El Fons Monetari Internacional (FMI) va empitjorar el seu pronòstic per a l'economia mundial.

En la seva actualització del mes de juny, el Fons va predir una caiguda del producte interior brut (PIB) global del 4,9% (davant del –3,0% de les previsions de la primavera) i una recuperació més gradual del +5,4% (davant del +5,8 anterior). Per als EUA, va revisar a la baixa en 2,1 i 0,2 punts percentuals les projeccions de creixement per als anys 2020 i 2021, fins al -8,0% i el 4,5%, respectivament. Respecte de l'eurozona, va rebaixar 2,7 punts percentuals la seva estimació, fins al -10,2% el 2020, per bé que va incrementar en 1,3 punts la del 2021 fins a assolir el 6%. Es tracta d'una contracció generalitzada i d'una evolució molt incerta. Per part seva, aquesta recuperació més lenta és deguda a una persistència més gran en les mesures de distanciament social del que pronosticava fa un parell de mesos, a la destrucció permanent del teixit productiu i a un efecte negatiu sobre la productivitat davant els majors costos operatius per les mesures de seguretat sanitària que hauran d'implementar les empreses.

La Reserva Federal (Fed) va subratllar la necessitat d'una política monetària altament acomodatícia.

En la reunió de principis de juny, la Fed va decidir mantenir els tipus d'interès en l'interval 0,00%-0,25% i va comunicar que no els pretén apujar durant un llarg període de temps. Les actes d'aquesta reunió van revelar que els seus membres van valorar diverses opcions per oferir una política monetària més acomodatícia de cara als mesos que venen i van oferir una orientació més precisa sobre els tipus d'interès futurs. En aquest sentit, va guanyar força la possibilitat de vincular el tipus d'interès a les dades macroeconòmiques. Per part seva, el Banc Central Europeu (BCE) va incrementar la capacitat d'estímul de les seves eines monetàries per assegurar que estan a l'altura de les exigències de l'escenari econòmic. Així, doncs, el BCE va augmentar la dotació del seu programa de compres per l'emergència de la COVID-19 (l'anomenat PEPP) en 600.000 milions d'euros, fins a un total d'1,35 bilions d'euros. Les compres es continuaran implementant de manera flexible al llarg del temps i entre actius i jurisdiccions. A més, el BCE prolongarà el programa, com a mínim, fins al juny de 2021 i reinvertirà el principal dels venciments del PEPP, com a mínim, fins al final del 2022.

Continua la millora dels indicadors d'activitat nord-americana de juny.

L'indicador de sentiment empresarial (ISM) de manufactures va augmentar 9,5 punts, fins als 52,6. Tot i que l'excepcionalitat dels registres recents no ens permet llegir els nivells actuals de la mateixa manera que ho fèiem en temps de «normalitat», cal destacar que es va situar per sobre del límit dels 50 punts. En aquesta mateixa línia, l'índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va augmentar fins a situar-se en els 98,1 punts, l'increment mensual més important des del 2011. Amb tot, l'índex encara es va situar molt per sota del seu nivell precrisi COVID. Per part seva, els indicadors del mercat laboral van tornar a millorar al juny, amb una taxa d'atur que va baixar fins a l'11,1%, des del 13,3% de maig. Malgrat les bones notícies que ens mostren els indicadors econòmics, hem de ser cauts sobretot davant el repunt de persones infectades al país americà durant el mes de juny, que està obligant a tornar a endurir les mesures de contenció del virus en algunes regions.

El BCE va publicar les noves previsions d'inflació i de creixement per la zona euro.

En el seu escenari base, la institució preveu una caiguda del PIB del 8,7% el 2020 i una recuperació molt gradual durant els anys 2021 i 2022. De fet, segons aquest escenari, el 2022 encara no s'hauria recuperat el nivell del PIB previ a la pandèmia. En aquest context, la inflació es mantindrà continguda i clarament per sota de l'objectiu del BCE durant l'horitzó de previsions considerat. D'altra banda, cal destacar que durant el mes de juny, l'índex de sentiment econòmic elaborat per la Comissió Europea (ESI) va augmentar dels 67,5 punts de maig als 75,7. Sens dubte, el procés de desconfinament està donant suport a la recuperació de l'activitat econòmica. Per part seva, la inflació va augmentar 2 dècimes al juny (+0,3%), a causa de l'augment del component energètic, atès que la inflació subjacent va continuar moderant-se.

A Espanya, el Govern va pactar l'extensió dels ERTO fins al setembre i va regular-ne l'ús en cas de rebrots.

L'acord manté els ERTO totals i parcials per força major per als pròxims tres mesos i crea un ERTO per força major en cas d'un rebrot de la COVID-19. En cas d'ERTO parcial o per causes objectives econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, l'exoneració de les quotes a la Seguretat Social (SS) serà parcial, per incentivar la reactivació de treballadors, i amb reduccions més grans per als treballadors que es reincorporin a la feina. Així mateix, les empreses acollides a ERTO hauran de mantenir els empleats fins a sis mesos després de l'inici d'aquest, no podran fer hores extraordinàries o contractar nous treballadors ni tampoc repartir dividends. Per part seva, el mercat laboral s'ha recuperat parcialment. Les dades de la Seguretat Social mostren una notable reducció dels empleats en ERTO durant el mes de juny: 1,17 milions de treballadors completament reactivats. Amb tot, encara n'hi ha 1,83 milions que romanen en situació d'ERTO total o parcial, mentre que 1,5 milions d'autònoms estan en cessament d'activitat. L'atur registrat va augmentar en 5.000 persones al juny fins als 3,86 milions, una xifra un 28% superior a la del juny de 2019.