Newsletter febrer 2021

El Fons estima que, el 2020, s'haurà produït una caiguda del producte interior brut (PIB) global del 3,5%, quan el setembre passat apuntava la xifra del –4,4%. També revisa a l'alça el creixement previst per al 2021, que ara situa en un 5,5%, 3 dècimes més que en les seves previsions anteriors. El factor clau d'aquesta lectura moderadament més positiva són les vacunes contra la COVID-19, que operaran, això sí, en un context de fort suport de la política econòmica. L'FMI continua veient riscos a la baixa, però els circumscriu al primer tram de 2021, mentre que, en un horitzó temporal més dilatat, esmenta l'existència de riscos a l'alça, precisament a causa del desplegament de les vacunes. Pel que fa a les previsions concretes d'Espanya, cal esmentar que les xifres del Fons són molt similars a les que fa servir CaixaBank Research, amb una caiguda acumulada fins al 2021 del 5,9% per part de l’FMI, davant el 6,2% que espera CaixaBank.

Aquesta serà la tònica de 2021 mentre continuïn les condicions financeres actuals i hi hagi una continuïtat en la recuperació econòmica. D'aquesta manera, es mantenen el tipus d'interès oficial en l'interval 0,00-0,25% i les compres massives d'actius: en l'actualitat, 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions de dòlars en MBS al mes.

Per part seva, el Banc Central Europeu (BCE) no va presentar grans novetats després de l'última reunió celebrada. El Consell de Govern va considerar que les mesures anunciades al desembre permeten afrontar el 2021 amb prou múscul per adaptar-se a eventuals desviacions del seu escenari central. En particular, el pandemic emergency purchase programme (PEPP) està dotat amb 1,85 bilions d'euros que es podrien utilitzar fins al primer trimestre de 2022. Aquesta continuïtat en la política monetària és deguda als pocs canvis en la valoració de l'escenari econòmic: continuïtat de la situació pandèmica durant el primer trimestre de 2021, recuperació incompleta de l'activitat econòmica fins al principi de 2022 i debilitat en la inflació subjacent a curt i mitjà termini.

Es tracta d'una caiguda anual substancialment superior a la del 2009 (−2,5%), la qual cosa mostra el fort impacte que la pandèmia ha exercit sobre l'activitat econòmica nord-americana. Això no obstant, durant la segona meitat de l'any passat, el PIB ja creixia a taxes positives després del fort enfonsament que va tenir lloc durant el segon trimestre de 2020. En concret, durant el quart trimestre de 2020, el PIB va créixer un 1,0% respecte del trimestre anterior (4,0% anualitzat). De cara al primer trimestre de 2021, els indicadors d'activitat recents continuen mostrant una economia que està resistint millor que la majoria de les economies avançades europees. En el front polític, Joe Biden es va convertir en el nou president dels EUA i ja en el seu primer dia de mandat va signar 15 ordres executives, moltes de les quals desfeien algunes de les polítiques del seu predecessor (com ara la reincorporació a l'Acord de París i la permanència a l'OMS).

Així, segons les dades d'INSEE, el PIB de França, malgrat les restriccions a la mobilitat, va caure un 1,4% intertrimestral durant el quatre trimestre de 2020. Es tracta d'un descens molt menor del que es va produir en el segon trimestre, durant el primer confinament (–13,7%). En el conjunt de 2020, el creixement francès va quedar en un –8,3%. A Alemanya, les xifres van ser fins i tot millors: el PIB va evitar la contracció i va créixer un 0,1% intertrimestral en el quart trimestre. El 2020, la caiguda del PIB va ser del 5,3%. Tot i que les dades de l'últim trimestre de 2020 hagin sorprès en positiu en aquests dos països, és probable que el creixement durant el primer trimestre de 2021 sigui menor del que s'espera a causa del tensionament del sistema sanitari i d'una major incidència de casos de COVID-19. En aquest sentit, el deteriorament de l'ESI, un índex de sentiment empresarial elaborat per la Comissió Europea, que va caure des del 92,4 al desembre fins al 91,5 al gener, ja apunta a una contracció de l'activitat econòmica al principi de 2021.

Tot i l'impacte de l'auge de les mesures de confinament que es van haver d'implementar en el quart trimestre de 2020, l'economia va continuar recuperant-se en el tram final de l'any. Així, l'economia va créixer un 0,4% intertrimestral, fet que deixa el PIB un 9,1% per sota del nivell del quart trimestre de 2019. La caiguda del PIB per al conjunt del 2020 en relació amb el 2019 és de l'11,0%, un registre sense precedents que mostra la severitat de l'impacte de la COVID-19 sobre l'economia.

Pel que fa al mercat laboral espanyol, l'ocupació es va incrementar durant el quart trimestre de 2020 en 167.000 persones (0,9% intertrimestral, –3,1% interanual) fins a assolir els 19,3 milions de persones. El nombre d'aturats es va situar en 3,7 milions (–0,1% intertrimestral) i la taxa d'atur es va reduir lleugerament, fins al 16,1% (–0,2 p.p.). Això no obstant, l'alt impacte de la pandèmia s'observa en les dades de la mitjana de l'any 2020: l'ocupació va baixar en 577.000 persones, la població activa va disminuir en 294.000 persones i la taxa d'atur es va situar en el 15,5%, +1,4 p.p. per sobre de la de 2019.

Per part seva, la inflació va repuntar fins al 0,6% interanual el gener (vs. -0,5% anterior), amb una pujada destacable dels preus de l'electricitat i l'alimentació.