Newsletter juliol 2021

En el context de la fusió recent per absorció de Bankia, el passat 2 de juliol, CaixaBank va arribar a un acord amb els representants d'una àmplia majoria dels treballadors per a l'execució d'un procés de reestructuració que afectarà 6.452 empleats. L'impacte associat al compte de pèrdues i guanys s'estima en uns 1.900 milions d'euros, amb un impacte associat en capital d'uns -90 punts bàsics en la ràtio de CET1 reportada el 31 de març de 2021, ambdós comptabilitzats durant el segon trimestre del 2021. Aquest acord permetrà l'obtenció d'un mínim de 770 milions d'euros en sinergies de costos totals, en línia amb els objectius anunciats en l'operació.

La Fed va mantenir sense canvis els seus instruments de política monetària, amb el rang oficial de tipus d'interès en l'interval 0,00%-0,25%  i les compres d'actius a un ritme mensual de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions de dòlars en MBS. Això no obstant, el president Jerome Powell va confirmar que el Comitè va iniciar el debat sobre l'eventual reducció del programa de compres d'actius (tapering), tenint en compte, sobretot, el risc d'unes pressions inflacionistes més grans i una mica més persistents. Així mateix, la majoria dels membres de la Fed va afavorir avançar la primera pujada dels tipus oficials al 2023 (+50 p. b.), mentre que augmentaven els dissidents que esperen avançar-la al 2022 (+25 p. b.). Per part seva, el Banc Central Europeu (BCE) va revisar a l'alça les previsions de creixement i de la inflació per als anys 2021 i 2022, però no va modificar els seus estímuls monetaris amb la intenció de prevenir un tensionament eventual de les condicions financeres. Així, doncs, amb el programa de compres d'actius desplegat després de l'esclat de la pandèmia (PEPP) es continuaran adquirint 80.000 milions d'euros al mes durant el tercer trimestre de l'any. D’altra banda, l'objectiu d'inflació passa a ser simètric, al voltant del 2% (en comptes de «per sota, però a prop del 2%»), per la qual cosa el BCE tolerarà desviacions transitòries per damunt del 2% si fos necessari per contrarestar la pressió a la baixa que exerceix l'effective lower bound sobre les expectatives d'inflació.

L'índex de confiança del consumidor elaborat per The Conference Board va escalar fins a situar-se en el màxim des del febrer de 2020 (127,3 punts al juny), molt per sobre de la mitjana de l'últim decenni. En la mateixa línia, l'índex de sentiment empresarial de manufactures (ISM) es va situar en una còmoda zona expansiva, malgrat el lleu retrocés mensual (60,2 punts, −0,6 p. p.). L'enquesta empresarial va reafirmar els problemes d'oferta davant d'una demanda que encara es mostra pletòrica. En particular, va continuar constatant problemes en el subministrament d'entrades i també en la dificultat de cobrir vacants de treball. Això últim malgrat que en molts estats ja es comencen a extingir les generoses ajudes extres a la desocupació i que la creació d'ocupació durant el mes va ser considerable: 850.000 llocs de treball. Per part seva, l'índex de preus de l'enquesta ISM va pujar fins al màxim des del 1973, la qual cosa continua avivant les pors de sobreescalfament de l'economia.

Al juny, la inflació per al conjunt de la regió es va moderar 0,1 p. p., fins a l'1,9%, degut, principalment, al menor augment dels preus energètics (12,5% al juny i 13,1% al maig) i dels serveis (0,7% al juny i 1,1% al maig). Així mateix, la inflació subjacent va cedir 0,1 p. p., fins al 0,9%. Per països, a Alemanya la inflació es va situar en el 2,1%, 0,3 p. p. per sota del registre del maig, mentre que a Espanya l'índex no harmonitzat va baixar 1 dècima, fins al 2,6%. De cara als pròxims mesos, la inflació a la zona de l'euro continuarà augmentant i es podria situar, temporalment, al voltant del 2,5%, encara que al 2022 hauria d'anar disminuint de manera gradual. El principal element que pressionarà la inflació a l'alça és l'efecte de base a causa de la rebaixa temporal de l'IVA a Alemanya durant la segona meitat de l'any passat. Tanmateix, és possible que els colls d'ampolla generalitzats en molts sectors s'acabin traslladant també als preus al consumidor. De fet, així ho indica l'enquesta de sentiment econòmic de la Comissió Europea (ESI), en què els empresaris de tots els sectors continuen anticipant majors preus de venda en els pròxims mesos.

En el seu nou escenari preveu un creixement del PIB del 6,2% el 2021 i del 5,8% el 2022, una revisió a l'alça de 0,2 p. p. i 0,5 p. p., respectivament, en relació amb les projeccions de març de 2021. D'aquesta manera, la institució estima un creixement acumulat entre 2019 i 2022 del 0,2%, davant la caiguda del 0,6% que preveia anteriorment, per la qual cosa espera que el PIB recuperi els nivells precrisi el 2022 en comptes del 2023. D'altra banda, la reactivació de l’ocupació a Espanya va agafar força al juny gràcies a l'aixecament de les restriccions i a l'inici de la temporada d'estiu. L'afiliació a la Seguretat Social va registrar un augment de 233.056 persones i els afectats per ERTO es van reduir en 84.205 de mitjana mensual, de la qual cosa resulta un augment de l'ocupació efectiu durant el mes de 333.000 persones. Les dades en termes desestacionalitzats mostren una millora significativa: l'afiliació va créixer en 203.000 persones, superant fins i tot el rècord del juliol de l'any passat, i l'atur registrat va baixar en 102.000 persones. Els afiliats que no estan en ERTO se situen al juny un 4,4% per sota del nivell de referència pre-COVID, fet que suposa una millora respecte de la dada del maig (−5,9%).