COMPARTIR A:


Les empreses necessiten recursos financers per començar la seva activitat i per posar en marxa nous projectes. Per obtenir-los, tenen diferents alternatives:

La funció principal de la borsa és promoure l’estalvi i que aquest sigui canalitzat cap al finançament de l’economia

És tasca del responsable financer de qualsevol empresa que vulgui emprendre nous projectes planificar-ne el finançament analitzant tant el cost com el retorn que s’espera obtenir.

En termes generals, s’ha de calcular el WACC (Weighted Average Cost of Capital), que és el resultat de sumar el cost dels recursos propis i aliens ponderats per les seves respectives proporcions en el finançament final del projecte; i el ROI (Return On Investment), que és el retorn esperat de la inversió.

Per tot això, les borses de valors compleixen una funció important en el desenvolupament financer d’una economia en permetre l’emissió tant d’accions com d’actius de deute. Entre les moltes funcions de la borsa, les dues fonamentals són promoure l’estalvi i que aquest sigui canalitzat cap al finançament de l’economia, i proporcionar liquiditat als inversors.

Tradicionalment, la negociació en els mercats financers ha estat física en el parquet de les borses i negociant a viva veu. Ara, en parlar de mercats, s’ha de pensar en el sentit més ampli de la paraula: lloc de trobada i intercanvi entre compradors i venedors.

A la borsa espanyola va existir la contractació en rotllanes fins al 2009, encara que des del 1995 era residual. Després de la reforma de la llei del mercat de valors de 1988, es va introduir a la borsa el sistema de contractació electrònica CATS (Computer Assisted Trading System) com a primer pas cap a la digitalització del mercat. A partir del 1995, es va canviar a la tecnologia SIBE, desenvolupada íntegrament per la Borsa espanyola, on van començar a cotitzar els valors de l’IBEX 35.

La negociació electrònica converteix les borses en mercats amb un alt grau de competència, gairebé perfecta, ja que no hi ha cap altre mercat que compleixi millor les condicions necessàries: hi ha molts compradors i venedors que incorporen la informació al preu molt ràpidament; el producte és homogeni; la informació és completa i instantània; no hi ha barreres d’entrada ni sortida per cap agent; ofereix la mobilitat perfecta de capital i valors, i no hi ha diferències en els costos de transacció que facin que hi hagi més preferència per un valor que per un altre.

La borsa com a institució garanteix la seguretat jurídica i econòmica de les transaccions i subministra la informació oficial de preus

Per aquest motiu tots els mecanismes que utilitzem a la Borsa espanyola van encaminats a fer que tots els participants tinguin la mateixa capacitat per intervenir en el procés de formació del preu dels productes que es negocien, entre els quals hi ha accions, drets de subscripció, valors de renda fixa borsària, warrants i certificats, SICAV (societats d’inversió de capital variable), fons d’inversió, ETF (Exchange Traded Funds) o fons cotitzats, entitats de capital risc, societats d’inversió lliure i SOCIMI.

Dins del sistema de la Borsa espanyola, trobem diferents segments que s’adapten a les necessitats de contractació dels diferents productes que s’hi negocien: contractació general, Latibex, Fixing, contractació de blocs, operacions especials, fons cotitzats (ETF) i warrants, certificats i altres productes.

El més famós i important és el segment de contractació general. En aquesta modalitat es negocien els valors més líquids i aquesta elevada liquiditat permet mantenir la contractació oberta de forma continuada des de les 9.00 h fins a les 17.30 h. Es tracta d’un mercat dirigit per ordres en el qual podem distingir una subhasta d’obertura a l’inici de la sessió, un període de mercat obert i una subhasta de tancament al final d’aquesta. L’inici de la sessió de negociació és un moment especialment delicat: la incorporació de la informació sorgida des del tancament de mercat del dia anterior podria provocar fortes fluctuacions en els preus, per aquest motiu s’estableix la subhasta d’obertura com a mecanisme que assegura la formació correcta del preu d’una acció.

Durant aquest període es podran introduir, modificar o cancel·lar ordres, però en cap cas s’executaran negociacions.

La subhasta d’obertura, com totes les subhastes que es fan al SIBE, té un tancament aleatori màxim de 30 segons durant els quals, en qualsevol moment, i sense avís previ, s’acaba la subhasta i es produeix l’assignació de títols (encreuament d’operacions a l’últim preu d’equilibri fixat en la subhasta). Un cop acabada l’assignació, els membres del mercat reben informació de l’execució (total o parcial) de les seves ordres. Les ordres no executades continuaran al llibre respectant la prioritat preu-temps. A continuació, començarà la fase de contractació contínua.

Durant la subhasta, el preu d’equilibri es calcula d’acord amb un algoritme basat en quatre regles que garanteixen un preu eficient (punt de tall entre l’oferta i la demanda). En aquest període de subhasta, igual que en la resta de subhastes, el llibre d’ordres és parcialment visible i només es mostra el preu d’equilibri, així com els volums de compra i venda susceptibles de ser negociats. Durant el període de contractació contínua, les ordres poden ser introduïdes, modificades o cancel·lades, i s’executen en aquells casos en què el preu de compra coincideix amb el de venda.

A causa de la importància que té el preu de tancament dels productes negociats en els mercats financers i la seva influència en la valoració de fons i societats d’inversió, així com altres productes referenciats, el juny de l’any 2000 es va establir la subhasta de tancament com a mecanisme que assegura que el preu de tancament esmentat sigui just i representatiu del que ha estat la sessió de mercat obert. Per això, el preu resultant de la subhasta de tancament és, habitualment, el preu de tancament de la sessió. La subhasta de tancament té les mateixes característiques que la subhasta d’obertura, amb un mateix tancament aleatori màxim de 30 segons.