Newsletter juny 2021

Malgrat els comentaris de diversos membres del Consell de Govern del BCE en què suggerien que el ritme actual de compres del PEPP (80.000 milions d'euros mensuals) s'hauria de reduir a partir del juny, les actes de la darrera reunió celebrada reflecteixen la intenció del BCE de mantenir les condicions financeres acomodatícies, encara més tenint en compte el repunt en els tipus d'interès sobirans. No sembla gens que el full de ruta del BCE s'hagi de modificar en excés: les compres netes del PEPP es mantindran fins al març de 2022 (amb un ritme flexible depenent de l'entorn financer) i les de l'APP fins poc abans de la primera pujada de tipus d'interès, prevista per al 2024. La institució considera que caldrà mantenir els estímuls monetaris durant força temps per donar suport a la recuperació econòmica i portar la inflació cap al seu objectiu: per sota, però a prop del 2 %.

Per part seva, la Reserva Federal (Fed) va mantenir sense canvis la seva política d'estímuls: el tipus oficial en l'interval 0,00 %-0,25 % i les compres d'actius a un ritme mensual de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions en MBS. Malgrat reconèixer el bon moment de l'economia nord-americana, la Fed va reiterar que la recuperació encara és incompleta, sobretot en el mercat laboral.

L'índex de sentiment empresarial compost (PMI) per al mes de maig es va enfilar al màxim de la sèrie, empès per la reobertura de l'economia (68,1 punts). La millora va ser molt notable en el component de serveis, que també es va situar en un valor màxim (70,1 punts enfront dels 64,7 de l'abril), mentre que el PMI de manufactures va pujar, però d'una manera una mica més moderada (61,5 enfront dels 60,5 de l'abril). De fet, segons es dedueix de l'enquesta, la millora hagués pogut ser encara més gran si no fos per l'escassetat en alguns subministraments i també per les dificultats d'alguns ocupadors a l'hora de trobar treballadors per cobrir vacants. En aquest sentit, la combinació del repunt de la demanda i els colls d'ampolla han comportat un augment dels preus superior al que s'esperava, amb un fort repunt de la inflació al mes d'abril. La inflació general es va situar en el 4,2 % (1,6 p. p. per sobre del registre de març), mentre que la subjacent també va augmentar amb força, fins al 3,0 % (+1,4 p. p. enfront del març). De cara als pròxims mesos, la inflació es mantindrà en cotes elevades a curt termini, però es tracta d'un repunt que s'estima transitori i que s'hauria de dissipar en els últims compassos del 2021.

En concret, el creixement del producte interior brut (PIB) per al 2021 assoliria el 4,3 % i el 2022 el 4,4 % (4,2 % i 3,1 %, respectivament, segons les seves previsions de gener). D'aquesta manera, durant el primer trimestre de 2022 la regió ja se situaria en nivells prepandèmia. Bona part d'aquesta revisió a l'alça en les previsions respon a l'impuls que suposarà el repartiment de les transferències assignades en el Fons de Recuperació, que podria començar ja durant el tercer trimestre de l'any. A més a més, la Comissió Europea indica que, entre les grans economies, Alemanya, França i Espanya hauran absorbit el 2022 més del 50 % de les seves subvencions. Per a Portugal, la Comissió anticipa creixements superiors al 3,0 % en el segon i tercer trimestre, els més elevats de la zona de l'euro. D'altra banda, el PIB del Regne Unit va caure un 1,5 % intertrimestral durant el primer trimestre del 2021 (−6,1 % interanual), fet que va situar l'economia britànica un 8,7 % per sota del seu nivell prepandèmia. Tanmateix, la bona marxa de la campanya de vacunació donarà suport al creixement durant els pròxims trimestres. En aquest sentit, les estimacions més recents del Banc d'Anglaterra apunten a un creixement del 7,0 % per a aquest 2021.

L'indicador CaixaBank de consum va créixer un 3 % en relació amb els nivells pre-COVID durant les tres primeres setmanes de maig (del dia 3 al 23 de maig), una millora significativa respecte dels mesos anteriors (abril: −5 %; mitjana primer trimestre: −8 %). D'aquesta manera, el mes de maig marcarà un abans i un després en l'evolució del consum durant aquesta nova fase de la pandèmia caracteritzada pel procés de vacunació. En contraposició, a l'abril, l'índex de vendes detallistes va retrocedir un 0,4 % intermensual o un 2,7 % en comparació amb el nivell del mateix mes del 2019. Per part seva, la inflació general es va enfilar fins al 2,2 % a l'abril (0,9 p. p. respecte del mes de març), mentre que la subjacent va disminuir tres dècimes, fins al 0,0 %, pressionada pel descens del preu dels serveis i dels aliments elaborats. D'aquesta manera, la inflació general es va situar en el seu nivell més alt en dos anys i mig, mentre que la subjacent, en el seu nivell més baix des del 2014.