El Banc Central Europeu (BCE) va llançar un nou programa de compres per garantir la transmissió de la seva política monetària davant el tensionament financer provocat per la COVID-19.

En concret, el BCE va anunciar un paquet de compres, per un valor total de 750.000 milions d'euros, destinades a actius de deute públic i privat, i que s'implementaran fins al desembre de 2020. Així mateix, el BCE va reiterar que implementarà les compres de manera flexible, amb la qual cosa pot concentrar-les en els períodes, les economies i els actius que puguin patir un estrès més gran. A més a més, va eixamplar l'univers de títols elegibles per a les compres de deute corporatiu i va relaxar els requisits de col·laterals de les operacions de refinançament. Finalment, el BCE va recordar que pot prendre noves mesures si l'escenari empitjora en reiterar que farà tot el que calgui dins el seu mandat.

La Reserva Federal (Fed) va rebaixar els tipus d'interès en 150 punts bàsics fins al rang 0%-0,25%, i va continuar desplegant el seu catàleg de mesures per augmentar la liquiditat.

La Fed va anunciar que restabliria el programa de compres de deute comercial, pel qual la Fed adquireix títols corporatius, i que obriria facilitats de crèdit a alguns agents del mercat monetari per tal d'augmentar la seva liquiditat. A més, va relaxar els estàndards per poder accedir a dues facilitats de crèdit anunciades la setmana anterior (Commercial Paper Funding Facility i Money Market Mutual Fund Liquidity Facility) i va comunicar que, sota certs requisits, adquiriria deute corporatiu directament dels emissors i en el mercat secundari.

Els països de la Unió Europea (UE) van adoptar tota una sèrie de mesures econòmiques per lluitar contra la crisi de la COVID-19.

Després de les mesures de contenció del virus, la UE va anunciar una flexibilització de les seves regles pressupostàries perquè els Estats membres puguin respondre a la crisi. En aquest context, els països del bloc van comunicar unes mesures pressupostàries de suport a empreses i empleats, i garanties de crèdit per a les empreses. En concret, van destacar les garanties de crèdit dels estats alemany i francès (de 500.000 i 300.000 milions d'euros, respectivament). Al seu torn, el PMI (Purchasing Mànagers Index) compost de la zona euro va caure més de 20 punts el març, fins a assolir els 31,4 punts registrats (51,6 el febrer), llastat en bona part per l'índex de serveis, que va caure fins als 28,4, fet que representa un mínim històric. Aquestes dades són indicatives d'una forta contracció de l'economia europea, en especial en els sectors de serveis. Així mateix, la confiança dels consumidors de la zona euro també va registrar la seva caiguda més gran en passar del –6,6 del febrer al –11,6 del març. Aquest deteriorament en la confiança encara anirà a més en les setmanes que venen per l'augment de l'atur i per les dificultats econòmiques que suposaran les mesures de contenció de la pandèmia.

El Congrés dels Estats Units va acordar un pla d'estímul contundent per lluitar contra l'impacte de la COVID-19, mentre que les dades d'activitat ja mostren l'alentiment econòmic.

En total, s'estima que les mesures fiscals podrien arribar a superar els 1,2 bilions de dòlars (6,0% del PIB), i els avals i altres mesures de liquiditat podrien assolir els 700.000 milions (3,5% del PIB). Entre aquestes mesures, en destaquen les següents: pagaments directes als ciutadans, importants ajudes a les empreses i als sectors més afectats, augment de la cobertura per desocupació i moratòries fiscals. En aquest context, l'índex de sentiment empresarial compost per al mes de març elaborat per IHS Markit va caure de manera pronunciada en 9,1 punts, fins a assolir els 40,5, clarament en zona contractora. Aquest fort retrocés va ser a causa del deteriorament del PMI de serveis davant el tancament obligat de restaurants, bars i tota mena de locals d'oci a nombroses ciutats del país. En la mateixa línia, les sol·licituds de desocupació de la setmana del 15 al 21 de març es van disparar amb un rècord històric de 3,3 milions.

El Govern va declarar l'estat d'alarma, prorrogant-lo fins al 26 d'abril, i va adoptar un paquet contundent de mesures econòmiques per contrarestar l'impacte de la COVID-19.

Les ajudes directes estan valorades en 17.000 milions d'euros (1,4% del PIB) i es concentren en les prestacions de desocupació per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), en la bonificació a les empreses de les quotes a la Seguretat Social dels treballadors afectats pels ERTO i en les compensacions a autònoms. El Consell de Ministres va decretar que tots els acomiadaments per raó del coronavirus seran considerats no procedents i que els contractes temporals suspesos durant aquest període es mantindran vigents fins al final de la crisi. Així mateix, es va crear una línia d'avals per a empreses i autònoms de fins a 100.000 milions d'euros per aportar liquiditat davant la caiguda de la demanda i de possibles interrupcions de la producció, que s'afegeix a l'ajornament d'impostos per a pimes. Per al primer tram d'aquesta línia d'avals a empreses i autònoms (20.000 milions d'euros), l'Estat garantirà el 80% del préstec per a pimes i autònoms, mentre que per a la resta d'empreses, la garantia pública serà del 70% per a préstecs nous i del 60% per a renovacions. Finalment, es garanteixen els subministraments bàsics (electricitat, aigua, gas i telecomunicacions) i s'estableix una moratòria hipotecària per a les famílies que es trobin en una situació especialment vulnerable com a conseqüència d'aquesta crisi.