11 |
144 |
75 |
46.782 |
2.287 |
722 |
0 |
231 |
390 |
Correcció de valor per deteriorament |
(433) |
(735) |
(4.277) |
(5) |
0 |
0 |
0 |
(59) |
(27) |
(259) |
0 |
0 |
0 |
Total |
195.939 |
15.587 |
6.441 |
17.060 |
755 |
145 |
18.323 |
85.929 |
2.375 |
723 |
945 |
51.345 |
655 |
(*) VRD: Valors representatius de deute.
(**) Obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats.
(***) No s'inclouen els actius financers designats a valor raonable amb canvi en resultats, en recollir, principalment, les inversions lligades a l'operativa de productes d'assegurances de vida quan el risc d'inversió és assumit pel prenedor (Unit Links).
Préstecs i partides a cobrar - client - préstecs i bestretes i garanties financeres |
Préstecs i partides a cobrar - VDR |
Actius financers mantinguts per negociar |
Actius financers disponibles per a la venda |
Inversions mantingudes fins al venciment |
|
|---|---|---|---|---|---|
AAA/AA+/AA/AA- |
43.189 |
17 |
0 |
588 |
0 |
A+/A/A- |
38.658 |
70 |
221 |
1.902 |
0 |
BBB+/BBB/BBB- |
51.630 |
482 |
1.787 |
63.727 |
11.071 |
“INVESTMENT GRADE” |
133.477 |
569 |
2.008 |
66.217 |
11.071 |
BB+/BB/BB- |
49.359 |
101 |
8 |
306 |
0 |
B+/B/B- |
21.734 |
359 |
0 |
1 |
14 |
CCC+/CCC/CCC- |
4.498 |
59 |
0 |
113 |
0 |
Sense qualificació |
74.455 |
1.488 |
16 |
35 |
0 |
“NON-INVESTMENT GRADE” |
150.046 |
2.007 |
24 |
455 |
14 |
Total |
283.523 |
2.576 |
2.032 |
66.672 |
11.085 |
VRD: Valors representatius de deute.
La posició en deute sobirà del Grup està subjecta a la política general d'assumpció de riscos, que assegura que la totalitat de les posicions preses estiguin alineades amb el perfil de risc objectiu:
Tot seguit, es presenta el valor en llibres de la informació rellevant en relació amb l'exposició al risc sobirà per al Grup:
Grup (Exgrup assegurador) |
Grup assegurador *** |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
País |
Venciment residual |
AF a cost amortitzat |
AF mantinguts per negociar |
AF a VR amb canvis en un altre resultat global |
AF no destinats a negociació * |
PF mantinguts per negociar posicions curtes |
AF disponibles per a la venda |
AF mantinguts per negociar |
Espanya |
Menys de 3 mesos |
904 |
39 |
97 |
168 |
|||
Entre 3 mesos i 1 any |
5.415 |
50 |
159 |
(61) |
672 |
487 |
||
Entre 1 i 2 anys |
4.575 |
65 |
2.701 |
(78) |
1.921 |
|||
Entre 2 i 3 anys |
4.810 |
57 |
5.069 |
112 |
(103) |
1.765 |
||
Entre 3 i 5 anys |
2.277 |
48 |
1.428 |
(42) |
4.303 |
|||
Entre 5 i 10 anys |
2.535 |
98 |
719 |
(54) |
12.025 |
|||
Més de 10 anys |
1.739 |
8 |
(10) |
29.123 |
||||
Total |
22.255 |
365 |
10.173 |
112 |
(348) |
49.977 |
487 |
|
Itàlia |
Menys de 3 mesos |
1 |
||||||
Entre 1 i 2 anys |
501 |
2 |
206 |
|||||
Entre 2 i 3 anys |
(3) |
30 |
||||||
Entre 3 i 5 anys |
59 |
268 |
(10) |
910 |
||||
Entre 5 i 10 anys |
16 |
1.182 |
(14) |
1.001 |
||||
Més de 10 anys |
30 |
1.059 |
(26) |
3.354 |
||||
Total |
501 |
108 |
2.509 |
(53) |
5.501 |
|||
Portugal |
Menys de 3 mesos |
5 |
4 |
|||||
Entre 3 mesos i 1 any |
53 |
426 |
26 |
494 |
||||
Entre 1 i 2 anys |
543 |
1 |
1 |
|||||
Entre 2 i 3 anys |
78 |
1 |
19 |
|||||
Entre 3 i 5 anys |
94 |
135 |
12 |
|||||
Entre 5 i 10 anys |
446 |
29 |
108 |
12 |
||||
Més de 10 anys |
652 |
|||||||
Total |
1.871 |
6 |
590 |
166 |
506 |
|||
EUA |
Entre 3 i 5 anys |
923 |
||||||
Total |
923 |
|||||||
Resta ** |
Menys de 3 mesos |
101 |
1 |
|||||
Entre 3 mesos i 1 any |
2 |
5 |
||||||
Entre 1 i 2 anys |
41 |
9 |
||||||
Entre 2 i 3 anys |
7 |
1 |
||||||
Entre 3 i 5 anys |
63 |
2 |
||||||
Entre 5 i 10 anys |
180 |
15 |
||||||
Més de 10 anys |
78 |
33 |
||||||
Total |
472 |
1 |
65 |
|||||
Total PAÏSOS |
25.099 |
479 |
14.196 |
112 |
(401) |
55.709 |
993 |
|
De què: valors representatius de deute |
17.389 |
479 |
14.196 |
63 |
55.709 |
993 |
||
AF: Actius financers; PF: Passius financers; VR: Valor raonable.
(*) Obligatòriament a valor raonable amb canvi en resultats.
(**) L'exposició al Regne Unit no és significativa.
(***) No s'inclouen els actius financers designats a valor raonable amb canvi en resultats, en recollir, principalment, les inversions lligades a l'operativa de productes d'assegurances de vida quan el risc d'inversió és assumit pel prenedor (Unit Links).
Grup (Exgrup assegurador) |
Grup assegurador *** |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
País |
AF a cost amortitzat |
AF mantinguts per negociar |
AF a VR amb canvis en un altre resultat global |
AF no destinats a negociació * |
PF mantinguts per negociar posicions curtes |
AF disponibles per a la venda |
AF mantinguts per negociar |
|
Espanya |
22.106 |
605 |
14.194 |
273 |
(331) |
44.262 |
393 |
|
Itàlia |
502 |
17 |
1.342 |
(16) |
3.959 |
2 |
||
Portugal |
1.093 |
8 |
791 |
17 |
547 |
|||
EUA |
880 |
|||||||
Resta** |
380 |
1 |
67 |
|||||
Total PAÏSOS |
24.081 |
630 |
17.208 |
273 |
(347) |
48.305 |
942 |
|
De què: valors representatius de deute |
17.060 |
630 |
17.208 |
273 |
(347) |
48.305 |
942 |
|
AF: Actius financers; PF: Passius financers; VR: Valor raonable.
(*) Obligatòriament a valor raonable amb canvi en resultats.
(**) L'exposició al Regne Unit no és significativa.
(***) No s'inclouen els actius financers designats a valor raonable amb canvi en resultats, en recollir, principalment, les inversions lligades a l'operativa de productes d'assegurances de vida quan el risc d'inversió és assumit pel prenedor (Unit Links).
Grup (Exgrup assegurador) |
Grup assegurador *** |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
País |
Préstecs i partides a cobrar |
AF mantinguts per negociar |
AF Disponibles per a la venda |
Inversions mantingudes fins al venciment |
PF mantinguts per negociar posicions curtes |
AF disponibles per a la venda |
AF mantinguts per negociar |
|
Espanya |
10.725 |
706 |
12.381 |
9.697 |
(639) |
42.112 |
608 |
|
Itàlia |
124 |
1.397 |
(31) |
3.934 |
||||
Portugal |
1.054 |
93 |
3.311 |
(59) |
3 |
|||
Resta** |
310 |
1 |
(10) |
71 |
341 |
|||
Total países |
12.089 |
923 |
17.090 |
9.697 |
(739) |
46.117 |
952 |
|
AF: Actius financers.
PF: Passius financers.
(**) L'exposició al Regne Unit no és significativa.
(***) No s'inclouen els actius financers designats a valor raonable amb canvi en resultats, en recollir, principalment, les inversions lligades a l'operativa de productes d'assegurances de vida quan el risc d'inversió és assumit pel prenedor (Unit Links).
A continuació es presenta la informació rellevant sobre el finançament destinat a la promoció immobiliària, l'adquisició d'habitatge i els actius adquirits en pagament de deutes.
A continuació es detalla el finançament destinat a promotors i promocions, incloent-hi les promocions fetes per no promotors, negoci a Espanya:
Import brut |
Correccions de valor per deteriorament |
Valor en llibres |
Excés de l'exposició bruta sobre l'importe màxim recuperable de les garanties eficaces |
|
|---|---|---|---|---|
Finançament destinat a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
5.766 |
(208) |
5.558 |
848 |
Dels quals: dubtosos |
442 |
(135) |
307 |
148 |
Promemòria: actius fallits. |
2.387 |
|||
Promemòria: préstecs a la clientela, excloent-ne les Administracions públiques (negocis a Espanya) (import en llibres). |
186.645 |
|||
Import brut |
Correccions de valor per deteriorament |
Valor en llibres |
Excés de l'exposició bruta sobre l'importe màxim recuperable de les garanties eficaces |
|
|---|---|---|---|---|
Finançament destinat a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
6.004 |
(428) |
5.576 |
897 |
Dels quals: dubtosos |
862 |
(347) |
516 |
354 |
Promemòria: actius fallits |
2.784 |
|||
Promemòria: préstecs a la clientela, excloent-ne les Administracions públiques (negocis a Espanya) (import en llibres). |
185.670 |
|||
Import brut |
Correccions de valor per deteriorament |
Valor en llibres |
Excés de l'exposició bruta sobre l'importe màxim recuperable de les garanties eficaces |
|
|---|---|---|---|---|
Finançament destinat a la construcció i promoció immobiliària (incloent-hi sòl) |
6.830 |
(637) |
6.193 |
1.418 |
Dels quals: dubtosos |
1.481 |
(549) |
931 |
602 |
Promemòria: actius fallits. |
3.816 |
|||
Promemòria: préstecs a la clientela, excloent-ne les Administracions públiques (negocis a Espanya) (import en llibres). |
185.257 |
|||
Es presenta a continuació la distribució per tipus de garantia del finançament destinada a promotors i promocions, incloent-hi les promocions efectuades per no promotors, negoci a Espanya:
Import brut |
|||
|---|---|---|---|
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
|
Sense garantia hipotecària |
562 |
477 |
814 |
Amb garantia hipotecària |
5.204 |
5.527 |
6.016 |
Edificis i altres construccions acabats |
3.370 |
3.774 |
4.336 |
Habitatge |
2.277 |
2.556 |
2.811 |
Resta |
1.093 |
1.218 |
1.525 |
Edificis i altres construccions en construcció |
1.370 |
1.185 |
931 |
Habitatge |
1.306 |
1.056 |
840 |
Resta |
64 |
129 |
91 |
Sòl |
464 |
568 |
749 |
Sòl urbà consolidat |
351 |
346 |
423 |
Resta de sòl |
113 |
222 |
326 |
Total |
5.766 |
6.004 |
6.830 |
A continuació, es detallen les garanties financeres concedides en relació amb la construcció i promoció immobiliària, que recull el màxim nivell d'exposició al risc de crèdit, sent l'import que hauria de pagar el Grup si s'executés la garantia.
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
|
|---|---|---|---|
Garanties financeres concedides en relació amb la construcció i promoció immobiliària |
107 |
93 |
175 |
Import registrat en el passiu del balanç |
0 |
55 |
|
A continuació es facilita informació sobre les garanties rebudes de les operacions de finançament a la promoció immobiliària en funció de la classificació del risc d'insolvència del client:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
|
|---|---|---|---|
Valor de les garanties reals |
13.362 |
13.471 |
14.883 |
De què: garanteix riscos dubtosos |
810 |
1.383 |
2.520 |
(*) El valor de la garantia és l'import més baix entre la garantia rebuda i el valor del préstec, llevat de per a les operacions dubtoses, que és el seu valor raonable.
El detall dels crèdits a les llars per a l'adquisició d'habitatges, negoci a Espanya, així com el finançament anual concedit per a l'adquisició d'habitatges procedents de regularitzacions creditícies al final d'aquests exercicis, és el següent:
2019 |
2018 |
2017 |
|
|---|---|---|---|
Finançament concedit anual |
190 |
527 |
344 |
Percentatge mitjà finançat |
92% |
90% |
87% |
El desglossament a aquestes dates dels crèdits a les llars per a l'adquisició d'habitatges amb garantia hipotecària segons el percentatge que suposa el risc total sobre l'import de l'última taxació disponible (LTV) és el següent:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
||||
|---|---|---|---|---|---|---|
Import brut |
Del qual: dubtós |
Import brut |
Del qual: dubtós |
Import brut |
Del qual: dubtós |
|
Sense hipoteca immobiliària |
662 |
11 |
762 |
12 |
767 |
15 |
Amb hipoteca immobiliària, per rangs de LTV (**) |
76.658 |
2.719 |
79.917 |
3.103 |
82.495 |
3.530 |
LTV ≤ 40% |
21.717 |
207 |
21.374 |
224 |
21.111 |
228 |
40% < LTV ≤ 60% |
28.491 |
367 |
30.022 |
412 |
31.420 |
517 |
60% < LTV ≤ 80% |
18.964 |
543 |
20.668 |
595 |
22.425 |
800 |
80% < LTV ≤ 100% |
4.002 |
519 |
4.348 |
591 |
4.462 |
699 |
LTV > 100% |
3.484 |
1.083 |
3.505 |
1.281 |
3.077 |
1.285 |
Total |
77.320 |
2.730 |
80.679 |
3.115 |
83.262 |
3.545 |
(*) Inclou el finançament per a l'adquisició d'habitatges atorgat per les filials Unión de Créditos para la Financiación Inmobiliaria EFC, SAU (Credifimo) i Corporació Hipotecària Mutual.
(**) LTV calculat segons les últimes taxacions disponibles. S'actualitzen per a les operacions dubtoses d'acord amb la normativa en vigor.
El risc de contrapart, com a part del risc de crèdit, quantifica les pèrdues derivades del potencial incompliment per part de la contrapart i abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa. Es calcula per a operacions amb instruments derivats, operacions amb compromís de recompra o de préstecs de valors i operacions amb liquidació diferida.
A CaixaBank, la concessió de noves operacions que comportin risc de contrapart compta amb un marc intern que permet la ràpida presa de decisions respecte a l'assumpció d'aquest risc, tant per a l'entorn de contrapartides financeres com per a la resta. En aquest sentit, en el context d'operacions amb entitats financeres, el Grup disposa d'un sistema de concessió de línies, la màxima exposició autoritzada de risc de crèdit del qual amb una entitat (on s'inclou el risc de contrapart) es determina mitjançant un càlcul basat fonamentalment en els ratings de les entitats i l'anàlisi dels seus estats financers. En l'operativa amb la resta de contrapartides, incloent-hi el client detallista, les operacions de derivats vinculades a una sol·licitud d'actiu (cobertura del risc de tipus d'interès en préstecs) s'aproven juntament amb aquesta. Tota la resta d'operacions s'aproven segons el compliment de límit del risc assignat o bé segons la seva anàlisi individual. L'aprovació d'operacions correspon a les àrees de riscos encarregades de l'anàlisi i l'admissió.
Pel que fa als riscos de contrapartida amb les Entitats de Contrapartida Central (ECC), CaixaBank disposa d'un marc intern específic on s'especifica com es determinen els límits per a aquestes entitats i com s'ha de calcular l'exposició per determinar el disponible d'aquest límit.
La definició dels límits de risc de contrapartida es complementa amb els límits interns de concentració, principalment risc país i grans exposicions.
El risc de contrapart relatiu a les operacions de derivats va associat quantitativament al seu risc de mercat. Així mateix, l'exposició creditícia equivalent per derivats s'entén com la màxima pèrdua potencial durant la vida de les operacions en què el banc podria incórrer si la contrapartida fes default en qualsevol moment futur. Per al seu càlcul, CaixaBank aplica la simulació de Montecarlo, amb efecte cartera i compensació de posicions (si correspon) amb un interval de confiança del 95%, a partir de models estocàstics que tenen en compte la volatilitat del subjacent i totes les característiques de les operacions.
En operacions de pacte de recompra i préstecs de valors, l'exposició per risc de contrapartida a CaixaBank es calcula com la diferència entre el valor de mercat dels títols/efectiu cedit a la contrapartida i el valor de mercat de l'efectiu/títols rebuts d'aquesta com a col·lateral, tenint en compte els ajustos de volatilitat aplicables en cada cas.
A més, es té en compte l'efecte mitigant de les garanties reals rebudes sota els Contractes Marc de Col·lateral. En general, la metodologia de càlcul d'exposició per risc de contrapartida descrita anteriorment s'aplica tant en el moment de l'admissió de noves operacions com en els càlculs recurrents dels dies posteriors.
En l'entorn de contrapartides financeres, el control del risc de contrapart del Grup es fa mitjançant un sistema integrat que permet conèixer, en temps real, el límit d'exposició disponible amb qualsevol contrapartida, producte i termini. Per a la resta de contrapartides, el control de risc de contrapart es fa en aplicacions d'àmbit corporatiu, en què hi ha tant els límits de les línies de risc de derivats (si escau) com l'exposició creditícia dels derivats i les operacions amb pacte de recompra.
Les principals polítiques i tècniques de mitigació de Risc de Contrapartida utilitzades com a part de la gestió diària de les exposicions a entitats financeres suposen la utilització de:
Contractes marc estandarditzats per a l'empara de l'operativa global de derivats amb una contrapart. Preveuen explícitament en el seu clausulat la possibilitat de compensar els fluxos de cobrament i pagament pendents entre les parts per a tota l'operativa de derivats coberta per aquests.
Són acords en virtut dels quals les parts es comprometen a lliurar un col·lateral (habitualment un dipòsit d'efectiu) com a garantia per cobrir la posició neta de risc de contrapartida originada pels productes derivats contractats entre elles, basant-se en un acord de compensació previ inclòs a les clàusules dels contractes ISDA o CMOF.
(Operacions amb compromís de recompra o préstec de valors). Són acords en virtut dels quals les parts es comprometen a lliurar un col·lateral com a garantia per cobrir la posició neta de Risc de Contrapart, originada per la desviació que es pugui produir entre el valor de l'import meritat per la compravenda simultània de títols i el seu valor de mercat.
Disposicions que permeten, a partir d'un determinat termini de la vida del derivat, formalitzar-ne la resolució anticipada per decisió lliure d'una de les parts. Permeten mitigar el risc de contrapart en reduir la durada efectiva de les operacions subjectes a aquesta clàusula, o alternativament, reduir el risc de contrapartida de la contrapart.
Permeten eliminar el risc de liquidació amb una contrapart ja que la compensació i liquidació d'una operació es fan simultàniament i de forma inseparable. És especialment rellevant el sistema de liquidació CLS, que permet a CaixaBank assegurar el lliurament contra pagament quan hi ha fluxos simultanis de cobrament i pagament en diferents divises.
La utilització d'ECC en l'operativa de derivats i operacions amb pacte de recompra permet mitigar el Risc de Contrapartida associat, ja que aquestes entitats fan funcions d'interposició per compte propi entre les dues entitats que intervenen en l'operació i assumeixen el risc de contrapartida. La normativa EMIR estableix, entre d'altres, l'obligació de compensar certs contractes de derivats OTC en aquestes Entitats de Contrapartida Central i de notificar totes les operacions efectuades.
Per a contrapartides no financeres, les tècniques de mitigació de risc de contrapartida suposen la utilització de: contractes ISDA/CMOF, contracte CSA/Annex III del CMOF i clàusules break-up, així com la pignoració de garanties financeres i l'ús d'avals emesos per contrapartides de millor qualitat creditícia que la contrapartida original de l'operació.
Amb una freqüència habitualment diària, es fa la quantificació del risc mitjançant la valoració a preus de mercat de totes les operacions vives subjectes a l'acord marc de col·lateral, cosa que implica la revisió, i modificació si escau, del col·lateral a lliurar per la part deutora. D'altra banda, l'impacte sobre les garanties reals en el cas hipotètic d'una baixada de rating de CaixaBank no seria significatiu perquè la majoria dels contractes de col·laterals no tenen en compte franquícies relacionades amb el rating.
El risc associat a les participacions accionarials (o «participades»), que regulatòriament forma part del risc de crèdit per a les inversions que no estan classificades en la cartera mantinguda per negociar, però al Catàleg Corporatiu té entitat pròpia com a component del Risc de Deteriorament d'Altres Actius, radica en la possibilitat d'incórrer en pèrdues o minorar la solvència del Grup com a conseqüència de moviments adversos dels preus de mercat, de possibles vendes o de la insolvència de les inversions efectuades a través d'instruments de capital amb un horitzó de mitjà i llarg termini.
El tractament metodològic per al consum de capital de cada participació dependrà de: 1) la classificació comptable de la participació, per a les participacions classificades en la cartera a valor raonable amb canvis en un altre resultat global, el càlcul es fa a priori mitjançant el model intern de VaR; i 2) l'estratègia de permanència, per a aquelles participacions on hi ha una estratègia de permanència a llarg termini i, en algun cas, hi hagi una vinculació a llarg termini en la seva gestió, el risc de crèdit és el més rellevant, per la qual cosa s'aplica l'enfocament PD/LGD quan sigui possible. En el cas que no es compleixin els requisits per a la utilització dels mètodes anteriors i/o no es disposi de prou informació, s'aplica el mètode simple de ponderació de risc, d'acord amb la regulació actual. En qualsevol cas, per a determinats casos fixats en la regulació, el consum de capital estarà sotmès a potencials deduccions de recursos propis o una ponderació fixa del 250%, com és el cas de les inversions financeres significatives.
En termes de gestió, es duu a terme un control i anàlisi financera de les principals participades mitjançant especialistes dedicats en exclusiva a monitorar l'evolució de les dades econòmiques i financeres, així com entendre i alertar davant de canvis normatius i dinàmiques competitives als països i sectors on operen aquestes participades. Aquests analistes financers també porten la interlocució amb els departaments de Relació amb Inversors de les participades cotitzades i recullen la informació necessària, incloent-hi informes de tercers (p. ex. bancs d'inversió, agències de rating), per tal de tenir una perspectiva global de possibles riscos en el valor de les participacions.
Com a norma general, en les participacions més rellevants s'actualitzen de forma recurrent tant les previsions com les dades reals de la contribució de les participades en el compte de resultats i en fons propis (en els casos que correspongui). En aquests processos, es comparteix amb l'Alta Direcció una perspectiva sobre els valors borsaris, la perspectiva dels analistes (recomanacions, preus-objectiu, ratings, etc.) sobre les empreses cotitzades, que faciliten un contrast recurrent amb el mercat.
3.4
El Grup identifica el risc de mercat com la pèrdua de valor dels actius o increment de valor dels passius inclosos en la cartera de negociació per fluctuacions dels tipus d'interès, tipus de canvi, spread de crèdit, factors externs o preus en els mercats en què aquests actius/passius es negocien.
El perímetre del risc de mercat comprèn gairebé la totalitat de la cartera mantinguda per negociar del Grup, així com els dipòsits i les operacions amb pacte de recompra contractats per les taules de negociació per a la seva gestió.
Els factors de risc són gestionats en funció de la relació rendibilitat-risc determinada per les condicions i expectatives del mercat, dins l'entorn de l'estructura de límits i el marc operatiu autoritzat.
Diàriament, les àrees responsables efectuen el seguiment de les operacions contractades, el càlcul del resultat que suposa l'afectació de l'evolució del mercat en les posicions (resultat diari marked-to-market), la quantificació del risc de mercat assumit, el seguiment del compliment dels límits i l'anàlisi de la relació entre el resultat obtingut i el risc assumit. Com a resultat d'aquestes activitats generen diàriament un informe de posició, quantificació de riscos i consum de límits que es distribueix a l'Alta Direcció, als responsables de la seva gestió, a Validació i Risc de Model i a Auditoria Interna.
En línies generals, hi ha dos tipus de mesures que constitueixen el denominador comú i estàndard de mercat per al mesurament del risc de mercat:
La sensibilitat representa el risc com l'impacte en el valor de les posicions d'un petit moviment dels factors de risc, sense comportar cap hipòtesi sobre la seva probabilitat.
La mesura de risc de mercat de referència és el VaR al 99% amb un horitzó temporal d'un dia, per al qual el RAF defineix un límit per a les activitats de negociació de 20 milions d'euros (excloent-ne els CDS de cobertura econòmica sobre el CVA, comptablement registrats a la cartera de mantinguts per negociar). El VaR diari es defineix com el màxim de les tres quantificacions següents:
A més, atès que l'empitjorament de la qualificació creditícia dels emissors dels actius pot motivar una evolució desfavorable dels preus de mercat, es completa la quantificació del risc amb una estimació de les pèrdues derivades de moviments del diferencial de crèdit de les posicions en renda fixa privada i derivats de crèdit (Spread VaR), que constitueix una estimació del risc específic atribuïble als emissors dels valors. Aquest càlcul es fa mitjançant metodologia històrica tenint en compte la potencial liquiditat inferior d'aquests actius i amb un interval de confiança del 99% i assumint variacions setmanals absolutes en la simulació dels spreads de crèdit.
El VaR total resulta de l'agregació del VaR derivat de les fluctuacions dels tipus d'interès, de canvi (i la volatilitat d'ambdós) i de l'Spread VaR, que es fa de forma conservadora assumint correlació zero entre ambdós grups de factors de risc, i de l'addició del VaR de la cartera de Renda Variable i del VaR de la cartera de primeres matèries (actualment sense posició), assumint en ambdós casos correlació u amb la resta de grups de factors de risc.
A continuació consten els imports de VaR mitjà al 99% i horitzó temporal d'un dia atribuïbles als diferents factors de risc de CaixaBank. Els consums són moderats i es concentren en el risc de spread de deute corporatiu, risc de tipus d'interès, que inclou l'spread de crèdit del deute sobirà, i risc de volatilitat d'accions. Els imports del risc per a la resta dels factors tenen menys importància.
Total |
Tipus d'interès |
Tipus de canvi |
Preu d'accions |
Inflació |
Preu mercaderies |
Spread de crèdit |
Volatilitat tipus d'interès |
Volatilitat tipus de canvi |
Volatilitat preu d'accions |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
VaR mitjà 2019 |
1,23 |
0,37 |
0,14 |
0,23 |
0,25 |
0,00 |
0,46 |
0,07 |
0,11 |
0,35 |
Els consums més elevats, fins a un màxim de 2,2 milions d'euros, es van assolir durant el mes de novembre, explicat per l'increment puntual de la sensibilitat de la cartera davant variacions dels nivells de la inflació.
D'altra banda, BPI adopta el VaR Paramètric al 99% amb un horitzó temporal de 10 dies com a mesura de referència de risc de mercat. Durant l'exercici 2019, el VaR mitjà i el VaR màxim al 99% amb horitzó temporal d'un dia de les activitats de negociació de BPI ha estat de 0,06 i 0,16 milions d'euros, respectivament.
Com a mesura d'anàlisi, el Grup complementa les mesures del VaR amb les mètriques de risc següents, actualitzades setmanalment:
Els valors màxims, mínims i mitjans d'aquestes mesures durant aquest exercici, així com el seu valor al final del període de referència, es mostren a la taula següent.
Màxim |
Mínim |
Mitjà |
Últim |
|
|---|---|---|---|---|
VaR 1d |
2,2 |
0,7 |
1,2 |
1,2 |
VaR estressat 1d |
10,5 |
2,7 |
5,5 |
5,2 |
Risc Incremental |
28,2 |
5,5 |
15,0 |
12,7 |
Els requeriments de capital per risc de mercat es determinen mitjançant models interns com l'agregació de les 3 mesures anteriors, amb un horitzó temporal de 10 dies de mercat. Es presenta a continuació:
Últim valor |
Mitjana 60D |
Excedits |
Multiplicador |
Capital |
|
|---|---|---|---|---|---|
VaR 10d |
3,9 |
4,9 |
0 |
3 |
14,7 |
VaR Estressat 10d |
16,4 |
16,6 |
0 |
3 |
49,9 |
Risc Incremental |
12,7 |
14,8 |
- |
- |
14,8 |
Total (*) |
79,3 |
||||
(*) Els càrrecs per VaR i VaR Estressat són anàlegs i corresponen al màxim entre l'últim valor i la mitjana aritmètica dels últims 60 valors multiplicada per un factor dependent del nombre de vegades que el resultat real diari ha estat inferior al VaR a dia estimat. D'una manera semblant, el capital per Risc Incremental és el màxim de l'últim valor i la mitjana aritmètica de les últimes 12 setmanes.
Per verificar la idoneïtat de les estimacions del model intern s'efectua la comparació dels resultats diaris amb la pèrdua estimada pel VaR, la qual cosa constitueix l'anomenat exercici de Backtest. Es fan dos exercicis de validació del model d'estimació de riscos:
El resultat diari utilitzat en ambdós exercicis de backtesting no incorpora marges, reserves, taxes o comissions. Durant l'exercici no s'han produït excedits en els backtesting brut i net:
Finalment, amb l'objectiu d'estimar les possibles pèrdues de la cartera en situacions extraordinàries de crisi, s'efectuen dos tipus d'exercicis de stress sobre el valor de les posicions de negociació:
El conjunt de les mesures descrites permet afirmar que la gestió del risc de mercat de les posicions de negociació en els mercats s'adapta a les directrius metodològiques i de seguiment.
Com a part del necessari seguiment i control dels riscos de mercat assumits, hi ha una estructura de límits globals de VaR que es complementa mitjançant la definició de sublímits, VaR estressat, risc incremental d'impagament i migracions, resultats de Stress Test, Stop Loss i sensibilitats per a les diferents unitats de gestió susceptibles de prendre risc de mercat.
Els factors de risc són gestionats mitjançant cobertures econòmiques en funció de la relació rendibilitat-risc que determina les condicions i expectatives del mercat, sempre dins els límits assignats.
Fora de l'àmbit de la cartera de negociació, es fa ús de cobertures comptables de valor raonable, que eliminen les possibles asimetries comptables que es puguin produir en el balanç i compte de pèrdues i guanys pel diferent tractament dels instruments coberts i la seva cobertura a mercat. En l'àmbit del risc de mercat, s'estableixen i monitoren límits per a cada cobertura, en aquest cas expressats com a ràtios entre el risc total i el risc dels elements coberts.
3.5
En el context regulatori, el risc operacional es defineix com la possibilitat d'incórrer en pèrdues a causa d'errades o de la falta d'adequació de processos, personal, sistemes interns o bé esdeveniments externs. Atesa l'heterogeneïtat de la naturalesa dels esdeveniments operacionals, CaixaBank no recull el risc operacional com un element únic del Catàleg de Riscos Corporatiu, sinó que ha inclòs els següents riscos de naturalesa operacional: Legal / Regulatori, Conducta, Tecnològic, Fiabilitat de la informació financera i Altres riscos operacionals. Per a cadascun d'aquests riscos del Catàleg, el Grup manté sengles marcs específics de gestió, sens perjudici de l'existència, addicionalment, d'un marc global de gestió del risc operacional.
Aquest marc global té com a objectiu la millora de la qualitat en la gestió del negoci aportant informació oportuna que permeti la presa de decisions que assegurin la continuïtat de l'organització a llarg termini, l'optimització en els processos i la qualitat de servei al client, intern o extern. Per fer-ho, s'han fixat diferents línies de treball:
Per bé que el mètode utilitzat per al càlcul de requeriments regulatoris de consum de capital és l'estàndard, el mesurament i la gestió del risc operacional del Grup s'empara en polítiques, processos, eines i metodologies sensibles al risc, d'acord amb les millors pràctiques del mercat.
Els riscos operacionals es classifiquen en quatre categories o nivells jeràrquics, des de més genèrics fins a més específics o detallats:
El mesurament del risc operacional té els vessants següents:
Anualment es fan autoavaluacions de riscos operacionals que permeten: i) obtenir coneixement del perfil de risc operacional i els nous riscos crítics; i ii) mantenir un procés normalitzat d'actualització de la taxonomia de riscos operacionals, que és la base sobre la qual es fonamenta la gestió d'aquest risc.
També es fa un exercici de generació d'escenaris hipotètics de pèrdues operacionals extremes, mitjançant una sèrie de tallers i reunions d'experts. L'objectiu és que aquests escenaris es puguin utilitzar per detectar punts de millora en la gestió i complementin les dades històriques internes i externes disponibles sobre pèrdues operacionals.
La base de dades de pèrdues operacionals internes és un dels eixos sobre els quals s'articula la gestió del risc operacional (i el futur càlcul del capital per a risc operacional). A aquest efecte, l'entorn tecnològic del sistema de risc operacional, per donar resposta a les diferents funcionalitats requerides, està completament integrat amb el sistema transaccional i amb el sistema informacional del banc.
Un esdeveniment operacional és la materialització d'un risc operacional identificat, un succés que origina una pèrdua operacional. És el concepte sobre el qual pivota tot el model de dades de la Base de Dades Interna. Els esdeveniments de pèrdua es defineixen com cadascun dels impactes econòmics individuals corresponents a una pèrdua o recuperació operacional.
A continuació es mostra la distribució de pèrdues brutes per tipus de risc:
Les dades històriques internes de pèrdues operacionals es complementen amb dades externes. Per això, el Grup està adscrit al consorci ORX (Operational Riskdata eXchange), que intercanvia de manera anònima informació de pèrdues operacionals de bancs a escala mundial i permet la subagrupació geogràfica, entre altres funcionalitats per a la gestió del risc (servei de notícies, grups de treball, iniciatives metodològiques sobre risc operacional). ORX requereix a totes les seves entitats membres que les dades de pèrdues operacionals identificades es classifiquin sota una sèrie de paràmetres que aquesta defineix, alguns d'ells regulatoris i altres específics de l'organització. En aquest sentit, tots els esdeveniments de la base de dades han proporcionat els paràmetres requerits per ORX.
A més, el mesurament a través d'Indicadors de Risc Operacional (KRI) és una metodologia quantitativa/qualitativa que permet: i) anticipar l'evolució dels riscos operacionals i promoure una visió forward-looking en la gestió del risc operacional i ii) aportar informació de l'evolució del perfil de risc operacional, així com les seves causes. Un KRI és una mètrica que permet detectar i anticipar variacions en els nivells d'aquest risc; el seu seguiment i gestió està integrat en l'eina corporativa de gestió del risc operacional. La seva naturalesa no està orientada a ser un resultat directe d'exposició al risc, sinó a ser mètriques a través de les quals es pugui identificar i gestionar de manera activa el risc operacional.
Amb la finalitat de mitigar el risc operacional es defineixen plans d'acció que impliquen la designació d'un centre responsable, la descripció de les accions que s'emprendran per a la mitigació del risc, un percentatge o grau d'avenç que s'actualitza periòdicament i la data de compromís final del pla. Això permet la mitigació per via de i) disminució de la freqüència d'ocurrència dels esdeveniments, així com de l'impacte; ii) possessió d'una estructura sòlida de control sustentada en polítiques, metodologies, processos i sistemes, i iii) integració en la gestió quotidiana del Grup de la informació que aporten les palanques de gestió dels riscos operacionals.
A més, hi ha un programa corporatiu d'assegurances davant el risc operacional que permet cobrir determinats riscos i s'actualitza anualment. La transmissió de riscos depèn de l'exposició, la tolerància i l'apetit al risc que hi hagi en cada moment.
3.6
El risc legal i regulatori s'entén com les potencials pèrdues o disminució de la rendibilitat del Grup a conseqüència de canvis en la legislació vigent, d'una incorrecta implementació d'aquesta legislació en els processos del Grup, de la inadequada interpretació d'aquesta en les diferents operacions, de la incorrecta gestió dels requeriments judicials o administratius o de les demandes o reclamacions rebudes.
La seva gestió es fa seguint determinats principis d'actuació per tal d'assegurar que es compleixen els límits d'apetit i tolerància al risc definits en el Marc d'Apetit al Risc del Grup.
En aquest sentit, a l'entitat es fan actuacions de seguiment i monitoratge constant de canvis regulatoris en defensa de més seguretat jurídica i d'interessos legítims. A continuació, destaquem les principals iniciatives regulatòries i processos consultius en què l'entitat ha participat donada la seva rellevància:
Revisió per la Comissió Europea de diferents Directives, en particular de: i) la Directiva de Crèdit al Consum (CCD), ii) la Directiva de Comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors, iii) la Directiva i Reglament sobre requisits de capital (CRD5 i CRR2), iv) la Directiva sobre reestructuració i resolució bancària (BRRD2), v) Reglament d'Índexs de Referència (BMR), vi) la Directiva de mercats financers (MiFID 2) i la Directiva sobre la distribució d'assegurances (IDD) per a la integració de factors i riscos de sostenibilitat. Així mateix, s'ha fet seguiment de la implementació de la finalització dels acords de Basilea III i els desenvolupaments d'un marc legislatiu destinat a impulsar les finances sostenibles al si de la Unió Europea.
A l'àmbit nacional, s'han abordat consultes públiques relatives a la modificació de la circular de publicitat dels productes i serveis bancaris i de modificació de l'Ordre de Transparència Bancària sobre obligacions d'informació sobre crèdit de durada indefinida associats a instruments de pagament, així com a la transposició de la Directiva per al foment de la implicació a llarg termini dels accionistes.
En relació amb els riscos tecnològics, destaca la Guia de l'EBA sobre gestió de riscos de seguretat i tecnològics (ICT).
En matèria fiscal s'han abordat les consultes relatives a les mesures tributàries dels Pressupostos Generals de l’Estat i la modificació de la Llei General Tributària per incorporar al dret espanyol la Directiva coneguda com a DAC 6.
Aquestes actuacions es coordinen en el Comitè de Regulació, òrgan responsable de definir el posicionament estratègic del Grup en qüestions relacionades amb la regulació financera, impulsar la representació dels interessos de l'entitat i coordinar l'avaluació regular de les iniciatives i propostes normatives que puguin afectar el Grup.
D'altra banda, es vetlla per l'adequada implementació de les normes. Així, destaquen:
En el mateix sentit, l'Assessoria Jurídica coordina un conjunt de comitès (Comitè de Transparència, Comitè de Privacitat), l'objecte dels quals és el seguiment, en cada iniciativa del banc, de la seva adequació a les normes de protecció del consumidor i de la seva privacitat.
Per assegurar la correcta interpretació de les normes, a més d'una tasca d'estudi de la jurisprudència, i decisions de les autoritats competents, per tal d'ajustar la seva actuació a aquests criteris, addicionalment, es fa una consulta quan és necessari a les autoritats administratives competents. Per exemple:
Amb relació als processos judicials, i tenint en compte la litigiositat existent, el Grup disposa de polítiques, criteris, procediments d'anàlisi i seguiment d'aquests litigis. Aquests li permeten tant una gestió individualitzada de la defensa de cadascun d'ells com la identificació i actualització les provisions necessàries per cobrir els hipotètics perjudicis patrimonials, sempre que es consideri probable la seva ocurrència com a conseqüència de resolucions desfavorables, tant judicials com extrajudicials (per ex. reclamacions clients) administratives sancionadores, instades contra el Grup en els ordres civil, penal, tributari, contenciós administratiu i laboral.
3.7
En el marc del risc operacional, segons definició regulatòria, el risc de conducta es defineix com el risc del Grup d'aplicar criteris d'actuació contraris als interessos dels seus clients o altres grups d'interès, o actuacions o omissions per part del Grup no ajustades al marc jurídic i regulatori, o a les polítiques, normes o procediments interns o als codis de conducta i estàndards ètics i de bones pràctiques. L'objectiu del Grup és: i) minimitzar la probabilitat que es materialitzi aquest risc i ii) que, en cas que es materialitzi, les deficiències siguin detectades, reportades i solucionades amb celeritat.
La gestió del risc de conducta no correspon a una àrea específica sinó a tot el Grup que, a través dels seus empleats, s'ha d'assegurar que es compleix la normativa vigent, i aplicar procediments que traslladin aquesta normativa a l'activitat que fan.
Per tal de gestionar el risc de conducta, s'impulsa la difusió i promoció dels valors i principis d'actuació inclosos en el Codi Ètic i normes de conducta, i tant els seus membres com la resta d'empleats i directius han d'assumir el seu compliment com a criteri principal i orientador de la seva activitat diària. En virtut d'això, i com a primera línia de defensa, les àrees l'activitat de les quals està subjecta a riscos de conducta implanten i gestionen indicadors o controls de primer nivell que permeten detectar possibles focus de risc i actuar eficaçment per a la seva mitigació.
3.8
També en el marc del risc operacional regulatori, el risc tecnològic es defineix com el risc de pèrdues degudes a la inadequació o els errors de hardware o de software de les infraestructures tecnològiques, deguts a ciberatacs o altres circumstàncies, que poden comprometre la disponibilitat, integritat, accessibilitat i seguretat de les infraestructures i les dades. El risc es desglossa en 5 categories que afecten les TIC (Tecnologies d'Informació i Comunicació): i) disponibilitat; ii) seguretat de la informació; iii) operació i gestió del canvi; iv) integritat de dades; i v) govern i estratègia.
El seu mesurament actual s'incorpora en un indicador RAF de seguiment mensual, calculat a partir d'indicadors individuals vinculats al govern de les tecnologies d'informació, la seguretat de la informació i les contingències tecnològiques. S'efectuen revisions periòdiques per mostreig que comproven la bondat de la informació i validen la metodologia de creació per als indicadors revisats.
Els marcs de govern disponibles donen resposta a aquest mesurament, i han estat dissenyats segons estàndards internacionals de reconegut prestigi, que apliquen als àmbits de:
Dissenyat i desenvolupat segons la Norma ISO 38500.
Dissenyat i desenvolupat segons la Norma ISO 27001.
Dissenyat i desenvolupat segons la Norma ISO 27031.
Particularment, la continuïtat de negoci es refereix a la capacitat d'una organització per seguir proporcionant els seus productes i prestant els seus serveis en nivells acceptables, prèviament establerts, després d'un incident perjudicial. La seva gestió consisteix a identificar possibles amenaces per a l'organització i el seu potencial impacte per a les operacions. Ofereix un marc per incrementar la resistència i la resiliència de l'organització de manera que pugui respondre eficaçment per tal de salvaguardar els interessos dels seus grups d'interès principals, la seva reputació, la seva marca i les seves activitats de generació de valor.
En aquest àmbit, CaixaBank ha adoptat i manté un Sistema de Gestió de la Continuïtat de Negoci (BCMS) basat en la norma internacional ISO 22301 i certificat per The British Standards Institution (BSI) amb el número BCMS 570347. Així mateix, CaixaBank ha estat designada operador crític d'infraestructures en virtut del que disposa la Llei 8/2011 i es troba sota la supervisió del Centre Nacional per a la Protecció de les Infraestructures Crítiques, dependent de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior.
D'altra banda, CaixaBank manté un pla d'emergència general i diverses normatives internes sobre mesures de seguretat, entre les quals destaquen com a aspectes prioritaris: i) l'estratègia de ciberseguretat; ii) la lluita contra el frau a clients i intern; iii) la protecció de la informació; iv) la divulgació i govern de la seguretat; i v) la seguretat en proveïdors.
3.9
Dins el Catàleg de Riscos, es defineix com les pèrdues o danys provocats per errors o fallades en processos, per esdeveniments externs o per l'actuació accidental o dolosa de tercers aliens al Grup. Inclou, entre altres, factors de risc relacionats amb l'externalització, la utilització de models quantitatius (risc de model), la custòdia de valors o el frau extern.
El conjunt d'altres riscos operacionals té com a responsables de la seva gestió diària totes les àrees i empreses del Grup dins els seus àmbits respectius. Això implica identificar, avaluar, gestionar, controlar i informar sobre els riscos operacionals de la seva activitat, col·laborant amb la Direcció de risc operacional del Grup en la implementació del model de gestió.
Durant l'exercici 2019 s'ha aprovat la Política Corporativa de gestió d'externalitzacions i els seus riscos, que recull els últims requeriments regulatoris en relació amb aquesta operativa i suposa un important reforç del govern corporatiu dels riscos en els processos d'externalització.
3.10
El Risc de Fiabilitat de la Informació Financera es defineix al Catàleg de Riscos Corporatiu com els potencials perjudicis, econòmics o no, derivats de les deficiències en l'exactitud, integritat i criteris d'elaboració de les dades necessàries per a l'avaluació de la situació financera i patrimonial del Grup. Forma part del conjunt de riscos operacionals regulatoris.
El Grup disposa de Polítiques Corporatives aprovades pel Consell d'Administració que estableixen el marc de control i gestió del risc, entre les quals destaquen:
La gestió d'aquest risc comprèn, principalment, l'avaluació que la informació financera del Grup compleix amb els principis següents:
Per a la gestió i el monitoratge del risc, el Grup té implementada una estructura de control intern basada en el model de 3 línies de defensa, descrit anteriorment:
3.11
Risc considerat com l'efecte negatiu sobre el valor econòmic de les masses del balanç o sobre el marge financer a causa de canvis en l'estructura temporal dels tipus d'interès i la seva afectació als instruments de l'actiu, passiu i fora de balanç del Grup no registrats en la cartera de negociació.
La gestió d'aquest risc per part del Grup persegueix i) optimitzar el marge financer i ii) preservar el valor econòmic del balanç, considerant en qualsevol moment les mètriques i els llindars del Marc d'Apetit al Risc pel que fa a volatilitat del marge financer i sensibilitat de valor.
L'anàlisi d'aquest risc es duu a terme considerant un conjunt ampli d'escenaris de tipus de mercat i té en compte l'impacte de totes les possibles fonts de risc estructural de tipus d'interès, això és: risc de repreu, risc de corba, risc de base i risc d'opcionalitat. En el cas del risc d'opcionalitat es té en compte l'opcionalitat automàtica, relacionada amb el comportament dels tipus d'interès i l'opcionalitat de comportament dels clients que no solament depèn dels tipus d'interès.
En el mesurament del risc de tipus d'interès el Grup aplica les millors pràctiques de mercat i les recomanacions dels reguladors utilitzant diverses tècniques de mesurament que permeten analitzar el posicionament del Grup i la seva situació de risc. Entre aquestes, podem destacar:
Mostra la distribució contractual de venciments i revisions de tipus d'interès, en una data determinada, de les masses sensibles de balanç i/o fora de balanç. L'anàlisi GAP es basa en la comparació dels imports d'actius que es revisen o vencen en un determinat període i els imports de passius que es revisen o vencen en aquell mateix període.
Mostra l'impacte en el marge que canvis en la corba de tipus d'interès puguin provocar com a conseqüència de la revisió de les operacions del balanç. Aquesta sensibilitat s'obté comparant la simulació del marge d'interessos davant diferents escenaris de tipus d'interès (moviments paral·lels instantanis i progressius de diferents intensitats, així com de canvis de pendent). L'escenari més probable, obtingut a partir dels tipus implícits de mercat, incloent-hi les previsions d'evolució de negoci i de la gestió de cobertures, es compara amb altres escenaris de baixada o pujada de tipus i moviments paral·lels i no paral·lels en el pendent de la corba. La diferència entre aquests marges financers estressats en relació amb el marge financer de l'escenari base proporciona la mesura de sensibilitat o volatilitat del marge.
Es calcula com la suma de i) el valor raonable del net dels actius i passius sensibles als tipus d'interès dins balanç, ii) el valor raonable dels productes fora de balanç (derivats), més iii) el net del valor comptable de les partides d'actius i passius no sensibles als tipus d'interès.
Es reavalua, per als diferents escenaris de tipus de mercat establerts pel Grup, el valor econòmic de les masses sensibles dins i fora de balanç, i per diferència, respecte al Valor econòmic calculat amb els tipus de mercat actual, s'obté, de forma numèrica, la sensibilitat de valor en els diferents escenaris utilitzats.
Es defineix com la pèrdua màxima que el valor econòmic del balanç pot perdre en un període de temps determinat, aplicant preus i volatilitats de mercat així com efectes de correlació a partir d'un nivell de confiança i un horitzó temporal determinats.
La sensibilitat del marge d'interessos i del valor econòmic són mesures que es complementen i permeten una visió global del risc estructural de tipus d'interès, més centrada en el curt i mitjà termini en el primer cas, i en el mitjà i llarg termini en el segon.
Els quadres següents mostren, mitjançant un gap estàtic, la distribució de venciments i revisions de tipus d'interès de les masses sensibles del balanç del Grup, al tancament de l'exercici:
1 any |
2 anys |
3 anys |
4 anys |
5 anys |
> 5 anys |
Total |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|
ACTIU |
|||||||
Interbancari i Bancs Centrals |
15.808 |
0 |
1.104 |
80 |
0 |
45 |
17.037 |
Crèdit a la clientela |
166.695 |
16.621 |
5.559 |
4.949 |
3.215 |
18.960 |
215.999 |
Cartera de Renda Fixa |
6.845 |
7.932 |
8.625 |
1.132 |
1.512 |
4.979 |
31.025 |
TOTAL ACTIU |
189.348 |
24.553 |
15.288 |
6.161 |
4.727 |
23.984 |
264.061 |
PASSIU |
|||||||
Interbancari i Bancs Centrals |
20.293 |
684 |
239 |
73 |
34 |
247 |
21.570 |
Dipòsits de la clientela |
105.879 |
22.884 |
15.435 |
10.109 |
8.111 |
56.511 |
218.929 |
Emissions |
6.532 |
2.641 |
2.416 |
6.050 |
5.497 |
13.227 |
36.363 |
TOTAL PASSIU |
132.704 |
26.209 |
18.090 |
16.232 |
13.642 |
69.985 |
276.862 |
DIFERÈNCIA ACTIU MENYS PASSIU |
56.644 |
(1.656) |
(2.802) |
(10.071) |
(8.915) |
(46.001) |
(12.801) |
Cobertures |
(22.324) |
6.365 |
2.998 |
4.077 |
3.201 |
5.711 |
28 |
DIFERÈNCIA TOTAL |
34.320 |
(4.709) |
196 |
(5.994) |
(5.714) |
(40.290) |
(12.773) |
A continuació es presenta la sensibilitat del marge d'interessos i del valor econòmic de les masses sensibles del balanç per a un escenari de pujada i baixada de tipus d'interès instantani de 100 punts bàsics:
+100 PB |
-100 PB (3) |
|
Marge d'interessos (1) |
6,8% |
-3,0% |
Valor patrimonial de les masses sensibles de balanç (2) |
6,1% |
-5,3% |
(1) Sensibilitat a 1 any del marge d'interessos de les masses sensibles de balanç.
(2) Sensibilitat del valor econòmic base de les masses sensibles de balanç sobre Tier 1.
(3) En el cas d'escenaris de baixades de tipus, la metodologia interna aplicada permet que els tipus d'interès siguin negatius. Aquesta metodologia permet, als nivells de tipus actuals, que el shock de baixada pugui arribar a ser aproximadament d'un -1%. Per exemple, si els tipus d'interès de la corba EONIA són del -0,40%, els nivells de tipus d'interès assolits, en el shock de -100 punts bàsics, per a aquesta corba podrien arribar a ser del -1,40%.
Pel que fa a les eines i sistemes de mesurament, s'obté informació rellevant al nivell de transacció de les operacions del balanç sensible a partir de cadascuna de les aplicacions informàtiques que gestionen els diferents productes. A partir d'aquesta informació es preparen bases de dades amb un cert grau d'agregació, per accelerar els càlculs sense perdre qualitat ni fiabilitat en la informació ni en els resultats.
L'aplicació de gestió d'actius i passius es parametritza per recollir adequadament les especificitats financeres dels productes del balanç, incorporant models de comportament dels clients basats en informació històrica (models de prepagaments). Per a aquelles masses sense venciment contractual (comptes a la vista) s'analitza la seva sensibilitat als tipus d'interès que ve condicionada per la velocitat de translació dels tipus de mercat i pel seu termini esperat de venciment en funció de l'experiència històrica de comportament dels clients, considerant la possibilitat que el titular retiri els fons invertits en aquest tipus de productes. Per a la resta de productes, per tal de definir les hipòtesis de cancel·lació anticipada, s'utilitzen models interns que recullen variables de comportament dels clients, dels propis productes, variables estacionals, així com l'evolució dels tipus d'interès.
L'eina de projecció, també, s'alimenta amb el creixement pressupostat en el pla financer (volums, productes i marges) i amb informació dels diferents escenaris de mercat (corbes de tipus d'interès i de canvi) per fer una estimació adequada dels riscos associats al marge d'interessos i al valor econòmic de les masses sensibles del balanç.
Com a mesures de mitigació del risc estructural de tipus d'interès, el Grup duu a terme una gestió activa contractant en els mercats financers operacions de cobertura addicionals a les cobertures naturals generades en el mateix balanç, derivades de la complementarietat de la sensibilitat a variacions dels tipus d'interès de les operacions d'actiu i de passiu efectuades amb els clients o altres contrapartides.
El risc de tipus d'interès de balanç assumit pel Grup és inferior als nivells considerats com a significatius segons la normativa actual.
Risc estructural de tipus de canvi respon al risc potencial en el valor de les masses afectes davant moviments dels tipus de canvi.
El Grup manté en el seu balanç actius i passius en moneda estrangera principalment com a conseqüència de la seva activitat comercial i les seves participacions en divisa, a més dels actius o passius en moneda estrangera originats com a conseqüència de la gestió que fa el Grup per mitigar el risc de tipus de canvi.
El contravalor en euros del conjunt d'actius i passius en moneda estrangera en el balanç del Grup és el següent:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
|
|---|---|---|---|
Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista |
419 |
524 |
512 |
Actius financers mantinguts per negociar |
2.314 |
1.852 |
1.124 |
Actius financers amb canvis en un altre resultat global |
1.352 |
1.458 |
101 |
Actius financers a cost amortitzat |
11.206 |
8.573 |
7.762 |
Participacions |
108 |
94 |
668 |
Altres actius |
1.060 |
1.612 |
72 |
TOTAL ACTIU EN MONEDA ESTRANGERA |
16.459 |
14.113 |
10.239 |
Passius financers a cost amortitzat |
8.878 |
7.899 |
8.113 |
Dipòsits |
7.857 |
7.009 |
7.249 |
Bancs centrals |
1.385 |
1.402 |
2.389 |
Entitats de crèdit |
1.469 |
1.269 |
1.034 |
Clientela |
5.003 |
4.338 |
3.826 |
Valors representatius de deute emesos |
945 |
847 |
807 |
Altres passius financers |
76 |
43 |
57 |
Altres passius |
2.489 |
1.919 |
(193) |
TOTAL PASSIU EN MONEDA ESTRANGERA |
11.367 |
9.818 |
7.920 |
El Grup manté operativa de cobertura del risc de canvi que pot fer a través de la contractació d'operacions de comptat o de derivats financers que mitiguen el risc de les posicions d'actius i passius de balanç, però l'import nominal dels quals no queda reflectit de manera directa en el balanç, sinó en comptes per ordre de derivats financers. La gestió es fa segons la premissa de minimitzar els riscos de tipus de canvi assumits en l'activitat comercial, fet que explica la reduïda exposició del Grup a aquest risc de mercat.
Les petites posicions romanents en moneda estrangera del balanç comercial i de l'activitat tresorera es mantenen majoritàriament davant d'entitats de crèdit i en divises de primera línia. Les metodologies utilitzades per a la quantificació són les mateixes i s'apliquen juntament amb els mesuraments de risc propis del conjunt de l'activitat tresorera.
A continuació es presenta el detall per moneda dels principals epígrafs del balanç:
Efectiu* |
AF mantinguts per negociar |
AF amb canvis en OCI |
AF a cost amortitzat |
PF a cost amortitzat |
Altres passius |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
USD |
183 |
1.512 |
933 |
7.494 |
7.864 |
1.613 |
JPY |
19 |
1 |
0 |
483 |
9 |
1 |
GBP |
45 |
870 |
4 |
1.474 |
378 |
899 |
PLN (Zloty polaco) |
31 |
0 |
0 |
748 |
15 |
3 |
CHF |
24 |
0 |
0 |
261 |
1 |
2 |
Resta |
117 |
(69) |
415 |
746 |
611 |
(29) |
total |
419 |
2.314 |
1.352 |
11.206 |
8.878 |
2.489 |
AF: Actius financers; PF: Passius financers.
(*) Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista.
Efectiu* |
AF mantinguts per negociar |
AF amb canvis en OCI |
AF a cost amortitzat |
PF a cost amortitzat |
Altres passius |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
USD |
213 |
1.794 |
931 |
5.950 |
7.028 |
1.806 |
JPY |
16 |
1 |
0 |
563 |
9 |
1 |
GBP |
51 |
155 |
4 |
930 |
393 |
137 |
PLN (Zloty polaco) |
85 |
0 |
0 |
442 |
12 |
2 |
CHF |
28 |
0 |
0 |
235 |
0 |
2 |
Resta |
131 |
(98) |
523 |
453 |
457 |
(29) |
total |
524 |
1.852 |
1.458 |
8.573 |
7.899 |
1.919 |
AF: actius financers; PF: passius financers.
(*) Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista.
Efectiu* |
AF mantinguts per negociar |
AF amb canvis en OCI |
AF a cost amortitzat |
PF a cost amortitzat |
Altres passius |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
USD |
257 |
1.157 |
96 |
5.331 |
7.458 |
(131) |
JPY |
12 |
1 |
0 |
606 |
2 |
0 |
GBP |
48 |
13 |
4 |
823 |
332 |
(26) |
PLN (Zloty polaco) |
54 |
0 |
0 |
316 |
10 |
7 |
CHF |
37 |
31 |
0 |
255 |
0 |
42 |
Resta |
104 |
(78) |
1 |
431 |
311 |
(85) |
total |
512 |
1.124 |
101 |
7.762 |
8.113 |
(193) |
AF: actius financers; PF: passius financers.
(*) Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista.
A causa de la reduïda exposició al risc de tipus de canvi i considerant les cobertures existents, la sensibilitat del valor econòmic del balanç no és significativa.
3.12
El risc de liquiditat i finançament es refereix al dèficit d'actius líquids, o limitació en la capacitat d'accés al finançament del mercat, per satisfer els venciments contractuals dels passius, els requeriments regulatoris o les necessitats d'inversió del Grup.
El Grup gestiona aquest risc amb l'objectiu de mantenir uns nivells de liquiditat que permetin atendre de forma folgada els compromisos de pagament i que no puguin perjudicar l'activitat inversora per manca de fons prestables mantenint-se, en qualsevol moment, dins el marc d'apetit al risc. Els principis estratègics que se segueixen per complir aquest objectiu són:
L'estratègia de risc i apetit al risc de liquiditat i finançament s'articula a través de:
Amb caràcter particular, el Grup manté estratègies específiques en matèria de: i) gestió de la liquiditat intradia; ii) gestió de la liquiditat a curt termini; iii) gestió de les fonts de finançament/concentracions; iv) gestió dels actius líquids i v) gestió dels actius col·lateralitzats. Així mateix, el Grup té procediments per minimitzar els riscos de liquiditat en condicions d'estrès mitjançant i) la detecció primerenca de les circumstàncies que la puguin generar; ii) minimització dels impactes negatius i iii) gestió activa per superar la potencial situació de crisi.
A partir dels principis esmentats a l'apartat anterior s'elabora el Pla de Contingència, que té definit un pla d'acció per a cadascun dels escenaris de crisi establerts i en el qual es detallen mesures a nivell comercial, institucional i de comunicació per fer front a aquest tipus de situacions, i es preveu la possibilitat d'utilitzar la reserva de liquiditat o fonts de finançament extraordinàries. En cas que es produeixi una situació d'estrès, el coixí d'actius líquids es gestionarà amb l'objectiu de minimitzar el risc de liquiditat.
Entre les mesures habilitades per a la gestió del risc de liquiditat i amb sentit d'anticipació destaquen:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
|
|---|---|---|---|
Valor garanties lliurades com a col·lateral |
51.455 |
53.652 |
50.149 |
CaixaBank |
46.001 |
46.698 |
43.484 |
BPI |
5.454 |
6.954 |
6.665 |
Disposat |
(12.934) |
(28.183) |
(28.820) |
TLTRO II – CaixaBank |
(3.409) |
(26.819) |
(26.819) |
TLTRO III – CaixaBank |
(8.145) |
||
TLTRO II – BPI |
(500) |
(1.364) |
(2.001) |
TLTRO III – BPI |
(880) |
||
Interessos meritats |
49 |
279 |
|
Interessos meritats – CaixaBank |
44 |
268 |
|
Interessos meritats – BPI |
6 |
11 |
|
TOTAL SALDO DISPONIBLE EN PÒLISSA BCE |
38.571 |
25.748 |
21.329 |
Capacitat total d'emissió |
Total emès |
|
|---|---|---|
Programa de Pagarés (CNMV 10-07-2019) CaixaBank (1) |
1.000 |
0 |
Programa de Renda fixa (CNMV 10-07-2019) CaixaBank |
15.000 |
0 |
Programa de Renda fixa estructurats detallistes (CNMV 14-06-2018) CaixaBank Notes Detallistes (2) |
0 |
999 |
Programa EMTN («Euro Medium Term Note») CaixaBank (Irlanda 26-04-2019) |
15.000 |
11.632 |
Programa EMTN («Euro Medium Term Note» BPI (Luxemburg 28-06-2019) |
7.000 |
583 |
Programa ECP («Euro Commercial Paper») CaixaBank (Irlanda, 18-12-2019) (3) |
3.000 |
703 |
Programa de Mortgage Covered Bonds de BPI (CMVM Portugal 19-02-2019) |
9.000 |
7.300 |
Programa Obrigações sobre o Sector Público de BPI (CMVM Portugal 19-03-2019) |
2.000 |
600 |
(1) Programa ampliable a 3.000 milions d'euros.
(2) El fullet va vèncer el 14 de juny de 2019 i no ha estat renovat.
(3) Programa ampliable a 5.000 milions d'euros.
Capacitat d'emissió |
Total emès |
|
|---|---|---|
Cèdules hipotecàries |
2.633 |
49.859 |
Cèdules territorials |
1.094 |
5.000 |
Tot seguit es presenta un detall de la composició dels actius líquids del Grup sota els criteris establerts per a la determinació dels actius líquids d'elevada liquiditat per al càlcul de la ràtio LCR (HQLA) i actius disponibles en pòlissa no considerats HQLAS:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
||||
|---|---|---|---|---|---|---|
Valor de mercat |
Import ponderat aplicable |
Valor de mercat |
Import ponderat aplicable |
Valor de mercat |
Import ponderat aplicable |
|
Actius Level 1 |
53.098 |
53.021 |
54.841 |
54.771 |
51.773 |
51.773 |
Actius Level 2A |
42 |
36 |
51 |
43 |
333 |
283 |
Actius Level 2B |
3.670 |
1.960 |
4.308 |
2.279 |
2.858 |
1.554 |
TOTAL ACTIUS LÍQUIDS D'ALTA QUALITAT (HQLAS) (1) |
56.810 |
55.017 |
59.200 |
57.093 |
54.964 |
53.610 |
Actius disponibles en pòlissa no considerats HQLAS |
34.410 |
22.437 |
19.165 |
|||
TOTAL ACTIUS LÍQUIDS |
89.427 |
79.530 |
72.775 |
|||
(1) Actius afectes per al càlcul de la ràtio LCR (Liquidity Coverage Ratio). Correspon a actius disponibles d'elevada qualitat per fer front a les necessitats de liquiditat en un horitzó de 30 dies sota un escenari d'estrès.
Tot seguit es presenten les ràtios de liquiditat i finançament per al Grup:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
|
|---|---|---|---|
Actius líquids d'alta qualitat – HQLA (numerador) |
55.017 |
57.093 |
53.610 |
Sortides d'efectiu netes totals (denominador) |
30.700 |
28.602 |
26.571 |
Sortides d'efectiu |
36.630 |
33.819 |
31.634 |
Entrades d'efectiu |
5.931 |
5.217 |
5.063 |
RÀTIO LCR (COEFICIENT DE COBERTURA DE LIQUIDITAT) (%) (1) |
179% |
200% |
202% |
RÀTIO NSFR (NET STABLE FUNDING RATIO) (%) (2) |
129% |
117% |
112% |
(1) LCR: ràtio regulatòria que té com a objectiu el manteniment d'un nivell adequat d'actius disponibles d'alta qualitat per fer front a les necessitats de liquiditat en un horitzó de 30 dies, sota un escenari d'estrès que considera una crisi combinada del sistema financer i de nom. Segons el Reglament Delegat (UE) 2015/61 de la Comissió, de 10 d'octubre de 2014, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa al requisit de cobertura de liquiditat aplicable a les entitats de crèdit. El límit regulatori de la ràtio LCR és del 100%.
(2) NSFR – Ràtio regulatòria d'estructura de balanç que mesura la relació entre la quantitat de finançament estable disponible (ASF) i la quantitat de finançament estable requerit (RSF). El finançament estable disponible es defineix com la proporció dels recursos propis i aliens que es pot esperar que siguin estables durant l'horitzó temporal considerat d'un any. La quantitat de finançament estable requerit per una institució es defineix en funció de les característiques de liquiditat i venciments residuals dels seus diversos actius i de les seves posicions de balanç.Càlcul de 31-12-2019 aplicant els criteris regulatoris establerts en el Reglament (UE) 2019/876 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2019, que entra en vigor el juny de 2021. Els càlculs anteriors segueixen els criteris establerts per Basilea. El límit regulatori establert per a la ràtio NSFR és del 100% a partir de juny de 2021.
Tot seguit es presenten els principals ratings de qualificació creditícia:
Deute a llarg termini |
Deute a curt termini |
Perspectiva |
Data d'avaluació |
Cèdules hipotecàries |
|
|---|---|---|---|---|---|
Moody's Investors Service |
Baa1 |
P-2 |
Estable |
17-05-2019 |
Aa1 |
Standard & Poor's Global Ratings |
BBB+ |
A-2 |
Estable |
31-05-2019 |
AA |
Fitch Ratings |
BBB+ |
F2 |
Estable |
27-09-2019 |
|
DBRS Ratings Limited |
A |
R-1(low) |
Estable |
29-03-2019 |
AAA |
En el cas de downgrade de la qualificació creditícia actual, es requereix l'entrega de col·laterals addicionals a determinades contrapartides o bé hi ha clàusules de reemborsament anticipat. A continuació es presenta el detall de l'impacte en la liquiditat derivada de reduccions d'1, 2 i 3 esglaons (“notches”):
Rebaixa d'1 esglaó |
Rebaixa de 2 esglaons |
Rebaixa de 3 esglaons |
|
|---|---|---|---|
Operacions de productes derivats (contractes CSA) (*) |
0 |
2 |
5 |
Dipòsits adquirits amb entitats de crèdit (*) |
0 |
1.274 |
1.274 |
(*) Els saldos presentats són acumulats per a cada reducció de qualificació
A continuació es detallen els actius que garanteixen determinades operacions de finançament i aquells que es troben lliures de càrregues:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
||||
|---|---|---|---|---|---|---|
Valor en llibres d'actius compromesos |
Valor en llibres d'actius no compromesos |
Valor en llibres d'actius compromesos |
Valor en llibres d'actius no compromesos |
Valor en llibres d'actius compromesos |
Valor en llibres d'actius no compromesos |
|
Instruments de patrimoni |
0 |
3.063 |
0 |
4.144 |
0 |
3.288 |
Valors representatius de deute (1) |
5.248 |
28.887 |
8.314 |
27.969 |
11.071 |
20.157 |
dels quals: bons garantits |
2 |
9 |
5 |
4 |
17 |
5 |
dels quals: bons de titulització d'actius |
0 |
92 |
0 |
0 |
0 |
0 |
dels quals: emeses per Administracions públiques |
4.584 |
24.161 |
7.222 |
24.564 |
10.207 |
17.643 |
dels quals: emeses per societats financeres |
417 |
1.396 |
906 |
1.272 |
847 |
1.121 |
dels quals: emeses per societats no financeres |
245 |
3.228 |
181 |
2.129 |
0 |
1.388 |
Inversió creditícia (2) |
49.146 |
191.368 |
69.543 |
173.810 |
81.208 |
160.678 |
Altres actius (3) |
5.071 |
45.574 |
4.580 |
47.292 |
3.588 |
55.028 |
Total |
59.464 |
268.892 |
82.437 |
253.215 |
95.867 |
239.151 |
(1) Principalment correspon a actius cedits en operativa de cessió temporal d'actius i d'operacions de finançament del BCE.
(2) Principalment correspon a actius aportats com a garantia de bons de titulització, cèdules hipotecàries i territorials.
(3) Principalment correspon a efectiu lliurat com a garantia de l'operativa de derivats.
A continuació es detallen els actius rebuts en garantia, segregant els que estan lliures de càrrega dels que podrien comprometre's per obtenir finançament:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
||||
|---|---|---|---|---|---|---|
VR d'actius compromesos |
VR d'actius no compromesos |
VR d'actius compromesos |
VR d'actius no compromesos |
VR d'actius compromesos |
VR d'actius no compromesos |
|
Col·lateral rebut (1) |
1.790 |
15.841 |
2.097 |
13.323 |
3.397 |
17.228 |
Instruments de patrimoni |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
Valors representatius de deute |
1.780 |
14.737 |
2.085 |
11.977 |
3.387 |
15.631 |
Altres garanties rebudes |
10 |
1.103 |
12 |
1.346 |
10 |
1.597 |
Valors representatius de deute propis diferents de bons garantits o bons de titulització d'actius propis (2) |
0 |
12 |
0 |
251 |
0 |
858 |
Bons garantits i de titulització d'actius propis emesos i no pignorats (3) |
0 |
53.787 |
0 |
42.821 |
0 |
34.161 |
Total |
1.790 |
69.640 |
2.097 |
56.395 |
3.397 |
52.247 |
(1) Principalment correspon a actius rebuts en operativa d'adquisició temporal d'actius, operacions de préstec de valors i efectiu rebut com a garantia d'operativa de derivats.
(2) Autocartera de deute sènior.
(3) Correspon a autocartera emesa de titulitzacions i covered bonds (hipotecari / sector públic).
VR: Valor raonable.
Tot seguit es recull la ràtio d'actius col·lateralitzats:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
|
|---|---|---|---|
Actius i col·lateral rebut compromès («numerador») |
61.255 |
84.534 |
99.263 |
Valors representatius de deute/p> |
7.027 |
10.399 |
14.457 |
Préstecs i partides a cobrar |
49.156 |
69.555 |
81.218 |
Altres actius |
5.071 |
4.580 |
3.588 |
Total actius + Total actius rebuts («denominador») |
345.988 |
351.071 |
355.643 |
Instruments de patrimoni |
3.063 |
4.144 |
3.288 |
Valors representatius de deute |
50.652 |
50.345 |
50.246 |
Inversió creditícia |
240.524 |
243.364 |
241.896 |
Altres actius |
51.748 |
53.218 |
60.214 |
RÀTIO ACTIUS COL·LATERALITZATS |
17,70% |
24,08% |
27,91% |
Durant l'any 2019, la ràtio d'actius col·lateralitzats ha millorat respecte a la ràtio de 2018, amb una reducció de la ràtio de 6,37 punts percentuals a causa de l'apel·lació més baixa al TLTRO i al mercat d'operacions amb pacte de recompra i a un saldo inferior d'emissions garantides col·locades en mercat.
A continuació es recull la relació entre els passius garantits i els actius que els garanteixen:
31-12-2019 |
31-12-2018 |
31-12-2017 |
||||
|---|---|---|---|---|---|---|
Passius coberts, passius contingents o títols cedits |
Actius, garanties rebudes i autocartera emesa* |
Passius coberts, passius contingents o títols cedits |
Actius, garanties rebudes i autocartera emesa* |
Passius coberts, passius contingents o títols cedits |
Actius, garanties rebudes i autocartera emesa* |
|
Passius financers |
49.543 |
57.063 |
69.819 |
81.472 |
82.021 |
95.664 |
Derivats |
5.653 |
5.945 |
5.197 |
5.592 |
4.314 |
4.594 |
Dipòsits |
26.281 |
30.322 |
45.517 |
51.321 |
57.152 |
64.275 |
Emissions |
17.609 |
20.796 |
19.105 |
24.559 |
20.555 |
26.795 |
Altres fonts de càrregues |
3.861 |
4.191 |
2.697 |
3.062 |
3.183 |
3.599 |
Total |
53.404 |
61.255 |
72.516 |
84.534 |
85.205 |
99.263 |
(*) Llevat de cèdules i bons de titulització compromesos.
A continuació es presenta el detall per terminis de venciments contractuals dels saldos, de determinats epígrafs del balanç, en un escenari de condicions de normalitat de mercats:
a la vista |
< 1 mes |
1-3 mesos |
3-12 mesos |
1-5 anys |
> 5 anys |
Total |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup CaixaBank (ex. negoci assegurador) | |||||||
Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista* |
14.947 |
14.947 |
|||||
Actius financers mantinguts per negociar – Derivats |
46 |
58 |
126 |
972 |
4.992 |
6.194 |
|
Actius financers mantinguts per negociar – Valors representatius de deute |
40 |
21 |
74 |
371 |
213 |
719 |
|
Actius financers obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats |
167 |
1 |
115 |
283 |
|||
Actius financers designats a valor raonable amb canvis en resultats |
1 |
1 |
|||||
Actius financers a valor raonable amb canvis en patrimoni |
1.729 |
34 |
547 |
676 |
11.139 |
3.568 |
17.693 |
Actius financers a cost amortitzat |
3.866 |
14.011 |
10.824 |
20.242 |
52.014 |
143.745 |
244.702 |
Préstecs i bestretes |
3.866 |
13.569 |
10.527 |
15.788 |
42.940 |
140.624 |
227.314 |
Valors representatius de deute |
442 |
297 |
4.454 |
9.074 |
3.121 |
17.388 |
|
Derivats – Comptabilitat de cobertures |
28 |
1 |
11 |
69 |
770 |
1.254 |
2.133 |
Total ACTIU |
20.738 |
14.132 |
11.461 |
21.188 |
65.266 |
153.887 |
286.672 |
Passius financers mantinguts per negociar – Derivats |
6 |
16 |
36 |
40 |
257 |
1.512 |
1.867 |
Passius financers a cost amortitzat |
198.952 |
7.985 |
5.939 |
21.467 |
31.285 |
15.125 |
280.753 |
Dipòsits |
191.588 |
7.727 |
5.617 |
19.733 |
15.356 |
1.170 |
241.191 |
Bancs centrals |
150 |
894 |
3.859 |
9.516 |
14.419 |
||
Entitats de crèdit |
2.268 |
2.555 |
103 |
55 |
95 |
617 |
5.693 |
Clientela |
189.320 |
5.022 |
4.620 |
15.819 |
5.745 |
553 |
221.079 |
Valors representatius de deute emesos |
609 |
24 |
140 |
1.527 |
15.574 |
13.511 |
31.385 |
Altres passius financers |
6.755 |
234 |
182 |
207 |
355 |
444 |
8.177 |
Derivats – Comptabilitat de cobertures |
9 |
215 |
290 |
514 |
|||
TOTAL PASSIU |
198.958 |
8.001 |
5.975 |
21.516 |
31.757 |
16.927 |
283.134 |
Dels quals emissions majoristes netes d'autocartera i multicedents |
229 |
1.151 |
13.939 |
17.397 |
32.716 |
||
DIFERÈNCIA ACTIU MENYS PASSIU |
(178.220) |
6.131 |
5.486 |
(328) |
33.509 |
136.960 |
3.538 |
a la vista |
< 1 mes |
1-3 mesos |
3-12 mesos |
1-5 anys |
> 5 anys |
Total |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Activos financieros afectos al negocio asegurador - Valores representativos de deuda |
156 |
235 |
785 |
9.423 |
48.163 |
58.762 |
|
Pasivos amparados por contratos de seguros |
20.702 |
430 |
890 |
4.021 |
14.589 |
52.733 |
72.663 |
Els venciments de les operacions es projecten en funció del seu termini contractual i residual, sense considerar cap hipòtesi de renovació dels actius i/o passius. Per tal d'avaluar el gap negatiu en el curt termini cal considerar els aspectes següents:
El càlcul no considera hipòtesis de creixement, per la qual cosa s'ignoren les estratègies internes de captació neta de liquiditat, especialment important en el mercat detallista. Així mateix, tampoc no es té en compte la monetització dels actius líquids disponibles.
Amb relació a les emissions, les polítiques del Grup tenen en compte una distribució equilibrada dels venciments, que n'evita la concentració i duu a terme una diversificació en els instruments de finançament. A més, la dependència del Grup dels mercats majorista és reduïda.
3.13
El risc reputacional és el possible menyscabament de la capacitat competitiva que es produiria per deteriorament de la confiança en el Grup d'algun dels seus grups d'interès, a partir de l'avaluació que aquests grups efectuen d'actuacions o omissions, fetes o atribuïdes pel Grup, la seva Alta Direcció, els seus Òrgans de Govern o per fallida d'entitats relacionades no consolidades (risc de Step-In).
Alguns àmbits de risc identificats per CaixaBank en el que es podria deteriorar aquesta confiança són, entre altres, els vinculats a el disseny i comercialització de productes, a sistemes i seguretat de la informació, a la necessitat d'impulsar aspectes ASG (Ambientals, Socials i de bon Govern) en el negoci, incloent per la seva cada vegada més rellevància els riscos relacionats amb el canvi climàtic; el desenvolupament del talent, la conciliació, la diversitat i salut laboral.
El seguiment del risc es fa a través d'indicadors seleccionats de reputació, tant interns com externs, provinents de les diferents fonts d'anàlisi de la percepció i expectatives dels stakeholders. Els indicadors de mesurament es ponderen en funció de la seva importància estratègica i s'agrupen en un quadre de comandaments de reputació que permet obtenir un Índex Global de Reputació (IGR). Aquesta mètrica permet fer un seguiment trimestral sectorial i temporal del posicionament, així com fixar els rangs i mètriques tolerats dins el RAF.
El principal instrument que permet fer un seguiment formal de la gestió del risc reputacional és la taxonomia de Riscos Reputacionals, el qual permet identificar i jerarquitzar els riscos en funció de la seva criticitat, fixar indicadors de seguiment de cada risc (KRI) i establir polítiques de cobertura i mitigació.
En el control i la mitigació del risc reputacional impacta el desenvolupament de polítiques que cobreixen diferents àmbits del Grup. A més, hi ha procediments i actuacions específiques de les àrees més directament implicades en la gestió dels principals riscos reputacionals, que permeten prevenir i/o mitigar la materialització del risc.
Així mateix, les Polítiques Internes de gestió del Risc Reputacional també inclouen impulsar plans de formació interna orientats a mitigar la materialització i efectes dels Riscos Reputacionals, establir protocols d'atenció a afectats per les actuacions del banc o definir plans de crisi i/o contingència en cas de materialització dels diferents riscos.
3.14
El marc normatiu europeu de referència per a les entitats asseguradores, conegut com Solvència II, es trasllada a l'ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 20/2015 i el Reial Decret 1060/2015, coneguts, respectivament, com LOSSEAR i ROSSEAR. Aquest marc es complementa pels estàndards tècnics aprovats per la Comissió Europea (ITS), els quals són d'aplicació directa, i les directrius publicades per EIOPA, que han estat adoptades per la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP) com a pròpies.
L'activitat asseguradora incorpora, entre d'altres, el risc actuarial, definit com el risc de pèrdua o modificació adversa del valor dels compromisos contrets per contractes d'assegurança o pensions amb clients o empleats arran de la divergència entre l'estimació per a les variables actuarials emprades en la tarifació i reserves, i l'evolució real d'aquestes.
Per al risc de crèdit i liquiditat incorregut en l'activitat asseguradora, el Grup disposa de Marcs de gestió en què s'estableixen uns nivells de qualitat creditícia i de diversificació ( vegeu a les Notes 3.3 i 3.12, de forma segmentada, l'estructura de riscos de l'activitat asseguradora en aquests àmbits).
Així mateix, amb relació al risc de tipus d'interès, el Grup, a través de la seva companyia asseguradora VidaCaixa, gestiona de manera conjunta els compromisos dels contractes d'assegurances i els actius afectes mitjançant tècniques d'immunització financera prevista en les disposicions de la DGAFP.
La gestió del risc actuarial establerta en polítiques aprovades pels òrgans de gestió del risc persegueix l'estabilitat en el llarg termini dels factors actuarials que incideixen en l'evolució tècnica dels productes d'assegurança comercialitzats. Dins els factors de risc actuarials destacarien els riscos de mortalitat i longevitat en els rams d'assegurances de vida, i la ràtio de sinistralitat en els rams d'assegurances diferents de l'assegurança de vida.
Així, la política de subscripció i constitució de reserves, actualitzada amb una freqüència mínima anual, identifica per a cada línia de negoci els diferents paràmetres utilitzats per a l'acceptació del risc, la seva gestió, el seu mesurament, la seva tarifació i finalment per a la valoració i constitució de les reserves de les pòlisses constituïdes sota el procés de subscripció. També s'identifiquen els procediments operatius generals utilitzats per a la subscripció i per a la constitució de reserves.
Els sistemes de mesurament del risc actuarial, a partir dels quals es fa la quantificació i avaluació de la suficiència de les provisions tècniques pòlissa a pòlissa, estan integrats en la gestió del negoci assegurador. D'aquesta manera, les operatives de producció, sigui quin sigui el canal, es registren en els sistemes a través de les diferents aplicacions de contractació, de gestió de prestacions i de càlcul de provisions (com ara TAV per a assegurances individuals i ACO o Avanti per a col·lectius). La gestió i el control de les inversions que donen suport a l'activitat asseguradora de la companyia es duen a terme mitjançant les aplicacions de gestió d'inversions. Totes les aplicacions comptabilitzen de manera automàtica en les aplicacions de suport comptable.
En el marc d'aquests sistemes integrats i automatitzats hi ha una sèrie d'aplicacions que fan tasques de suport a la gestió. Destaquen aquelles per al tractament de dades i que s'encarreguen de l'elaboració d'informació per a reporting i gestió de riscos. Així mateix, disposa d'un Datamart de riscos i solvència, com a eina de suport per al compliment de tots els requeriments establerts per la Directiva de Solvència II.
Un dels elements de què disposa el grup per mitigar el risc actuarial assumit consisteix a transferir part del risc a altres entitats, mitjançant contractes de reassegurança. Per fer-ho, el Grup, i concretament la seva companyia asseguradora, disposa d'una política, actualitzada amb una freqüència mínima anual, que identifica el nivell de transferència de risc, considerant el perfil de riscos dels contractes d'assegurança directa, així com la tipologia, idoneïtat i funcionament dels diferents acords de reassegurança.
A través de l'ús de la reassegurança, un assegurador pot reduir el risc, estabilitzar la solvència, utilitzar el capital disponible de forma més eficient i ampliar la seva capacitat de subscripció. No obstant això, i independentment de la reassegurança obtinguda, l'assegurador continua sent contractualment responsable del pagament de tots els sinistres als prenedors.
El Grup, a través de la companyia asseguradora VidaCaixa, estableix mitjançant la política de reassegurança:
En aquest sentit, el Grup, a través de la companyia asseguradora VidaCaixa, estableix límits en el risc net retingut per línia de negoci, per risc o per esdeveniment (o una combinació d'aquests factors). Aquests límits es justifiquen en una avaluació del perfil de risc desitjat i el cost de la reassegurança.
3.15
El risc de rendibilitat de negoci es refereix a l'obtenció de resultats inferiors a les expectatives del mercat o als objectius del Grup que impedeixin, en darrera instància, assolir un nivell de rendibilitat sostenible per damunt del cost del capital.
Els objectius de rendibilitat, suportats per un procés de planificació financera i de seguiment, es defineixen en el Pla Estratègic del Grup, a tres anys, i es concreten anualment en el pressupost del Grup i en els reptes de la xarxa comercial.
El sistema de gestió del risc de rendibilitat de negoci de CaixaBank es fonamenta en 4 visions de gestió:
3.16
El risc de deteriorament d'altres actius es refereix a la reducció del valor en llibres de les participacions accionarials i dels actius no financers del Grup, en concret:
Posicions que formen la cartera de participacions accionarials del Grup, excloent-ne aquelles sobre les quals exerceix control. Aquestes posicions poden tenir l'origen en decisions de gestió explícita de presa de posició, així com per integració d'altres entitats, o poden ser resultat d'una reestructuració o execució de garanties en el marc d'una operació originàriament de crèdit (vegeu Nota 3.3.6).
La principal contribució és la dels actius immobiliaris, tant els d'ús propi com els actius adjudicats disponibles per a la venda i lloguer. Els actius adjudicats són majoritàriament propietat de la filial immobiliària del Grup, BuildingCenter, SAU. En matèria de valoració dels actius adjudicats, es compleix amb la normativa sectorial vigent.
Inclou principalment els fons de comerç generats en processos de combinacions de negoci, assignats a una de les unitats generadores d'efectiu del Grup, el software i a altres actius intangibles de vida útil definida.
Principalment els actius fiscals diferits generats per les diferències temporànies existents entre els criteris d'imputació de resultats comptables i fiscals, així com els crèdits fiscals per deduccions i per bases imposables negatives que s'han generat tant en el Grup com en processos d'integració (tant els que provenen de la mateixa societat integrada com els generats en els exercicis de Purchase Price Allocation).
Per a la gestió del risc es fa la revisió del compliment de les polítiques així com el seguiment continu de les diferents mètriques, límits de riscos i l'eficaç execució dels controls establerts. Així mateix es fa una anàlisi i revisió dels tests d'impairment i de recuperabilitat basats en metodologies generalment acceptades.
3.17
El risc de recursos propis i solvència respon a la potencial restricció de la capacitat del Grup CaixaBank per adaptar el seu volum de recursos propis a les exigències normatives o a la modificació del seu perfil de Risc.
El Grup té com a objectiu mantenir un perfil de risc mitjà-baix i una còmoda adequació de capital, per enfortir la seva posició. L'adequació de capital per cobrir eventuals pèrdues inesperades es mesura des de dues perspectives i metodologies diferents: el capital regulatori i el capital econòmic.
El capital regulatori de les entitats financeres està regulat per la CRR i la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i del Consell que van incorporar el marc normatiu de Basilea III (BIS III) a la Unió Europea. El capital regulatori és la mètrica i) requerida pels reguladors i ii) utilitzada per analistes i inversors per comparar entre entitats financeres. Així mateix, amb posterioritat a la transposició legal europea de 2013, el Comitè de Basilea i altres organismes competents han publicat normes i documents addicionals, amb noves especificacions en el càlcul de recursos propis. Això comporta un estat de permanent desenvolupament, per la qual cosa el Grup va adaptant contínuament els processos i els sistemes, per assegurar que el càlcul del consum de capital i de les deduccions de recursos propis estigui totalment alineat amb els nous requeriments establerts.
Per part seva, el capital econòmic és la base de l'estimació interna d'exigències de recursos propis que complementa la visió reguladora de la solvència i es correspon amb la mètrica utilitzada per a i) l'autoavaluació de capital, sent objecte de presentació i revisió periòdica en els òrgans corresponents del Grup; ii) actualitzar la Ràtio de Capital Econòmic, com a eina de control i seguiment i iii) calcular la Rendibilitat Ajustada al Risc (RAR) i el Pricing. A diferència del capital regulatori, el capital econòmic és sempre una estimació pròpia que s'ajusta en funció del nivell de tolerància al risc, volum i tipus d'activitat del Grup. D'aquesta manera, el capital econòmic complementa la visió regulatòria de solvència per aproximar-se al perfil de risc que assumeix el Grup en incorporar riscos no considerats, o considerats parcialment, en les exigències regulatòries.
A més dels riscos ja establerts en el Pilar I (risc de crèdit, de mercat i operacional), se n'addicionen d'altres també inclosos en el Catàleg de Riscos Corporatiu (per exemple, el risc estructural de tipus d'interès, el de liquiditat, negoci, actuarial, etc.).
El Grup disposa d'una Política Corporativa del Risc de Recursos Propis i Solvència que té com a finalitat establir els principis sobre els quals es determinen els objectius de capital en el Grup CaixaBank, així com assentar unes directrius comunes en relació amb el seguiment, control i gestió dels recursos propis que permetin, entre d'altres, mitigar aquest risc.
Aquests objectius de capital són públics i actualment es concreten en el Pla Estratègic 2019-2021 a situar la ràtio CET1 al voltant del 12% i constituir addicionalment un buffer d'1 punt percentual de coixí prudencial en l'horitzó del Pla per fer front a futurs canvis regulatoris.
