Newsletter març 2021

En les actes de la seva última reunió, la Fed va deixar clar que la seva intenció és donar suport a la recuperació econòmica i al mercat laboral. Així, doncs, malgrat admetre que les perspectives econòmiques han millorat respecte del desembre, les actes van reafirmar la intenció de mantenir la política monetària acomodatícia actual, amb el tipus d'interès de referència ancorat en el 0% i les compres mensuals d'actius estables en els 80.000 i 40.000 milions de dòlars de treasuries i MBS, respectivament. Les actes també van subratllar que la Fed considera que els riscos a l'estabilitat financera són «elevats», tot i que Jerome Powell li restés importància al tema durant la roda de premsa postreunió. Per part seva, les actes del BCE també van mostrar la necessitat de mantenir una política monetària acomodatícia. Així mateix, els membres del comitè van destacar la incertesa al voltant de les perspectives d'inflació a mitjà termini, però van convenir que era important no confondre un repunt eventual amb un augment sostingut de la inflació.

L'índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va augmentar per segon mes consecutiu al febrer (fins als 91,3 punts) i s'acosta a la mitjana històrica més recent, tot i que encara se situa lluny dels màxims assolits durant els darrers anys. En aquest context de recuperació, encara incompleta, i de debat sobre els riscos inflacionistes que es poden derivar del paquet fiscal d'1,9 bilions de dòlars —ja aprovat per la Cambra de Representants i camí del Senat—, diversos membres de la Fed han reiterat la intenció de continuar donant suport a l'economia. En la mateixa línia, les vendes detallistes van augmentar de manera molt sòlida al gener (+5,3% respecte del mes anterior) gràcies a la reobertura d'espais comercials i d'oci, i al paquet fiscal aprovat al final de desembre de 0,9 bilions de dòlars, en què es va incloure una nova ronda de xecs directes als ciutadans. Al seu torn, la producció industrial també va augmentar durant el mes per sobre del que s'havia previst (+0,9%).

La Comissió Europea preveu un creixement del 3,8% els anys 2021 i 2022, fet que representa que l'activitat econòmica de la zona de l'euro assoliria els nivells precrisi durant la segona meitat de 2022 (enfront del 2023 de les previsions anteriors). Novament, les economies més afectades per la COVID-19 i més dependents del turisme —com ara Espanya i Itàlia— continuaran sent les que triguin més a recuperar-se. Per part seva, l'índex de sentiment empresarial (ESI) elaborat per la Comissió va augmentar al febrer (93,4 respecte del 91,5 del gener), tot i que encara continua en nivells clarament inferiors al nivell precrisi. Per països, l'índex va augmentar a Alemanya, a França i sobretot a Itàlia —en part a causa de l'optimisme per la formació del nou Govern—, però va caure a Espanya.

L'indicador CaixaBank de consum va caure un 12% interanual en la mitjana de les tres primeres setmanes del febrer, fet que suposa un deteriorament respecte dels registres de gener d'un −8% interanual. En aquest context d'activitat frenada pels rebrots, la inflació es va moderar fins al 0% al febrer, 5 dècimes per sota de la dada de gener. Cal destacar l'ajust a la baixa dels preus de l'electricitat, després de tres mesos consecutius de fortes pujades, i la continuada moderació dels preus dels serveis d'allotjament i de paquets turístics. Quant al mercat laboral espanyol, l'afiliació —en termes desestacionalitzats— va augmentar moderadament al gener (+40.000 afiliats) fins als 19,1 milions de persones. El nombre d'empleats en ERTO es va situar en 718.000 al gener de mitjana, una xifra similar a la de mesos anteriors (739.000 al final del mes). Per part seva, l'atur registrat —en termes desestacionalitzats— va baixar al gener en 18.000 persones fins als 3,85 milions. Tanmateix, el nombre d'aturats és molt superior al d'ara fa un any (+711.000 persones, +21,8% interanual).