L’estratègia de política monetària del Banc Central Europeu

Per tal d’assolir l’objectiu d’estabilitat de preus, el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) pren decisions seguint una estratègia de política monetària i les executa emprant mesures de política monetària convencionals i no convencionals.

A la zona euro, la decisió més important del BCE es refereix, en general, als tipus d’interès oficials. Les variacions d’aquests últims influeixen en els tipus d’interès que els bancs comercials cobren als seus clients quan els presten diners. Dit d’una altra manera, aquesta decisió, per tant, acaba afectant la despesa en consum i la inversió de les empreses.

Política monetària convencional

El BCE articula la seva política monetària ordinària mitjançant una sèrie d’instruments principals:

1 - Operacions de mercat obert

El seu objectiu és injectar o drenar liquiditat al sistema financer mitjançant subhastes de liquiditat a les quals acudeixen els bancs comercials. El tipus d’interès d’aquestes operacions el determina el BCE. Hi ha operacions de finançament des d’una setmana fins a tres mesos.

2 - Facilitats permanents

A través de les facilitats permanents, el BCE mira d’injectar o retirar liquiditat a molt curt termini (un dia). Els tipus d’interès de la facilitat marginal de crèdit (quan els bancs comercials demanen liquiditat al BCE) o la facilitat marginal de dipòsit (quan els bancs comercials dipositen la liquiditat sobrant al BCE) estan penalitzades per tipus d’interès amb un diferencial respecte al tipus repo.

3 - Manteniment de reserves mínimes

Les entitats de crèdit de la zona euro estan subjectes a l’obligació del manteniment d’un nivell de reserves mínimes.

Les reserves mínimes de cada entitat es determinen en funció d’un percentatge sobre algunes partides del seu balanç. Aquest instrument també es coneix com el coeficient de caixa.

Política monetària no convencional

Com a resposta a la crisi financera, el BCE ha canviat l’estratègia en oferir orientació anticipada sobre la trajectòria futura de la seva política de tipus d’interès, subjecta a les perspectives d’estabilitat dels preus, i ha adoptat una sèrie de mesures no convencionals amb la finalitat de salvaguardar l’estabilitat dels preus i l’eficàcia del mecanisme de transmissió de la política monetària.

1 - Tipus d’interès negatius

El BCE es va endinsar en el terreny dels tipus d’interès negatius el juny de 2014, en situar el tipus de la facilitat de dipòsit en el –0,10%. Reduccions posteriors van portar aquesta taxa fins al nivell actual del –0,40%. El tipus de les operacions principals de finançament es va reduir també, fins al 0%.

2 - Expansió del balanç del Banc Central

Programa de compra d’actius de deute públic o privat per afectar de manera més directa les condicions financeres de la zona euro. El programa es va recalibrar en diverses ocasions, amb modificacions que en van estendre la vigència temporal, van alterar les dimensions de les compres mensuals —que van arribar als 80 MM— i van ampliar el tipus d’actius elegibles.

3 - Política de comunicació (Forward guidance)

Incorporació d’orientacions sobre el curs futur de la política monetària. Aquest instrument, que ha estat aplicat tant en el cas de les mesures convencionals com en el de les no convencionals, ha permès emfasitzar el to expansiu de la política monetària i ha proporcionat un estímul addicional atès que ha contribuït a l’ancoratge de les expectatives dels agents sobre la senda futura que el BCE seguiria per als seus instruments principals.

4 - Operacions de refinançament a llarg termini (TLTRO)

En reconèixer la importància de la intermediació bancària a la zona euro, aquestes mesures permeten a les entitats finançar-se a llarg termini —amb venciments de fins a quatre anys— en unes condicions favorables però vinculades a un comportament relativament dinàmic d’algunes carteres de crèdit concedit al sector privat no financer.

Tipus oficials i EONIA

Font: CaixaBank Research, a partir de dades del Banc Central Europeu i Bloomberg

Balanços dels bancs centrals

Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg

Efectes sobre el sector bancari

Gràcies a les mesures que el BCE ha anat adoptant en aquests darrers anys, l’expansió econòmica s’ha anat afermant i estenent entre els sectors productius i els països membres de l’àrea, de manera que s’han reduït considerablement els riscos de tensions deflacionistes. Tanmateix, aquestes mesures no convencionals han generat diversos efectes sobre el sector bancari:

Compressió de marges entre les operacions de crèdit i de dipòsit davant d’uns tipus d’interès molt reduïts.
Reducció dels costos de finançament i augment de la liquiditat gràcies a mesures com les TLTRO.
Possibilitat de guanys a les carteres de valors com a conseqüència de l’efecte positiu de les compres d’actius per part del BCE.

Bibliografia:

ARCE, Ó. G. NUÑI i C. THOMAS (2019). “La política monetaria del Eurosistema

final de las compras netas de activos”, Boletín Económico, Banco de España

ARCE, Ó. G. NUÑO i C. THOMAS (2019). “La política monetaria del Eurosistema final de las compras netas de activos”, Boletín Económico, Banco de España

“La política monetaria del BCE” (2011), Banco Central Europeo

Tornar