CaixaBank va comunicar que es troba en negociacions amb Bankia per analitzar una possible fusió.

El dijous 3 de setembre, CaixaBank va comunicar que, davant les informacions publicades per diversos mitjans de comunicació i després de l'autorització del Consell d'Administració, es troba en negociacions amb Bankia per analitzar una fusió entre ambdues entitats, sense que de moment s'hagi assolit cap acord al respecte, més enllà de la signatura d'un acord de confidencialitat per intercanviar-se informació per valorar l'operació, en el si d'una due diligence, comptant amb assessors per a l'operació. S'informarà al mercat del resultat d'aquesta negociació en el moment oportú.

Els principals bancs centrals estan preparats per oferir estímuls addicionals.

A les actes de l’última reunió de la Reserva Federal nord-americana (Fed), alguns membres es van mostrar inclinats a seguir una política monetària més acomodatícia. En aquest sentit, la majoria dels membres de la Fed es van mostrar favorables a ser més precisos en l’orientació futura sobre els tipus d’interès i es va discutir la possibilitat d’anunciar uns tipus d’interès constants durant un període de temps concret o fins que s’acompleixin els objectius d’inflació o laborals del Banc Central. Així, el president de la Fed Jerome Powell va comunicar, en el marc de la conferència de Jackson Hole de finals d’agost, un canvi important a la política monetària en anunciar com a objectiu d’inflació una «mitjana del 2% a llarg termini», cosa que permetria que se superi aquest nivell en el curt termini. D’altra banda, les actes de la reunió de juliol del Banc Central Europeu (BCE), en què no es van prendre noves mesures, mostren que els membres del BCE estan disposats a oferir estímuls addicionals davant de la debilitat i incertesa de l’escenari econòmic.

La recuperació global perd força en avançar el tercer trimestre.

Al juliol, l’indicador compost PMI d’activitat global va mostrar una recuperació moderada respecte al del final del segon trimestre (50,8 punts el juliol, comparats amb els 47,8 punts al juny). I, tenint en compte els indicadors de sentiment d’agost disponibles, que mostren un empitjorament a Europa, és poc probable que el ritme d’activitat global acceleri d’una manera apreciable durant aquest mes. En aquest sentit, tot i que els EUA encara es mantenen en una zona raonable de creixement, algunes dades ja comencen a revelar certa debilitat en la recuperació davant dels rebrots de coronavirus (per exemple, sol·licituds de desocupació i índex de sentiment manufacturer de la Fed a Nova York). Finalment, entre les grans economies mundials, cal destacar el cas de la Xina, en què també s’aprecia aquesta pauta d’expansió que continua, però que no guanya tracció. Ho demostren indicadors com la producció industrial, que, a més, apunten a una recuperació desigual que pivota fonamentalment sobre les exportacions i la inversió.

Es confirma l’esfondrament de l’activitat econòmica a la zona euro al segon trimestre.

D’acord amb la segona estimació que va publicar Eurostat, el producte interior brut (PIB) del bloc va caure un 12,1% respecte al primer trimestre de l’any, després d’una caiguda del 3,6% al primer trimestre. Es tracta d’una contracció sense precedents davant de les restriccions de la mobilitat per la pandèmia, que, a més, va ser particularment pronunciada en algunes economies. És el cas de l’economia espanyola, en què la caiguda va ser del 18,5% en termes intertrimestrals, clarament superior al -9,7% de l’economia alemanya. De cara al tercer trimestre, les dades que tenim fins ara són indicatives d’un rebot important de l’activitat a la majoria dels països, encara que s’aprecien senyals d’alentiment en el ritme de recuperació a l’agost. En concret, el PMI compost de la zona euro va caure des dels 54,9 punts al juliol fins als 51,6 a l’agost, impulsat per un deteriorament en el sector serveis. Per part seva, l’índex de confiança del consumidor de la zona euro es va mantenir estable a l’agost (-14,7); sens dubte, a causa dels rebrots de coronavirus a la regió.

Les dades més recents mostren una recuperació gradual de l’activitat econòmica espanyola.

Al juliol, l’índex PMI del sector manufacturer va augmentar fins als 53,5 punts (49,0 al juny) i ja es va situar per damunt del llindar dels 50 punts. En la mateixa línia, l’índex per al sector serveis també va augmentar i es va situar, per segon mes consecutiu, per damunt del límit dels 50 punts (51,9 punts al juliol, davant dels 50,2 al juny). Per part seva, la despesa total efectuada amb targetes en terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank i les retirades d’efectiu en caixers van caure un 6,8% interanual durant les tres primeres setmanes d’agost, cosa que representa una millora de 5,3 punts respecte al registre de juliol. Aquesta millora és a causa de la despesa amb targetes espanyoles que, amb un augment del 3,9% interanual, es va situar +8,2 punts per damunt de juliol. En canvi, la despesa amb targetes estrangeres va continuar caient de manera aclaparadora (-58,8% interanual, un registre molt similar al de juliol), davant de l’esfondrament de les entrades de turistes internacionals al país.