Els bancs centrals es van preparar per ampliar les seves mesures.

A mitjan mes de maig es van publicar les actes de les reunions de la Reserva Federal (Fed) i del Banc Central Europeu (BCE), celebrades a les acaballes del mes abril. Totes dues institucions van treure pit per les bondats de les mesures implementades fins avui, tot i que van assegurar que, si cal, estan preparades per fer servir encara més eines. Així mateix, tant el BCE com la Fed també van coincidir a descriure un escenari econòmic molt negatiu i amb un nivell d'incertesa inusualment elevat. En concret, el BCE va assegurar que l'economia de la zona euro apuntava cap a una davallada de l'activitat sense precedents en la història moderna. Per part seva, la majoria dels membres de la Fed van exposar els riscos sobre l'economia a mitjà termini i van destacar l'alta probabilitat que existeix de noves onades del virus en el futur, que podrien arribar a provocar disrupcions econòmiques semblants a l'actual. Quant a política monetària, els membres de la Fed van posposar, per a les pròximes reunions, la discussió sobre la senda esperada dels tipus d'interès i el ritme de compres de deute sobirà.

Millora gradual dels indicadors estatunidencs, tot i que encara apunten a una economia feble.

L'índex de confiança elaborat pel Conference Board va augmentar lleument al maig (+0,9 punts, fins als 86,6), gràcies a una millora de les perspectives econòmiques. També va millorar l'índex manufacturer elaborat per la Fed de Richmond. Amb tot i això, en ambdós casos, els nivells assolits pels índexs encara se situen en un rang indicatiu d'una debilitat considerable en l'activitat econòmica. La taxa de desocupació dels Estats Units es va situar en el 14,7% a l'abril, el màxim nivell des de la Gran Depressió, amb un augment de més de 10 punts percentuals (p.p.) des del mes de març. Per part seva, la inflació va experimentar un fort enfonsament a l'abril i es va situar en el 0,3%, 1,2 p.p. per sota del registre del març, mentre que la inflació subjacent es va situar en l'1,4%, 7 dècimes menys que el mes anterior.

La Comissió Europea va publicar la seva proposta per a un Pla de Recuperació de la Unió Europea.

El Pla inclou un instrument d'uns 750.000 milions d'euros (5,4% del PIB de la UE) i representa un canvi de rumb molt positiu en la resposta fiscal conjunta a la crisi per part de les autoritats europees. La major part de l'instrument (aprox. 500.000 milions d'euros) es desemborsaria en forma de transferències, mentre que la resta seria en forma de préstecs. El Pla es finançaria mitjançant emissions de deute de la UE a llarg termini. Així mateix, el deute emès estaria emparat per un augment del sostre de recursos propis del pressupost europeu (de l'1,2% al 2,0% del PIB de la UE) en particular, a través de la possible creació de nous impostos a escala europea. Això no obstant, aquesta proposta primer l'ha d'aprovar el Consell Europeu (al juny o juliol) i després l'han de ratificar el Parlament Europeu i els Estats membres individualment. La Comissió també va publicar les seves previsions de primavera i va situar la caiguda del PIB de la zona de l'euro en el –7,7% el 2020 (davant del +1,2% de les previsions de la tardor), tot esperant un rebot del +6,3% el 2021. En un escenari de risc, la institució va apuntar que el PIB de la zona euro podria arribar a caure més del 15% el 2020. Finalment, cal destacar que continua la moderació de la inflació a la zona de l'euro que al maig es va situar en el +0,1%; és a dir, –0,2 p.p. respecte del mes d'abril i –0,6 p.p. respecte del març.

El Govern espanyol va aprovar la creació d'una prestació d'ingrés mínim vital (IMV).

Aquesta nova prestació de la Seguretat Social té l'objectiu de redistribuir renda per eliminar la pobresa extrema i està vinculada a incentius de participació laboral i d'inclusió social. La prestació de l'IMV completarà les rendes existents a la llar fins a un llindar de renda garantit, que depèn de la composició de la llar i que oscil·la entre un mínim de 5.533 euros anuals per a una llar monoparental i un màxim de 12.184 euros. El Govern també va pactar l'extensió dels ERTO per força major fins al 30 de juny i va obrir la porta a possibles pròrrogues si les restriccions a l'activitat persisteixen, cosa que implica que continuen mantenint l'exoneració de quotes a la Seguretat Social (total o del 75% per a empreses de més de 50 treballadors). Respecte de la inflació, val a dir que a l'abril va caure fins al –0,7% (0,0% al març), mentre que la subjacent es va mantenir en l'1,1%. La forta moderació de la inflació general va ser conseqüència de la baixada dels preus energètics, tant de l'electricitat com dels carburants.