La Reserva federal (Fed) va mantenir el tipus d'interès oficial en l'interval 0,00%-0,25% i no espera modificar-lo abans del 2024.

La reunió celebrada el passat 16 de setembre va ser la primera que va tenir lloc sota el nou marc estratègic de la institució monetària, de la qual destaca l'objectiu d'inflació del 2% de mitjana al llarg del temps i una visió inclusiva del mercat laboral (favorable a taxes de desocupació més baixes). Aquest viratge significa que la Fed tolerarà taxes d'inflació superiors al 2% durant un període raonable de temps abans d'actuar. En aquest sentit, els seus membres van indicar que no tenen la intenció d'apujar el tipus d'interès oficial fins al 2024. Per part seva, el Banc Central Europeu (BCE) no va fer cap canvi en els instruments de política monetària i va reiterar la intenció de mantenir unes condicions financeres molt acomodatícies. De fet, el BCE va introduir lleugeres millores en el seu quadre de previsions macroeconòmiques. En concret, va revisar el creixement del producte interior brut (PIB) en 0,7 punts percentuals (p.p.) a l'alça per al 2020 i tímidament a la baixa per als anys 2021 i 2022, mentre que la revisió de la inflació va ser mínima, +0,2 p.p. per al 2021.

Les dades d'activitat dels EUA continuen indicant avenços notables en el tercer trimestre de l'any, malgrat les xifres encara elevades de COVID-19.

L'indicador de sentiment econòmic PMI compost, elaborat per Markit, es va mantenir pràcticament estable en els 54,4 punts al setembre, còmodament per sobre del límit dels 50 punts. D'altra banda, diversos indicadors del sector immobiliari van continuar mostrant avenços notables d'activitat en el sector (vendes i preus). En aquest context de dades relativament favorables, el Congrés no va aconseguir posar-se d'acord en un nou paquet d'estímul fiscal que podria arribar, si s'aprovés, als 1.000 milions de dòlars (prop del 5% del PIB). En aquest sentit, les probabilitats d'un acord abans de les eleccions del 3 de novembre han disminuït de manera considerable.

La recuperació europea s'alenteix pels rebrots de coronavirus i les noves mesures de contenció.

L'indicador de sentiment empresarial compost de la zona euro (PMI) va caure fins als 50,1 punts al setembre (51,9 a l'agost). Es tracta d'un retrocés més gran del que havia previst el consens d'analistes i que situa l'índex just per sobre del llindar dels 50 punts. D'altra banda, la confiança dels consumidors de la zona euro va augmentar fins als –13,9 punts al setembre (–14,7 a l'agost), però encara es troba clarament per sota dels nivells del febrer, probablement encara afectada pels rebrots del virus i per les noves mesures per tal de contenir-lo. Finalment, la inflació general es va situar en el –0,2% a l'agost, molt per sota del +0,4% del juliol. La davallada de l'índex de preus harmonitzats va ser deguda, en bona part, a la forta caiguda dels preus industrials no energètics. En aquest sentit, la inflació subjacent es va situar en el +0,4%, des de l'1,2% del juliol.

La facturació de les empreses espanyoles va millorar al juliol.

El volum de negoci del sector industrial va avançar un 6,5% intermensual, la qual cosa va permetre moderar la caiguda interanual de l'indicador i el va situar en el –19,0% (mitjana mòbil de tres mesos), per sobre del registre del juny (–28,8%). Així mateix, l'indicador homòleg per al sector serveis també va moderar la seva caiguda interanual, fins al 22,1% (–31,3% al juny). Per part seva, l'Institut Nacional d’Estadística (INE) va revisar a l'alça la caiguda del PIB en el segon trimestre del 2020, en +0,7 punts percentuals (p.p.) respecte de la dada que havia publicat a finals de juliol. Amb tot, el retrocés de l'economia espanyola durant els mesos de l'abril al juny es van situar en un històric 17,8% intertrimestral. Finalment, cal destacar que el deute de les Administracions públiques es va situar en els 1,29 bilions d'euros al juliol del 2020. En percentatge del PIB, el deute es va situar en el 110,0%; això és, +14,5 p.p. respecte de finals del 2019.