Newsletter maig 2021

El Fons prediu una recuperació del 6,0% el 2021 (+0,5 p. p. enfront de les seves previsions del gener) i del 4,4% el 2022 (+0,2 p. p.). La revisió alcista del còmput anual reflecteix mesures extres de suport fiscal i també una recuperació superior a la prevista en la segona meitat de l'any de la mà del procés de vacunació. Amb tot, el Fons destaca que es tracta d'una recuperació a velocitats diferents, amb els EUA al capdavant entre els països avançats i la Xina, entre els emergents. En el cas de la zona de l'euro, l'FMI va revisar modestament a l'alça la seva previsió de creixement per al 2021 (+0,2 p. p., fins al 4,4%) i el 2022 (+0,2 p. p., fins al 3,8%), la qual cosa resulta insuficient perquè la regió se situï en nivells prepandèmia aquest 2021, tot preveient que passarà al 2022. D'entre les grans economies de la zona de l'euro, en destaquen les fortes revisions a l'alça per al 2021 d'Itàlia (+1,2%, fins al 4,2%) i d'Espanya (+0,5%, fins al 6,4%).

Després de la celebració de l'última reunió del Consell de Govern, el Banc Central Europeu (BCE) no va modificar ni els tipus d'interès oficials ni els programes desplegats després de la crisi de la COVID-19. Va considerar que l'escenari econòmic i les condicions financeres es mantenen en línia amb allò que es va preveure en la reunió del mes de març i va reiterar que mantindrà el ritme de compres dins del PEPP durant el segon trimestre a un ritme «significativament superior» al del trimestre anterior. Sobre l'evolució dels preus, Christine Lagarde va explicar que el rebot de la inflació del 2021 serà temporal i que, d’ara endavant, pesaran més els elements que empenyen la inflació a la baixa (l'apreciació de l'euro o la folgança en el mercat laboral).

Al seu torn, la Reserva Federal (Fed) va mantenir sense canvis la seva política d'estímuls: el tipus oficial en l'interval 0,00%-0,25% i les compres d'actius a un ritme mensual de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions en MBS. Malgrat reconèixer el bon moment de l'economia nord-americana, la institució monetària va reiterar que la recuperació encara és incompleta, sobretot en el mercat laboral. Per part seva, el repunt de la inflació continua sent percebut com a «transitori», raó per la qual no s'esperen canvis en termes de política monetària.

El producte interior brut (PIB) va créixer un sòlid +1,6% intertrimestral, cosa que representa una acceleració respecte de l'avenç produït durant el quart trimestre de 2020 (del +1,1%). D'aquesta manera, i després de tres trimestres d'avenços intertrimestrals notables, la taxa de creixement interanual es va situar en terreny positiu per primera vegada des del primer trimestre de 2020 (+0,4%), lluny ja del −9,0% interanual que va tenir lloc durant el segon trimestre de 2020. De cara a aquest segon trimestre, la recuperació econòmica continuarà, tal com mostren els indicadors d'activitat més recents. En aquest context, i després de mesures fiscals molt contundents entre el març de 2020 i el març de 2021 (de prop de 6 bilions de dòlars, sobre el 25% del PIB), la Casa Blanca ha presentat dos nous plans: The American Jobs Plan, que proposa una important despesa en infraestructures, i The American Family Plan, que prioritza la despesa social. Tots dos plans es finançarien amb pujades impositives a les grans empreses i a les rendes altes.

L'augment de casos de COVID-19 i l'enduriment de les restriccions i els retards en el procés de vacunació van provocar una caiguda del PIB durant el primer trimestre de 2021 del 0,6% intertrimestral i de l'1,8% en termes interanuals (−0,7% intertrimestral i −4,9% interanual durant el quart trimestre de 2020). Malgrat aquest inici d'any feble, les perspectives per als pròxims mesos són molt més positives, tenint en compte l'evolució favorable dels indicadors d'alta freqüència i la recuperació que continuen mostrant els indicadors d'opinió a l'abril. De fet, l'índex de sentiment econòmic de la zona de l'euro elaborat per la Comissió Europea va registrar un increment notable, amb l'assoliment de màxims des del setembre i en referències compatibles amb creixements positius de l'activitat (+9,4 punts, fins als 110,3). Quan a l'evolució dels preus, el component energètic continua pressionant la inflació a l'alça, tant a Espanya com en el conjunt de la zona de l'euro, i, a l'abril, l'índex general es va situar en el 2,2% i l'1,6%, respectivament (1 p. p. i 0,3 p. p. per sobre dels registres del març).

El PIB va caure un 0,5% intertrimestral i es va situar un 9,4% per sota del nivell precrisi (quart trimestre de 2019). Per components de demanda, la caiguda va ser deguda, sobretot, al retrocés del consum privat i de la inversió (−1,0% i −1,9% intertrimestral, respectivament). Al contrari, el consum públic va mantenir la tònica positiva dels trimestres anteriors i va créixer un 0,5% intertrimestral, mentre que la demanda externa també va contribuir en positiu a causa d'una caiguda de les importacions molt superior a la de les exportacions. De cara al segon trimestre, s'espera una millora de l'activitat econòmica, afavorida pels avenços en la campanya de vacunació i l'aixecament de nombroses restriccions en vigor. En aquest sentit, l'indicador CaixaBank de consum va millorar al mes d'abril, amb una caiguda del 3% en la mitjana de les quatre primeres setmanes del mes respecte dels nivells pre-COVID, enfront del −8% de la mitjana del primer trimestre de 2021.